Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "confirmar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI demanar hora, concertar una cita o demanar cita prèvia?; cita prèvia o hora demanada?
<Ciències de la salut>
Definició
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI demanar hora, concertar una cita o demanar cita prèvia?; cita prèvia o hora demanada?
<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>
Definició
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI demanar hora, concertar una cita o demanar cita prèvia?; cita prèvia o hora demanada?
<Dret > Dret administratiu>
Definició
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca abans de continuar, assegureu-vos que la finestra Estils i formatació sigui visible
- en ensure that the Styles and Formatting window is visible before proceeding
<Localització > Fraseologia>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca acte administratiu confirmatori, n m
- ca acte administratiu reproductori, n m sin. compl.
- es acto administrativo confirmatorio, n m
- es acto administrativo reproductorio, n m
<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v intr
- ca confinar, v intr sin. compl.
- ca confrontar, v intr sin. compl.
- ca ésser contigu sin. compl.
- ca estar tocant sin. compl.
- ca fer partió sin. compl.
- ca fregar, v intr sin. compl.
- ca ser contigu sin. compl.
- ca vorejar, v tr sin. compl.
- es colindar
- es lindar
- es rayar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.
Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.
Ex.: Espanya confronta amb Portugal.
Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.
Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.
Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.
Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran. - [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca allau de vessant, n f
- es alud de ladera
- es alud sin confinar
- fr avalanche de versant
- en open path avalanche
- en unconfined avalanche
- en unconfined path avalanche
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>
Definició
Nota
- Correspon a la categoria D1 de la Classificació Internacional d'Allaus (UNESCO, 1981).
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca allau de vessant, n f
- es alud de ladera
- es alud sin confinar
- fr avalanche de versant
- en open path avalanche
- en unconfined avalanche
- en unconfined path avalanche
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>
Definició
Nota
- Correspon a la categoria D1 de la Classificació Internacional d'Allaus (UNESCO, 1981).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi confirmatòria de dades, n f
- es análisis confirmatorio de datos
- en confirmatory data analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>
Definició
Nota
- L'anàlisi confirmatòria de dades es contraposa a l'anàlisi exploratòria de dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi confirmatòria de dades, n f
- es análisis confirmatorio de datos
- en confirmatory data analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>
Definició
Nota
- L'anàlisi confirmatòria de dades es contraposa a l'anàlisi exploratòria de dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
