Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "conill" dins totes les àrees temàtiques

acetàbul acetàbul

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  acetàbul, n m
  • ca  còtila, n f
  • es  acetábulo, n m
  • es  cavidad cotiloidea, n f
  • es  cótilo, n m
  • en  acetabular bone
  • en  acetabulum
  • en  cotyloid cavity

<Fisioteràpia > Anatomia>

Definició
Cavitat profunda, de forma arrodonida, situada a la cara externa de l'ili.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aquilègia, n f
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  quepis de jana, n m alt. sin.
  • ca  quepi de Jana, n m var. ling.
  • nc  Aquilegia L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  asarina, n f
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • nc  Antirrhinum asarina L.
  • nc  Asarina procumbens Mill. sin. compl.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  cubill, n m sin. compl.
  • ca  afogablats, n m alt. sin.
  • ca  ballarides, n f pl alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  comí cornut, n m alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  pamplina, n f alt. sin.
  • ca  sabatons de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum procumbens L. subsp. grandiflorum (Benth.) Pau
  • nc  Hypecoum imberbe Sm. in Sibth. sin. compl.
  • nc  Hypecoum grandiflorum Benth. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba de melic, n f sin. compl.
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • ca  llombrígol de Venus, n m sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  barret de capellà, n m alt. sin.
  • ca  barretet, n m alt. sin.
  • ca  barretets (fulla), n m pl alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  calderetes, n f pl alt. sin.
  • ca  capadella, n f alt. sin.
  • ca  capellets, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  caquellets, n m pl alt. sin.
  • ca  caquells, n m pl alt. sin.
  • ca  cobertora, n f alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • ca  coques, n f pl alt. sin.
  • ca  coques de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  coquetes de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  curamal, n m alt. sin.
  • ca  gorretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  melic, n m alt. sin.
  • ca  melics, n m pl alt. sin.
  • ca  meliguets, n m pl alt. sin.
  • ca  orella d'abat, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  orella de monjo, n f alt. sin.
  • ca  orelles de frare, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de monjo, n f pl alt. sin.
  • ca  orellot, n m alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • ca  tassa de jueu, n f alt. sin.
  • ca  tasses de jueu, n f pl alt. sin.
  • ca  aurella de monjo, n f var. ling.
  • ca  caquelles, n f pl var. ling.
  • ca  caquerells, n m pl var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  pepellides, n f pl var. ling.
  • ca  platillos, n m pl var. ling.
  • ca  sombreret, n m var. ling.
  • ca  sombrerets, n m pl var. ling.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  • nc  Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
  • nc  Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

bitlla bitlla

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. SERVEI DE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS. Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès. Mollet del Vallès: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bitlla, n f
  • ca  canilla, n f

<Indústria tèxtil > Maquinària tèxtil>

Definició
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada o de material plàstic o bé per un tub de cartró, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit.
bitlla bitlla

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bitlla, n f
  • ca  canilla, n f
  • es  canilla

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició
Peça de fusta tornejada o tub de cartó sobre els quals s'enrotlla la trama que s'ha de posar dins la llançadora.
burilla burilla

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  burilla, n f
  • ca  llosca, n f sin. compl.
  • es  colilla

<Bombers > Sinistres>

Definició
Punta de cigar o cigarret que, mal apagada, constitueix una causa freqüent d'incendi.
burilla burilla

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burilla, n f
  • es  colilla, n f
  • fr  mégot, n m
  • en  cigarrette end, n

<Enginyeria forestal>