Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "congr��s" dins totes les àrees temàtiques

actes de congrés actes de congrés

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021.
<<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180

  • ca  actes de congrés, n f pl
  • es  actas de congreso, n f pl
  • en  conference proceedings, n n pl

<Gestió universitària > Recerca / Research>

American Congress on Surveying and Mapping American Congress on Surveying and Mapping

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  American Congress on Surveying and Mapping
  • ca  ACSM sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>

Definició
Associació professional de cartografia i topografia dels Estats Units, agermanada amb l'American Society for Photogrammetry and Remote Sensing.

Organitzen conjuntament una reunió anual i la prestigiosa sèrie de congressos Auto-Carto, de gran influència en el desenvolupament dels sistemes d'informació geogràfica fins a mitjan dècada de 1990.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
American Congress on Surveying and Mapping American Congress on Surveying and Mapping

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  American Congress on Surveying and Mapping
  • ca  ACSM sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>

Definició
Associació professional de cartografia i topografia dels Estats Units, agermanada amb l'American Society for Photogrammetry and Remote Sensing.

Organitzen conjuntament una reunió anual i la prestigiosa sèrie de congressos Auto-Carto, de gran influència en el desenvolupament dels sistemes d'informació geogràfica fins a mitjan dècada de 1990.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
biblioteca parlamentària biblioteca parlamentària

<Sistemes d'informació>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  biblioteca parlamentària, n f
  • es  biblioteca parlamentaria
  • fr  bibliothèque parlementaire
  • en  library of congress
  • en  parliamentary library

<Sistemes d'informació>

carpeta de documentació carpeta de documentació

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/31/>

  • ca  carpeta de documentació, n f
  • es  carpeta de documentación
  • fr  trousse de documents
  • fr  valisette
  • pt  pasta de documentação
  • en  conference pack
  • en  congress kit
  • en  information kit

<Fires i congressos > Documentació>

Definició
Conjunt de documents que l'organització d'un congrés lliura als congressistes i que es presenta dins una carpeta o un altre continent.
congrés congrés

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/31/>

  • ca  congrés, n m
  • es  congreso
  • fr  congrès
  • pt  congresso
  • en  congress
  • de  Kongress

<Fires i congressos > Reunions>

Definició
Reunió de professionals, investigadors i altres especialistes d'un mateix camp per a discutir i estudiar qüestions relacionades amb la seva activitat en diverses jornades de treball.

Nota

  • Un congrés, a diferència d'una convenció, és una reunió oberta a totes les persones que hi vulguin participar.
congrés congrés

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  congrés, n m
  • es  congreso
  • fr  congrès
  • en  congress
  • de  Kongress

<Hoteleria i turisme > Fires i congressos>

Definició
Reunió de professionals, investigadors i altres experts d'una mateixa àrea per a discutir i estudiar qüestions relacionades amb la seva activitat en diverses jornades de treball.

Nota

  • Un congrés, a diferència d'una convenció, és una reunió oberta al públic en general.
congrés congrés

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  congrés, n m
  • es  congreso, n m

<Ciència política>

congrés congrés

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  congrés, n m
  • es  congreso
  • fr  congrès
  • en  congress
  • en  convention

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>

Definició
Reunió, d'un o més dies, de savis, estudiosos, professionals o polítics procedents de diversos indrets per a discutir qüestions de la seva especialitat.
Congrés de Jurisconsults Catalans Congrés de Jurisconsults Catalans

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Congrés de Jurisconsults Catalans, n m
  • es  Congreso de Jurisconsultos Catalanes

<Història del dret>

Definició
Congrés de catalans doctes en qüestions de dret convocat el 1880 per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, en què s'aprovaren les bases del dret foral català que s'havien de mantenir en el nou Codi civil espanyol.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Amb la publicació del Reial decret del 2 de febrer de 1880, que promovia l'elaboració del nou Codi civil espanyol (CC), el ministre de Gràcia i Justícia encomanà que determinats jurisconsults de prestigi informessin d'aquelles institucions forals que es consideraven de «vital» importància per a mantenir-les com a excepció entre les lleis generals del regne. Seguidament, aquests informes s'elevaren a la Comissió General de Codificació als efectes oportuns. El termini per a presentar aquests informes fou el 31 de desembre de 1880, i, per aquest motiu, el 3 de març següent, la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País acordà convocar el Congrés de Jurisconsults Catalans. El 14 de maig es constituí la Comissió Organitzadora, amb la presidència del president de la Societat, Vicent de Romero, i altres membres representants: de l'Audiència Territorial de Barcelona; de les diputacions provincials catalanes; de les societats econòmiques de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Cervera; dels col·legis d'advocats de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Balaguer, Figueres, Mataró, Cervera i Sant Feliu de Llobregat; de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació; de l'Acadèmia de Dret Administratiu; de l'Acadèmia de Dret; de l'Institut Agrícola Català; de l'Ateneu Barcelonès, i del Col·legi de Notaris, entre altres. Com a president honorari del Congrés, es nomenà el marquès de San Miguel de la Vega, magistrat, i com a president, Vicent de Romero; i també es designaren dues vicepresidències i dos secretaris.
    Les sessions s'iniciaren el 10 de setembre i, finalment, es convocà el Congrés per al 31 de desembre següent perquè «sota la base del Projecte de Codi civil publicat el 10 de maig del 1851», es decidís quines institucions i principis de dret foral s'havin d'introduir com a excepció per a Catalunya en el CC.
    El 20 de novembre de 1880 s'aprovaren les bases que es volien proposar al mateix Congrés per a llur discussió. Eren nou bases, relatives als àmbits de la persona, del matrimoni, de la minoria d'edat, de les coses, de la prescripció, de les donacions, de la successió testamentària, de la successió intestada, i de les obligacions i dels contractes.