Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coniller" dins totes les àrees temàtiques

abatedor de temperatura abatedor de temperatura

<Indústria > Béns d'equipament>, <Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  abatedor de temperatura, n m
  • es  abatidor de temperatura
  • es  célula de enfriamiento rápido
  • fr  abatteur de température
  • fr  cellule de refroidissement rapide
  • fr  refroidisseur à courant d'air
  • en  air-blast chiller
  • en  blast chiller

<Indústria > Béns d'equipament>, <Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida.
aconsellador | aconselladora aconsellador | aconselladora

<Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  aconsellador | aconselladora, n m, f
  • es  consejero
  • fr  conseiller
  • en  counsellor

<Psicologia>

Definició
Especialista en aconsellament.
agent de viatges agent de viatges

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent de viatges, n m, f
  • ca  agent turístic | agent turística, n m, f
  • es  agente de viajes
  • fr  agent de voyages
  • fr  conseiller en voyages
  • en  travel agent
  • en  travel consultant
  • de  Reiseagent
  • de  Reiseberater

<Hoteleria i turisme > Organització de viatges>

Definició
Persona que, en una agència de viatges, s'encarrega de fer l'itinerari i el pressupost d'un viatge, de reservar-ne els bitllets i l'allotjament.
agent de viatges agent de viatges

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent de viatges, n m, f
  • ca  agent turístic | agent turística, n m, f
  • ca  empleat d'agència de viatges | empleada d'agència de viatges, n m, f sin. compl.
  • es  agente de viajes
  • es  empleado de agencia de viajes
  • fr  agent de voyages
  • fr  conseiller en voyages
  • en  travel agent
  • en  travel consultant

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Definició
Persona que, en una agència de viatges, s'encarrega de fer l'itinerari i el pressupost d'un viatge i de reservar-ne els bitllets i l'allotjament.
alfàbega de ca alfàbega de ca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega de ca, n f
  • ca  colletja roïna, n f alt. sin.
  • ca  conillet bord, n m alt. sin.
  • ca  melandri blanc, n m alt. sin.
  • ca  cunillet bort, n m var. ling.
  • nc  Silene latifolia Poir. subsp. latifolia
  • nc  Melandrium macrocarpum (Boiss. et Reut.) Willk. sin. compl.
  • nc  Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm subsp. divaricata (Rchb.) Walters var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  ancià, n m
  • ca  conseller presbiteral, n m

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definició
Persona que actua d'ajudant del pastor en les esglésies reformades o presbiterianes.

Nota

  • L'ancià té un paper important en l'elecció dels pastors i en la designació dels representants sinodals.
ancorar ancorar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ancorar, v tr
  • ca  fondejar, v tr sin. compl.
  • es  anclar
  • es  ancorar
  • es  fondear
  • fr  ancrer
  • fr  mouiller
  • en  anchor, to

<Ports > Accions>

Definició
Assegurar una embarcació amb l'àncora o les àncores.
ancorar ancorar

<11 Esports nàutics > Vela>, <11 Esports nàutics > Motonàutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ancorar, v tr
  • ca  fondejar, v tr
  • es  anclar
  • es  fondear
  • fr  mouiller
  • en  anchor, to

<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>, <Esport > 11 Esports nàutics > Motonàutica>

Definició
Evitar el desplaçament d'una embarcació llançant l'àncora al fons del mar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  api bord, n m
  • ca  botó d'or, n m alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa menor, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  peu de gallina, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  queixal del diable, n m alt. sin.
  • ca  queixals de diable, n m pl alt. sin.
  • ca  ranuncle bulbós, n m alt. sin.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • nc  Ranunculus bulbosus L.

<Botànica > ranunculàcies>