Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "conforme" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància? 0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància?
  • es  conformidad, n f
  • es  cumplimiento, n m
  • fr  conformité, n f
  • en  compliance, n
  • en  regulatory compliance, n
  • de  Regelüberwachung, n f
  • de  Überwachung, n f

<Economia. Empresa > Finances>

Definició
Es considera que la forma adequada, en aquest àmbit, és compliment normatiu (nom masculí), i no *acompliment normatiu ni *compliància.

Els motius de la tria de compliment normatiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el significat normatiu de compliment.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) Té l'aval de la majoria d'especialistes consultats.

En canvi, les formes *acompliment normatiu i *compliància presenten problemes:
- *acompliment normatiu, tot i tenir el suport d'alguns especialistes, no és adequat semànticament perquè
compliance fa referència al fet d'adequar-se a una norma, de complir-la, i no pas de portar a terme una cosa manada (que és el significat de acomplir).
- *compliància és una adaptació del manlleu anglès original, que no es pot justificar a partir del català (caldria un verb inexistent del tipus *compliar, igual que variar dona invariància); la proximitat semàntica i morfològica del verb complir fa innecessari recórrer a l'adaptació.

El compliment normatiu és l'adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.

Nota

  • 1. En relació amb el compliment normatiu i en el mateix àmbit, també hi ha els termes relacionats responsable de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès compliance officer); departament de compliment normatiu (nom masculí, en anglès compliance department); cap del departament de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès chief compliance officer), i compliment normatiu penal (nom masculí, en anglès criminal compliance).

    En canvi, en l'àmbit de la física, sí que es considera adequada la forma compliància (nom femení, en anglès compliance), per fer referència a la mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan o una substància poden ser deformats per una força sense ruptura.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de responsable de compliment normatiu i compliància al Cercaterm i de compliment normatiu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com es diu compliance en català? És adequat compliància?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diu-compliance-catala-adequat-compliancia).
índex de xafogor índex de xafogor

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  índex de xafogor, n m
  • es  índice de comodidad
  • fr  indice de confort
  • en  comfort index
  • en  temperature-humidity index
  • en  THI

<Física > Meteorologia>

Definició
Índex de sensació utilitzat especialment quan hi ha temperatures superiors a 25º, que s'expressa com una temperatura aparent que es calcula generalment per ponderació entre la temperatura del termòmetre sec i la temperatura del termòmetre humit.
índex de xafogor índex de xafogor

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  índex de xafogor, n m
  • es  índice de comodidad
  • fr  indice de confort
  • en  comfort index
  • en  temperature-humidity index
  • en  THI

<Física > Meteorologia>

Definició
Índex de sensació utilitzat especialment quan hi ha temperatures superiors a 25º, que s'expressa com una temperatura aparent que es calcula generalment per ponderació entre la temperatura del termòmetre sec i la temperatura del termòmetre humit.
artritis coliforme artritis coliforme

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  artritis coliforme
  • en  coliform arthritis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema musculoesquelètic i del teixit connectiu>

brou casolà brou casolà

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  brou casolà
  • es  caldo casero
  • fr  consommé maison
  • it  brodo casereccio
  • en  home-made broth
  • de  hausgemachte Brühe

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

brou de carn i verdures brou de carn i verdures

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  brou de carn i verdures
  • es  caldo de carne y verduras
  • fr  consommé de viande et de légumes
  • it  brodo di carne e verdure
  • en  meat and vegetable broth
  • de  Fleisch-Gemüse-Brühe

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

brou de gallina amb pilota de trompetes de la mort brou de gallina amb pilota de trompetes de la mort

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  brou de gallina amb pilota de trompetes de la mort
  • es  caldo de gallina con albóndiga de trompetas de la muerte
  • fr  consommé de poule et sa boulette de viande aux trompettes de la mort
  • it  brodo di gallina con polpetta di trombette della morte
  • en  hen broth with king trumpet mushroom meatball
  • de  Hühnerbrühe mit Todestrompetenkloß

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

butlletí de notes butlletí de notes

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  butlletí de notes, n m
  • ca  informe, n m
  • es  boletín de notas
  • fr  bulletin de notes
  • fr  bulletin scolaire
  • en  report card
  • en  school report

<Educació > Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge>

Definició
Document on consten les qualificacions, els comentaris i els informes d'un alumne que el centre educatiu fa arribar als pares.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònjuge, n m, f
  • ca  consort, n m, f sin. compl.
  • es  cónyuge, n m, f
  • es  consorte, n m, f sin. compl.

