Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "confortar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI demanar hora, concertar una cita o demanar cita prèvia?; cita prèvia o hora demanada?
<Ciències de la salut>
Definició
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI demanar hora, concertar una cita o demanar cita prèvia?; cita prèvia o hora demanada?
<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>
Definició
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI demanar hora, concertar una cita o demanar cita prèvia?; cita prèvia o hora demanada?
<Dret > Dret administratiu>
Definició
Els motius de la preferència per demanar hora o concertar una cita i per hora demanada són els següents:
(1) Són les expressions tradicionals en català. Així, demanar hora és el verb habitual i concertar una cita és el verb més formal. Pel que fa a hora demanada, serveix per a construccions que requereixen un nom per a completar una frase.
. Ex.: demanar hora a la metge o al tutor; concertar una cita amb el notari; tenir hora demanada al taller, gestionar l'hora demanada en una pàgina web o modificar l'hora demanada
(2) Expressen adequadament el sentit d'acordar una trobada futura, gràcies al significat de hora com el moment corresponent a una hora i una fracció d'hora concretes en què es farà aquesta trobada (a les deu, a les onze i deu, a un quart de cinc) i de cita com a acció d'assenyalar un dia, una hora i un lloc per a la trobada.
(3) Són formes paral·leles a les utilitzades en francès (rendez-vous), italià (appuntamento) i anglès (appointment).
En canvi, *cita prèvia té alguns inconvenients que en fan una forma poc adequada:
(1) Tot i que es podria considerar justificat que tingui una denominació pròpia, diferent de cita, perquè es refereix al tràmit administratiu fet abans de la cita pròpiament dita, en realitat una cita prèvia no és en cap cas una cita anterior a una altra cita, com indica la seva formació. Lingüísticament, doncs, és una construcció poc defensable.
(2) No és la construcció tradicional en català, on probablement s'ha implantat per influència del castellà a partir d'usos administratius espanyols. (Tot i que també en castellà s'ha considerat sovint que es tracta d'una construcció poc adequada.)
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Demanem hora o ens conformem amb la cita prèvia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/demanem-hora-o-ens-conformem-la-cita-previa).
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca índex de xafogor, n m
- es índice de comodidad
- fr indice de confort
- en comfort index
- en temperature-humidity index
- en THI
<Física > Meteorologia>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es carear
- es confrontar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.
Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.
Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.
Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.
Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarar, v tr
- ca afrontar, v tr sin. compl.
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- ca posar en confront sin. compl.
- es afrontar
- es confrontar
- es cotejar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han acarat els dos documents per veure si la còpia era idèntica a l'original.
Ex.: El notari ha encarat els testaments per comprovar-ne l'autenticitat.
Ex.: Van confrontar els textos per veure si un dels dos era un plagi de l'altre.
Ex.: Van afrontar els textos per veure quin era el document original i quin era una còpia d'aquest.
Ex.: Li van demanar que posés en confront ambdós documents i fes un informe de les diferències.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acarar, v tr
- ca confrontar, v tr sin. compl.
- ca encarar, v tr sin. compl.
- es carear, v tr
- es confrontar, v tr
- es cotejar, v tr
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- Vegeu la nota d'acarament.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adevesar, v tr
- es adehesar, v tr
- fr convertir en pâturage, v tr
- en convert woodland into pasture ground (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v intr
- ca confinar, v intr sin. compl.
- ca confrontar, v intr sin. compl.
- ca ésser contigu sin. compl.
- ca estar tocant sin. compl.
- ca fer partió sin. compl.
- ca fregar, v intr sin. compl.
- ca ser contigu sin. compl.
- ca vorejar, v tr sin. compl.
- es colindar
- es lindar
- es rayar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.
Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.
Ex.: Espanya confronta amb Portugal.
Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.
Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.
Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.
Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran. - [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v prep
- ca confrontar, v prep
- es lindar
- fr avoisiner
- en adjoin, to
- de grenzen
<Construcció>
