Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "consolatori" dins totes les àrees temàtiques

bases de la convocatòria bases de la convocatòria

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  bases de la convocatòria, n f pl
  • es  bases de la convocatoria, n f pl

<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>

Definició
Conjunt de normes que regulen els requisits i els procediments d'una convocatòria pública.
col·legi de consultors col·legi de consultors

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legi de consultors, n m
  • es  colegio de consultores

<Dret canònic>

Definició
Òrgan consultiu format per sacerdots del consell presbiteral que assessora el bisbe en assumptes urgents.

Nota

  • Cada diòcesi té un consell presbiteral, un grup de sacerdots que assessora el bisbe en el govern de la diòcesi. Generalment, aquest consell només disposa de vot consultiu, i el bisbe només necessita el seu consentiment en els casos en què així ho determina la llei.
    D'entre els sacerdots que formen part del consell presbiteral, el cànon 502 del Codi de dret canònic (CDC) disposa que el bisbe en nomeni lliurement entre sis i dotze, els quals durant cinc anys constituiran el col·legi de consultors. Passats cinc anys, el col·legi seguirà exercint les funcions encomandes, mentre no es constitueixi un altre consell.
    Pel que fa a les funcions d'aquest col·legi, la regulació canònica comença fent referència a les que per dret se li assignen, i la més rellevant és la funció de consultoria.
    El col·legi de consultors és presidit pel bisbe diocesà i, quan la seu està impedida o vacant, per qui ocupi el seu lloc provisionalment, o, si aquest encara no ha estat constituït, pel sacerdot del col·legi de consultors que hagi estat ordenat fa més temps. En aquest sentit, el CDC disposa que quan queda vacant una seu el consell presbiteral cessa i el col·legi de consultors passa a complir les seves funcions, fins que el bisbe constitueixi de nou el dit consell en el termini d'un any, a partir del moment en què ha pres possessió del càrrec.
    La Conferència Episcopal pot establir que les funcions del col·legi de consultors s'encomanin al capítol catedral. En el cas d'un vicariat apostòlic o d'una prefectura apostòlica, les funcions atribuïdes al col·legi de consultors són competència del consell de la missió, llevat que el dret no determini una altra cosa.
  • V. t.: consell presbiteral n m
conciliatori | conciliatòria conciliatori | conciliatòria

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conciliatori | conciliatòria, adj
  • es  conciliatorio | conciliatoria

<Dret>

Definició
Que concilia.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Treballadors i empresaris han acceptat començar un procediment conciliatori.
conservatori conservatori

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conservatori, n m
  • es  conservatorio
  • fr  conservatoire
  • en  conservatory

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Equipament educatiu i cultural, de gestió pública o privada, dedicat a l'ensenyament d'estudis musicals oficials.
conservatori conservatori

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  conservatori, n m
  • es  conservatorio
  • fr  conservatoire
  • en  conservatoire
  • en  conservatory

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Centre educatiu oficial on s'imparteixen ensenyaments musicals de grau mitjà o superior.
conservatori conservatori

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conservatori, n m
  • es  conservatorio
  • en  conservatoire
  • en  conservatory

<Música>

Definició
Centre d'estudis musicals, generalment oficial, on s'impartixen classes.
conservatori de música conservatori de música

<Música>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conservatori de música, n m
  • es  conservatorio de música
  • en  music conservatory

<Música>

consistori consistori

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  consistori, n m
  • es  ayuntamiento
  • es  consistorio

<Dret canònic>

Definició
Consell solemne del papa amb els cardenals.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • (Del llatí tardà consistorium, -i, 'lloc de reunió'.)
  • En l'antiga Roma, la paraula consistori s'aplicava a les assemblees que convocaven els emperadors per demanar consell sobre assumptes importants. El mateix mot es va adoptar per a indicar les reunions solemnes de caràcter consultiu, mai vinculant, que té el papa amb els cardenals per a tractar temes importants del govern de l'Església.
    En el segle XII, en ple apogeu del col·legi cardenalici, el papa no prenia cap decisió greu sense consultar-lo; era el seu senat. El paper que abans tenien els sínodes romans en el govern de l'Església ara l'exercia el consistori, que es reunia fins a tres vegades per setmana. Però els afers de l'Església es feren cada dia més nombrosos, variats i complicats, i, per tant, també les anomenades «causes consistorials»: judicials, penitencials, patrimonials, cerimonials, etc.
    D'altra banda, al costat del consistori, havia anat creixent la cúria romana, la qual, més propera al papa, s'anà apropiant la condició d'organisme judicial i administratiu més efectiu. Els consistoris s'anaren espaiant i, finalment, acabaren reduïts a meres cerimònies solemnes per a fets puntuals: proclamar cardenals, preparar canonitzacions i altres de caràcter protocol·lari. Adesiara, el papa continua convocant el sacre col·legi per estudiar algun tema, però aquests consells solen ser «reunions plenàries» que no tenen la solemnitat dels consistoris.
    El Codi de dret canònic del 1917 distingia tres classes de consistoris: els secrets, amb la sola assistència del papa i dels cardenals; els semipúblics, en què participaven els bisbes i altres prelats, i els públics, oberts a altres persones, àdhuc seglars.
    D'acord amb el Codi de dret canònic del 1983 (càn. 353), el consistori pot ser ordinari o extraordinari. A l'ordinari hi són convocats tots els cardenals, almenys els qui es troben a Roma, per a consultar afers greus o per a realitzar certs actes de màxima solemnitat; en aquest darrer cas, pot ser públic. Al consistori extraordinari hi són convocats tots els cardenals, quan hi ha necessitats peculiars de l'Església o afers d'especial gravetat que n'aconsellen la celebració.
consolador consolador

<Psicologia > Psicologia profunda. Psicologia sexual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  consolador, n m
  • es  consolador
  • fr  gode
  • fr  godemiché
  • en  dildo

<Psicologia > Psicologia profunda. Psicologia sexual>

Definició
Estri en forma de penis usat per a obtenir plaer sexual.
consonant obstruent consonant obstruent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant obstruent, n f
  • ca  consonador, n m sin. compl.
  • es  consonador
  • es  consonante obstruyente
  • fr  bruyant
  • fr  consonne constrictive
  • en  non-sonorant
  • en  obstruent consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula amb una constricció del corrent d'aire expirat.

Nota

  • Són obstruents les consonants oclusives no nasals, les fricatives i les africades. S'oposa a sonant.