Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "confondre" dins totes les àrees temàtiques

configurar configurar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  configurar, v tr
  • es  configurar
  • fr  configurer
  • en  configure, to

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Adaptar-se una aplicació de programari o un component de maquinari als altres elements d'un sistema informàtic o a les necessitats d'un usuari.
confit d'ànec amb naps negres de la Vall d'en Bas i melmelada de ceba de Figueres confit d'ànec amb naps negres de la Vall d'en Bas i melmelada de ceba de Figueres

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  confit d'ànec amb naps negres de la Vall d'en Bas i melmelada de ceba de Figueres
  • es  confit de pato con nabos negros de La Vall d'en Bas y mermelada de cebolla de Figueras
  • fr  confit de canard aux navets noirs de La Vall d'en Bas et à la confiture d'oignon de Figueres
  • it  confit d'anatra con rape nere di La Vall d'en Bas e marmellata di cipolla di Figueres
  • en  duck confit with black turnips from La Vall d'en Bas and onion from Figueres jam
  • de  eingemachtes Entenfleisch mit schwarzen Rüben aus La Vall d'en Bas und Zwiebelmarmelade aus Figueres

<Plats a la carta. Carn>

confitura confitura

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  confitura, n f
  • es  confitura
  • fr  confiture
  • en  jam

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

confitura confitura

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  confitura, n f
  • es  confitura, n f
  • fr  confiture, n f
  • pt  geleia, n f
  • en  jam, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

congènere congènere

<Química > Química física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  congènere, n m
  • es  congénere, n m
  • fr  congénère, n m
  • it  congenere, n m
  • pt  congénere, n m
  • ptBR  congênere, n m
  • en  congener, n
  • de  Kongener, n n
  • de  Congener, n n var. ling.

<Química > Química física>

Definició
Cadascuna de les substàncies químiques relacionades entre si per l'origen, l'estructura o la funció.

Nota

  • Són exemples de congèneres els elements pertanyents a la mateixa columna de la taula periòdica o els diferents derivats d'un mateix compost inicial, els quals presenten una estructura molt semblant que varia pel que fa al nombre i a la posició dels àtoms substitutius de l'hidrogen.
corball amb melmelada de tomàquet i sipietes corball amb melmelada de tomàquet i sipietes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  corball amb melmelada de tomàquet i sipietes
  • es  corvallo con mermelada de tomate y sepietas
  • fr  corb à la confiture de tomate et aux petites seiches
  • it  ombrina con marmellata di pomodoro e seppiette
  • en  brown meagre with tomato jam and small cuttlefishes
  • de  Schattenfisch mit Tomatenmarmelade und kleinen Tintenfischen

<Plats a la carta. Peix i marisc>

coriandre coriandre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coriandre, n m
  • ca  celiandre, n m sin. compl.
  • ca  gra, n m alt. sin.
  • ca  celiàndria, n f var. ling.
  • ca  celiendra, n f var. ling.
  • ca  cilandra, n f var. ling.
  • ca  cilandre, n m var. ling.
  • ca  gra xalandri, n m var. ling.
  • ca  graixalandrí, n m var. ling.
  • ca  paliandria, n f var. ling.
  • ca  saliandra, n f var. ling.
  • ca  saliandria, n f var. ling.
  • ca  salièndra, n f var. ling.
  • ca  xalandri, n m var. ling.
  • ca  xalandrí, n m var. ling.
  • ca  xelàndria, n f var. ling.
  • nc  Coriandrum sativum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coriandre, n m
  • ca  celiandre, n m sin. compl.
  • ca  gra, n m alt. sin.
  • ca  celiàndria, n f var. ling.
  • ca  celiendra, n f var. ling.
  • ca  cilandra, n f var. ling.
  • ca  cilandre, n m var. ling.
  • ca  gra xalandri, n m var. ling.
  • ca  graixalandrí, n m var. ling.
  • ca  paliandria, n f var. ling.
  • ca  saliandra, n f var. ling.
  • ca  saliandria, n f var. ling.
  • ca  salièndra, n f var. ling.
  • ca  xalandri, n m var. ling.
  • ca  xalandrí, n m var. ling.
  • ca  xelàndria, n f var. ling.
  • nc  Coriandrum sativum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

coriandre coriandre

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coriandre, n m
  • ca  celiandre, n m sin. compl.
  • ca  cilandre, n m sin. compl.
  • es  cilantro
  • fr  coriandre
  • en  coriander
  • nc  Coriandrum sativum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 15 a 50 cm d'alçària, una mica fètida. Els fruits secs són aromàtics i hom els empra com a condiment en la fabricació d'alguns licors. També han estat emprats, en infusió, tintura o essència, contra les digestions lentes, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals. En aplicació tòpica, han estat usats contra els dolors reumàtics. És conegut també pels noms de cilandre i celiandre, entre d'altres.
coriandre americà coriandre americà

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  coriandre americà, n m
  • ca  coriandre mexicà, n m
  • ca  panical americà, n m
  • es  cilantro, n m
  • es  culandro, n m
  • es  culantro, n m
  • es  culantro hediondo, n m
  • es  sacha culantro, n m
  • es  sachaculantro, n m
  • fr  coriandre chinois, n m
  • fr  coriandre longue, n m
  • fr  panicaut fétide, n m
  • pt  coantro bravo, n m
  • pt  coantro bravo, n m
  • pt  coantro da colonia, n m
  • pt  coantro de caboclo, n m
  • en  false coriander, n
  • en  filtweed, n
  • en  long coriander, n
  • en  Mexican coriander, n
  • en  spiny coriander, n
  • en  spiritweed, n
  • en  stinkweed, n
  • en  wild coriander, n
  • la  Eryngium foetidum

<Botànica>

Definició
Planta de la família de les apiàcies.