Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "connumerar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
  • ca  A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
  • ca  A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:

A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS

A1. Noms propis

- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway

- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau

- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)

A2. Gentilicis

- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)

B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI

En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:

(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon

(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
  • ca  A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
  • ca  A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:

A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS

A1. Noms propis

- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway

- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau

- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)

A2. Gentilicis

- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)

B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI

En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:

(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon

(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
associació de consumidors associació de consumidors

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  associació de consumidors, n f
  • es  asociación de consumidores, n f
  • fr  association de consommateurs, n f
  • en  consumers' association, n

<Lleure i consum > Estils de vida, moda i consum>

Definició
Associació encarregada de defensar els drets dels ciutadans en la seva dimensió de consumidors.
associació de consumidors i usuaris associació de consumidors i usuaris

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  associació de consumidors i usuaris, n f
  • ca  organització de consumidors i usuaris, n f
  • es  asociación de consumidores y usuarios
  • es  organización de consumidores y usuarios
  • en  consumers and users association
  • en  consumers and users organization

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Consum>

Definició
Entitat sense finalitat de lucre, constituïda legalment, l'objectiu de la qual és la defensa dels drets i els interessos dels consumidors i els usuaris, i també la seva informació i educació.
associació de consumidors i usuaris associació de consumidors i usuaris

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  associació de consumidors i usuaris, n f
  • es  asociación de consumidores y usuarios
  • es  organización de consumidores y usuarios
  • en  consumers and users association
  • en  consumers and users organization

<Economia i empresa>

Definició
Entitat sense finalitat de lucre, constituïda legalment, l'objectiu de la qual és la defensa dels drets i els interessos dels consumidors i usuaris i la informació i educació d'aquests.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cognomenar, v tr
  • es  apellidar

<Dret civil>

Definició
Designar {algú} pels cognoms o per un cognom.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El primer magnat que es cognomenà Montcada fou Guillem de Muntanyola.
  • Ex.: En obtenir el domini del castell, passaren a cognomenar-se amb el nom d'aquest.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  confederar, v tr
  • es  confederar
  • fr  confédérer
  • en  confederate, to

<Política>

Definició
Reunir en confederació.
Connemara [poni] Connemara [poni]

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Haca. Poni>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Connemara [poni]
  • es  Connemara
  • fr  Connemara
  • en  Connemara

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Haca. Poni>

Connemara [poni] Connemara [poni]

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Haca. Poni>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Connemara [poni]
  • es  Connemara
  • fr  Connemara
  • en  Connemara

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Haca. Poni>

conquerir conquerir

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conquerir, v tr
  • ca  conquistar, v tr sin. compl.
  • es  conquistar, v tr

<Dret internacional>