Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conformaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ús d'informació privilegiada, n m
- es uso de información privilegiada
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El delicte d'ús d'informació privilegiada s'esdevé quan una persona, utilitzant informació privilegiada, efectua transaccions o dona ordres d'operació susceptibles de proporcionar indicis enganyosos sobre l'oferta, la demanda o el preu de valors o instruments financers; també, quan una persona utilitzant aquesta informació s'assegura una posició dominant en el mercat d'aquests valors o instruments amb la finalitat de fixar-ne els preus en nivells anormals o artificials.
Per entendre el concepte de informació privilegiada, la immensa part de la doctrina s'acull a la definició continguda en la Llei del mercat de valors, segons la qual: « Es considerarà informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es refereixi directament o indirectament a un o diversos valors negociables o instruments financers dels compresos dins l'àmbit d'aplicació de la Llei, o a un o diversos emissors dels citats valors negociables o instruments financers, que no s'hagi fet pública i que, de fer-se o haver-se fet pública, podria influir o hagués influït de manera apreciable sobre la seva cotització en un mercat o sistema organitzat de contractació». Aquest mateix concepte s'aplica «als valors negociables o instruments financers respecte dels quals s'hagi cursat una sol·licitud d'admissió a negociació en un mercat o sistema organitzat de contractació». Amb relació als instruments financers derivats sobre matèries primeres, es considera informació privilegiada «tota informació de caràcter concret, que no s'hagi fet pública, i que es refereixi directament o indirectament a un o a diversos d'aquests instruments financers derivats, que els usuaris dels mercats en què es negociïn aquests productes esperarien rebre d'acord amb les pràctiques de mercat acceptades en aquests mercats».
L'ús d'informació privilegiada és un delicte dolós, de mera activitat. El Codi penal fa un tractament diferenciat del delicte d'ús d'informació privilegiada, que tipifica l'article 284.3, i el delicte de fugida d'informació privilegiada en el mercat borsari, que recull l'article 285. - V. t.: delicte de mera activitat n m
- V. t.: delicte dolós n m
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ús indegut de secret o d'informació privilegiada pels funcionaris públics, n m
- es uso indebido de secreto o de información privilegiada por funcionarios públicos
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Segons si el funcionari o funcionària públic obté o no el benefici perseguit, i segons si provoca un dany greu per a la causa pública o per a altri, la pena és menys o més greu. Així, el fet de fer un ús indegut d'un secret o d'informació privilegiada es castiga amb una pena de multa del tant al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat, amb la inhabilitació especial per a feina o càrrec públic per un temps de dos a quatre anys. Si obté el benefici perseguit, s'han d'imposar les penes en la meitat superior corresponent, i, si resulta un dany greu per a la causa pública o per a altri, la pena és de presó d'un a sis anys i d'inhabilitació especial per a feina o càrrec públic per un temps de set a deu anys.
Per informació privilegiada, als efectes d'aquest delicte concret, s'entén tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó de l'ofici o càrrec públic i que no hagi estat notificada, publicada o divulgada.
És un delicte de mera activitat que es consuma en el moment en què l'autoritat o el funcionari o funcionària fa ús del secret o de la informació privilegiada. No és necessari que obtingui el benefici perseguit, ja que això constitueix un tipus qualificat del tipus bàsic.
Segons la doctrina, la tipificació d'aquest delicte protegeix de l'abús per part de la funció pública d'utilitzar una informació que ha obtingut en exercici de les seves funcions amb una finalitat privada. - V. t.: delicte de mera activitat n m
<Comunicació > Premsa>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agència d'informació, n f
- ca agència de notícies, n f
- es agencia de información, n f
- es agencia de noticias, n f
- fr agence de presse, n f
- en news agency, n
- en press agency, n
- en syndicate, n
<Comunicació > Premsa>
Definició
<Lleure > Turisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agència d'informació turística, n f
- es agencia de información turística
<Lleure > Turisme>
Definició
<Informàtica > Programari>, <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agent d'informació, n m
- es robot de conocimiento
- en knowbot
<Informàtica > Programari>, <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent d'informació, n m
- es robot de conocimiento
- fr robot bibliothécaire
- fr robot de recherche
- en knowbot
<Societat > Serveis > Internet>, <Cultura > Mitjans de comunicació>
Definició
Nota
- El nom knowbot és un mot creat amb la part inicial de knowledge i la part final de robot.
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n f
- es n m
- en n
<Química > Química orgànica>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ASCII, n m
- ca codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació, n m sin. compl.
- es ASCII
- es código estándar americano para el intercambio de información sin. compl.
- en ASCII
- en American Standard Code for Information Interchange sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>
Definició
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ASCII, n m
- ca codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació, n m sin. compl.
- es ASCII
- es código estándar americano para el intercambio de información sin. compl.
- en ASCII
- en American Standard Code for Information Interchange sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>
Definició
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ASCII, n m
- ca codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació, n m sin. compl.
- es ASCII
- es código estándar americano para el intercambio de información sin. compl.
- en ASCII
- en American Standard Code for Information Interchange sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>
Definició
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