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònjuge, n m, f
  • ca  consort, n m, f sin. compl.
  • ca  espòs | esposa, n m, f sin. compl.
  • es  consorte
  • es  cónyuge
  • es  esposo | esposa

<Dret canònic>

Definició
Persona casada en relació amb la seva parella.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Té més aplicació en el llenguatge formal i jurídic que no pas en el col·loquial.
    Actualment, en les legislacions matrimonials civils més progressistes com ara l'espanyola, en haver cedit al pressupòsit de l'heterosexualitat, ambdós cònjuges poden tenir el mateix sexe, fet que comporta que el cònjuge del marit no ha de ser necessàriament la dona ni viceversa.
    El terme s'usa preferentment en plural (cònjuges) i només excepcionalment en singular.
    Té un component de relativitat (s'és cònjuge en relació amb l'altre), però rarament s'utilitza per a identificar l'altre membre de la parella casada, ja que per a això és més comú fer ús dels termes anteriorment indicats. En canvi, és freqüent emprar-lo en sentit genèric; així, es pot parlar de la condició o qualitat de cònjuge, o dels drets i deures del cònjuge. En plural, se sol utilitzar tant en aquest sentit genèric com per a al·ludir concretament a un matrimoni o a uns esposos determinats (per exemple, per a assenyalar que aquests cònjuges estan subjectes al règim econòmic de separació de béns).
    La noció de cònjuge és aplicable als subjectes que componen el matrimoni ja constituït o matrimonium in facto esse, en contraposició als qui són subjectes del matrimoni en l'acte de constituir-se o matrimonium in fieri, a qui es denomina contraents.
    Els cònjuges configuren el pressupòsit subjectiu del matrimoni (coniugium), la qual cosa significa que no hi pot haver cònjuge si no hi ha hagut una celebració matrimonial prèvia, d'acord amb les normes que cada legislació determina. Històricament, aquesta precisió va ser difusa. Gracià (segle XII) distingia el coniugium initiatum (matrimoni simplement iniciat per assentiment al matrimoni, però dissoluble) del coniugium ratum (que comportava la verificació posterior de la còpula i quedava llavors perfeccionat com a sagrament, de manera que esdevenia indissoluble). Actualment, el moment que constitueix el matrimoni és més clar, però, tenint en compte l'acostament del tractament jurídic de les unions de fet al matrimoni, els continguts i les conseqüències de la condició de cònjuge no estan allunyats, moltes vegades, del de simple more uxorio, de manera que no són estranyes les referències de la llei civil al cònjuge o a qui convisqui en una relació d'afectivitat anàloga.
    La llei estableix el conjunt de drets i de deures (obligacions, segons el dret canònic) que vinculen els cònjuges, tot i que la naturalesa jurídica de la relació conjugal és doctrinalment debatuda, i depèn de la concepció jurídica del matrimoni en cada ordenament i en cada moment històric.
    Atès que els cònjuges formen l'element subjectiu indispensable perquè existeixi el matrimoni, quan algun d'ells deixa d'existir, es dissol. Tant la llei canònica com la llei civil inclouen la mort com a causa de dissolució, però, des de determinats plantejaments teòrics, s'assenyala que més que dissolució és una causa d'extinció natural del matrimoni, per la manca (desaparició) d'aquest element subjectiu. La condició de cònjuge també deixa de donar-se per les altres causes de dissolució del matrimoni (no per la simple separació). Si el matrimoni és nul, teòricament no hi ha cònjuges, perquè no hi ha matrimoni. Però, mentre el matrimoni no és declarat nul, es manté vigent el favor matrimonii (presumpció de validesa). A més, els efectes de l'anomenat matrimoni putatiu, aplicables al matrimoni nul, poden produir conseqüències similars a les conjugals a favor del cònjuge de bona fe.