Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "consuet" dins totes les àrees temàtiques
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- ca espòs | esposa, n m, f sin. compl.
- es consorte
- es cónyuge
- es esposo | esposa
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Té més aplicació en el llenguatge formal i jurídic que no pas en el col·loquial.
Actualment, en les legislacions matrimonials civils més progressistes com ara l'espanyola, en haver cedit al pressupòsit de l'heterosexualitat, ambdós cònjuges poden tenir el mateix sexe, fet que comporta que el cònjuge del marit no ha de ser necessàriament la dona ni viceversa.
El terme s'usa preferentment en plural (cònjuges) i només excepcionalment en singular.
Té un component de relativitat (s'és cònjuge en relació amb l'altre), però rarament s'utilitza per a identificar l'altre membre de la parella casada, ja que per a això és més comú fer ús dels termes anteriorment indicats. En canvi, és freqüent emprar-lo en sentit genèric; així, es pot parlar de la condició o qualitat de cònjuge, o dels drets i deures del cònjuge. En plural, se sol utilitzar tant en aquest sentit genèric com per a al·ludir concretament a un matrimoni o a uns esposos determinats (per exemple, per a assenyalar que aquests cònjuges estan subjectes al règim econòmic de separació de béns).
La noció de cònjuge és aplicable als subjectes que componen el matrimoni ja constituït o matrimonium in facto esse, en contraposició als qui són subjectes del matrimoni en l'acte de constituir-se o matrimonium in fieri, a qui es denomina contraents.
Els cònjuges configuren el pressupòsit subjectiu del matrimoni (coniugium), la qual cosa significa que no hi pot haver cònjuge si no hi ha hagut una celebració matrimonial prèvia, d'acord amb les normes que cada legislació determina. Històricament, aquesta precisió va ser difusa. Gracià (segle XII) distingia el coniugium initiatum (matrimoni simplement iniciat per assentiment al matrimoni, però dissoluble) del coniugium ratum (que comportava la verificació posterior de la còpula i quedava llavors perfeccionat com a sagrament, de manera que esdevenia indissoluble). Actualment, el moment que constitueix el matrimoni és més clar, però, tenint en compte l'acostament del tractament jurídic de les unions de fet al matrimoni, els continguts i les conseqüències de la condició de cònjuge no estan allunyats, moltes vegades, del de simple more uxorio, de manera que no són estranyes les referències de la llei civil al cònjuge o a qui convisqui en una relació d'afectivitat anàloga.
La llei estableix el conjunt de drets i de deures (obligacions, segons el dret canònic) que vinculen els cònjuges, tot i que la naturalesa jurídica de la relació conjugal és doctrinalment debatuda, i depèn de la concepció jurídica del matrimoni en cada ordenament i en cada moment històric.
Atès que els cònjuges formen l'element subjectiu indispensable perquè existeixi el matrimoni, quan algun d'ells deixa d'existir, es dissol. Tant la llei canònica com la llei civil inclouen la mort com a causa de dissolució, però, des de determinats plantejaments teòrics, s'assenyala que més que dissolució és una causa d'extinció natural del matrimoni, per la manca (desaparició) d'aquest element subjectiu. La condició de cònjuge també deixa de donar-se per les altres causes de dissolució del matrimoni (no per la simple separació). Si el matrimoni és nul, teòricament no hi ha cònjuges, perquè no hi ha matrimoni. Però, mentre el matrimoni no és declarat nul, es manté vigent el favor matrimonii (presumpció de validesa). A més, els efectes de l'anomenat matrimoni putatiu, aplicables al matrimoni nul, poden produir conseqüències similars a les conjugals a favor del cònjuge de bona fe.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cònsol, n m, f
- es cónsul
- fr consul | consule
- it console
- en consul
- ar قنصل | قنصلة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- L'oficina consular a càrrec d'un cònsol és un consolat.
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cònsol de carrera, n m, f
- ca cònsol enviat -ada, n m, f sin. compl.
- ca cònsol missi, n m, f sin. compl.
- es cónsul de carrera
- es cónsul enviado
- es consul missi
- fr consul de carrière
- fr consul envoyé
- fr consules missi
- en consul missi
- en consular officer (UK)
- en consules missi
- en professional consul
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cònsol general, n m, f
- es cónsul general
- fr consul général | consule générale
- it console generale
- en consul general
- ar قنصل عام | قنصلة عامة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- 1. Tenen categoria jeràrquicament inferior al cònsol general, el cònsol, el vicecònsol i l'agent consular.
- 2. L'oficina consular a càrrec d'un cònsol general és un consolat general.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cònsol honorari | cònsol honorària, n m, f
- es cónsul honorario | cónsul honoraria
- fr consul honoraire | consule honoraire
- it console onorario | console onoraria
- en honorary consul
- ar قنصل فخري | قنصلة فخرية
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- El cònsol honorari acostuma a tenir la nacionalitat del país de residència o, fins i tot, d'un tercer estat, i pot ser al mateix temps cònsol honorari de dos o més països.
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca caixa de derivació, n f
- es caja de derivación
- fr boîte de dérivation
- en conduit box
- de Abzweigdose
<Energia elèctrica>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca canal, n m
- ca conducte, n m sin. compl.
- es canal
- es conducto
- fr conduit
- en tract
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca canal auditiu, n m
- es canal auditivo
- fr conduit auditif
- en auditive tract
<Lingüística>
Definició
Nota
- El canal auditiu desenvolupa la funció de ressonador acústic: amplifica les ones sonores que el travessen, fet que permet la percepció de sons que si colpejaren directament el timpà serien imperceptibles.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca canal bucal, n m
- es canal bucal
- fr conduit buccal
- en buccal tract
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca canal vocal, n m
- ca tracte vocal, n m sin. compl.
- es canal vocal
- fr conduit vocal
- en vocal tract
<Lingüística>
