Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "consuet" dins totes les àrees temàtiques

conducte hidràulica conducte hidràulica

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conducte hidràulica, n m
  • es  conducto hidráulica, n m
  • fr  conduit hydraulique, n m
  • en  pipe hydrauics, n
  • de  Zuführung Hydraulik, n f

<Enginyeria>

conducte llis conducte llis

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  conducte llis, n m
  • es  conducto liso
  • en  smooth conduit

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Conducte on s'estableix un ^règim turbulent llis^ per a un cabal donat.
conducte rugós conducte rugós

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  conducte rugós, n m
  • es  conducto rugoso
  • en  rough conduit

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Conducte on s'estableix un ^règim turbulent rugós^ per a un cabal donat.
coneixement del client coneixement del client

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  coneixement del client, n m
  • es  conocimiento profundo de los clientes, n m
  • es  customer insight, n m
  • es  insight del consumidor, n m
  • fr  consumer insight, n m
  • fr  insight, n m
  • fr  insight client, n m
  • it  customer insight, n m
  • pt  customer insight, n m
  • en  customer insight, n
  • en  insight, n

<Empresa > Comunicació empresarial>

Definició
Imatge precisa que s'adquireix dels consumidors d'un producte o servei a partir de la recopilació i l'anàlisi de les dades disponibles, que permet deduir-ne les necessitats i el tipus de productes que els poden interessar.
congre congre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre, n m
  • ca  congre blanc, n m sin. compl.
  • ca  congre comú, n m sin. compl.
  • ca  congre d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  congre de fang, n m sin. compl.
  • ca  congre de forat, n m sin. compl.
  • ca  congre de roquer, n m sin. compl.
  • ca  congre negre, n m sin. compl.
  • ca  congret, n m sin. compl.
  • ca  congret [petit], n m sin. compl.
  • ca  congrinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  fideu [aleví], n m sin. compl.
  • ca  fideu [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  flàmula [petit], n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre blanch, n m var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flamula [petit], n f var. ling.
  • nc  Conger conger
  • nc  Conger niger var. ling.
  • nc  Conger vulgaris var. ling.
  • nc  Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
  • nc  Muraena Conger var. ling.
  • es  congrio
  • es  congrio común
  • es  congrio europeo
  • es  congrio negro
  • es  negrilla
  • es  safio
  • fr  congre
  • fr  congre commun
  • fr  congre d'Europe
  • it  gronche
  • en  conger
  • en  conger eel
  • en  European conger
  • de  Meeraal

<Peixos > Còngrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre, n m
  • ca  congre blanc, n m sin. compl.
  • ca  congre comú, n m sin. compl.
  • ca  congre d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  congre de fang, n m sin. compl.
  • ca  congre de forat, n m sin. compl.
  • ca  congre de roquer, n m sin. compl.
  • ca  congre negre, n m sin. compl.
  • ca  congret, n m sin. compl.
  • ca  congret [petit], n m sin. compl.
  • ca  congrinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  fideu [aleví], n m sin. compl.
  • ca  fideu [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  flàmula [petit], n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre blanch, n m var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flamula [petit], n f var. ling.
  • nc  Conger conger
  • nc  Conger niger var. ling.
  • nc  Conger vulgaris var. ling.
  • nc  Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
  • nc  Muraena Conger var. ling.
  • es  congrio
  • es  congrio común
  • es  congrio europeo
  • es  congrio negro
  • es  negrilla
  • es  safio
  • fr  congre
  • fr  congre commun
  • fr  congre d'Europe
  • it  gronche
  • en  conger
  • en  conger eel
  • en  European conger
  • de  Meeraal

<Peixos > Còngrids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conjunt, n m

<Música>

Definició
Grup de músics o de cantors necessaris per a l'execució d'una obra musical.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conjunt, n m
  • es  conjunto
  • en  set

<Matemàtiques>

conjunt conjunt

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conjunt, n m
  • es  conjunto
  • fr  ensemble
  • en  group

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Grup de sis gimnastes d'un mateix país que participen alhora en el concurs d'exercicis de conjunt.
conjunt conjunt

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conjunt, n m
  • es  conjunto
  • fr  ensemble
  • en  set
  • de  Menge

<Teoria del coneixement>

Definició
Lògica. Col·lecció en un tot d'objectes determinats i distints, de la intuïció o de l'enteniment, considerats com a elements.

Nota

  • G. Cantor fou el primer a elaborar la teoria dels conjunts, de gran importància en matemàtiques i en lògica.