Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "consecució" dins totes les àrees temàtiques

constitució constitució

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución

<Història>

Definició
Disposició legislativa dels emperadors romans.
constitució constitució

<Dret constitucional>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución
  • fr  constitution
  • en  constitution

<Dret constitucional>

Definició
Conjunt de lleis fonamentals que determinen la forma del govern, estableixen i garanteixen els drets i els deures dels ciutadans, regulen el sistema de poder i defineixen els òrgans, llurs formes i llurs funcions, i també el conjunt de relacions entre ells.
constitució constitució

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  constitució, n f
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  constitución
  • fr  biotype
  • fr  constitution
  • en  constitution

<Homeopatia > Prescripció>

Definició
Conjunt de característiques morfològiques, fisiològiques i psicològiques de cada individu.

Nota

  • 1. Cada constitució s'associa a un remei o a un conjunt de remeis que hi actuen favorablement. Una de les classificacions de constitucions més utilitzades en homeopatia, sobretot a França, és la d'A. Nebel, que basant-se en la morfologia òssia distingeix tres tipus de constitució: carbònica, fluòrica i fosfòrica.

    2. La prescripció de remeis basada en la constitució del pacient és posterior a S. Hahnemann, el qual donava especial èmfasi al concepte de miasma.
constitució constitució

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución
  • fr  constitution
  • en  incorporation

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>

Definició
Acte de fundació d'una societat en el qual s'estableixen els seus elements bàsics, com són l'objecte, el domicili, el capital inicial, el règim jurídic, la responsabilitat dels socis i els sistema d'administració.
constitució constitució

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución, n f

<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>

Definició
Norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic que té una força jurídica superior a la de la resta de normes i que acostuma a gaudir d'una estabilitat reforçada, ja que la derogació o la modificació dels seus preceptes està sotmesa a uns procediments específics de caràcter més o menys rígid.

Nota

  • En una constitució hi consten sovint els principis bàsics de l'estat, els drets i deures essencials dels ciutadans, la forma d'estat i de govern i l'organització i funcions de les institucions principals, i també el procediment que cal seguir per reformar-la totalment o parcialment.
constitució constitució

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución, n f

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  constitució, n f
  • ca  carta magna, n f sin. compl.
  • es  carta magna
  • es  constitución

<Dret>

Definició
Conjunt de normes jurídiques fonamentals d'un estat, aprovat pel poble, que estableix els drets i els deures dels ciutadans i determina la forma de govern, les funcions i la composició de les institucions i les relacions que mantenen entre elles.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La Constitució de l'any 1978.
  • Ex.: Violar la Constitució.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución

<Dret>

Definició
Acció i efecte de constituir.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La constitució d'una nova societat.
  • Ex.: La constitució d'una renda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución

<Dret>

Definició
Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
constitució constitució

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  constitució, n f
  • es  constitución, n f
  • en  constitution, n

<Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics>

Definició
Norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic d'un estat on hi consten sovint els principis bàsics de l'estat, els drets i deures essencials dels ciutadans, la forma d'estat i de govern i l'organització i funcions de les institucions principals, i també el procediment que cal seguir per reformar-la totalment o parcialment.