Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "consternació" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI conservació o preservació?
- es (conservació) conservación, n f
- es (preservació) preservación, n f
- fr (conservació) conservation, n f
- fr (preservació) préservation, n f
- en (conservació) conservation, n
- en (preservació) preservation, n
<Medi ambient>
Definició
Així, la conservació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat.
. Es tracta, per tant, d'un concepte ampli, que va des de l'ús racional i sostenible dels recursos naturals (l'aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, que permet únicament activitats de recerca o, en algun cas, de restauració i millora.
. L'equivalent castellà és conservación; el francès, conservation, i l'anglès, conservation.
En canvi, la preservació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a un tipus de conservació, en concret la que segueix l'estratègia d'evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat. L'objectiu és protegir-los d'una manera integral i fer possible que les dinàmiques naturals segueixin el seu curs sense interferències.
. L'equivalent castellà és preservación; el francès, préservation, i l'anglès, preservation.
En les terres catalanes, es pot considerar que s'aplica la conservació tant als parcs nacionals com als parcs naturals. Ara bé en els parcs naturals (com ara la Garrotxa, Collserola, el Montseny, l'Alt Pirineu o el Delta de l'Ebre) es tendeix a fer compatible la protecció amb l'explotació i, per contra, en els parcs nacionals (per exemple, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera) es tendeix a la preservació, és a dir a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció humana.
Nota
- 1. Els verbs corresponents a conservació o preservació són conservar i preservar (tots dos, verbs transitius).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de conservació i preservació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És el mateix conservació que preservació?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-conservacio-que-preservacio).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca A-Train, n m
- ca constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
- ca tren de la tarda, n m sin. compl.
- es A-Train
- es constelación de la tarde sin. compl.
- es tren de la tarde sin. compl.
- en A-Train
- en Afternoon constellation sin. compl.
- en Afternoon Train sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>
Definició
Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.
Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.
El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.
Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca A-Train, n m
- ca constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
- ca tren de la tarda, n m sin. compl.
- es A-Train
- es constelación de la tarde sin. compl.
- es tren de la tarde sin. compl.
- en A-Train
- en Afternoon constellation sin. compl.
- en Afternoon Train sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>
Definició
Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.
Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.
El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.
Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca A-Train, n m
- ca constel·lació de la tarda, n f sin. compl.
- ca tren de la tarda, n m sin. compl.
- es A-Train
- es constelación de la tarde sin. compl.
- es tren de la tarde sin. compl.
- en A-Train
- en Afternoon constellation sin. compl.
- en Afternoon Train sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>
Definició
Fins al 2 de desembre de 2009 el satèl·lit PARASOL també formava part de la constel·lació, si bé en aquesta data es va iniciar la modificació de la seva òrbita perquè l'any 2012 orbités 4 km per sota de l'òrbita d'A-Train. Estava previst que el satèl·lit Glory formés part d'A-Train, si bé va fallar durant el llançament.
Aquesta constel·lació també s'anomena constel·lació de la tarda per tal com els satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, travessen l'equador entre les 13:30 i les 13:38 h. La línia A del metro de Nova York està en el fons de la denominació A-Train, ja que l'Aqua i l'Aura encapçalen i tanquen, respectivament, aquest "tren constel·lació", batejat així en honor a l'estàndard de jazz "Take the A-Train", de Billy Strayhorn, extraordinàriament famós per ser la peça insígnia de l'orquestra de Duke Ellington.
El satèl·lit OCO, que havia d'haver precedit l'Aqua en 15', va fallar durant el llançament, el 24 de febrer de 2009.
Vegeu EOS, CloudSat, CALIPSO, PARASOL, Glory, GCOM-W1, OCO-2 i constel·lació del matí.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acta de conservació, n f
- es acta de conservación
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
-
La declaració de voluntat de mantenir la nacionalitat espanyola formalitzada per mitjà d'un document entregat al Registre Civil consular permet, en determinats casos, mantenir aquesta nacionalitat al ciutadà que resideix en qualsevol país estranger i que, amb posterioritat, comparegui i signi l'acta. Aquesta petició dirigida a la persona encarregada del Registre Civil ha d'anar acompanyada del certificat literal de naixement, la fotocòpia del passaport (espanyol, i si s'escau, estranger), el certificat de residència i un sobre Pre-paid Special Delivery Guaranteed, i, si és necessari, la fotocòpia del certificat de naturalització traduït.
L'article 24.1 del Codi civil espanyol recull la possible pèrdua de la nacionalitat espanyola respecte de la persona emancipada que resideix habitualment a l'estranger i adquireix voluntàriament una altra nacionalitat i aquella que viu habitualment a l'estranger i utilitza exclusivament la nacionalitat estrangera que hagi adquirit abans de l'emancipació. En el primer cas, la pèrdua es produeix al cap de tres anys a comptar des de l'adquisició de la nacionalitat estrangera i, en el segon cas, a comptar des de l'emancipació.
És una excepció del que s'acaba d'exposar, el qui disposava de la nacionalitat espanyola amb anterioritat a l'adquisició de la nacionalitat de països iberoamericans, d'Andorra, de Filipines, de Guinea Equatorial o de Portugal, l'adquisició de les quals no és suficient per a produir la pèrdua de la nacionalitat espanyola.
D'altra banda, els ciutadans que hagin nascut i viscut a l'estranger i tinguin la nacionalitat espanyola per ser fills de pare o mare espanyols, també nascuts a l'estranger, quan les lleis del país de residència els atribueixin aquesta nacionalitat, perden la nacionalitat si no declaren la seva voluntat de conservar-la en el termini de tres anys a comptar des de la majoria d'edat o l'emancipació. - V. t.: pèrdua de la nacionalitat n f
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acte de conservació, n m
- es acto de conservación
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adob en crosta, n m
- es curtido de conservación
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anell de constricció, n m
- es anillo de constricción
- en retraction ring
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca anell de constricció
- en contraction ring
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural, n m
- es arrendamiento con finalidades de conservación del patrimonio natural
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural rep el tractament d'un contracte de conreu i, si les parts no convenen una altra cosa, se'ls aplica el règim de l'arrendament d'acord amb la legislació ambiental, urbanística o paisatgística corresponent.
Aquest contracte es regeix principalment pel que han pactat les parts i, subsidiàriament, per les disposicions relatives a l'arrendament rústic de la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, el règim de la qual és aplicable a tots els contractes de conreu, entenent com a tals, en sentit ampli, tots els contractes que tinguin per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
En virtut de la Llei 1/2008, poden establir un contracte totes les persones amb capacitat per a contractar. Els titulars de drets limitats sobre la finca -usufructuaris, fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, entre altres- també poden formalitzar contractes de conreu, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
Aquests contractes, com els contractes de conreu, s'han de formalitzar per escrit, i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en un document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar adequadament el contracte.
El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya va elaborar mitjançant la Resolució AAR/881/2009, del 30 de març, el model de contracte d'arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural, on es consignen, entre altres aspectes, la durada, la renda anual i la relació de béns immobles afectats. Les parts contractants, a més, tenen l'obligació de comunicar al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural la formalització del contracte a l'efecte d'inscriure'l en el Registre Administratiu de Contractes de Conreu, regulat pel Decret 7/2010, del 26 de gener. - V. t.: arrendament per a pastures n m
- V. t.: arrendament rústic n m
- V. t.: boïga n f
- V. t.: contracte d'eixermada n m
- V. t.: contracte d'integració n m
- V. t.: contracte de conreu n m
- V. t.: masoveria n f
- V. t.: parceria n f
- V. t.: sòcita n f
- V. t.: terratge n m
