Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "contaminaci��" dins totes les àrees temàtiques

contaminació genètica contaminació genètica

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  contaminació genètica, n f
  • es  contaminación genética, n f
  • en  genetic pollution, n

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Flux genètic no controlat des d'una espècie, subespècie o varietat exòtica envers una d'autòctona.

Nota

  • Es considera com a contaminació genètica la disseminació incontrolada d'informació genètica cap a genomes d'altres organismes que, en la seva forma natural, no contenen aquella informació.
contaminació genètica contaminació genètica

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  contaminació genètica, n f
  • es  contaminación genética, n f
  • fr  contamination génétique, n f
  • fr  pollution génétique, n f
  • en  genetic contamination, n
  • en  genetic pollution, n

<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>

Definició
Introducció no controlada de gens d'un organisme modificat genèticament a un altre organisme de la mateixa espècie o a una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.
contaminació genètica contaminació genètica

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  contaminació genètica, n f
  • es  contaminación genética, n f
  • fr  contamination génétique, n f
  • fr  pollution génétique, n f
  • en  genetic contamination, n
  • en  genetic pollution, n

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Definició
Introducció no controlada de gens d'un organisme modificat genèticament en un altre organisme de la mateixa espècie o d'una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.
contaminació genètica contaminació genètica

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  contaminació genètica, n f
  • es  contaminación genética, n f
  • fr  contamination génétique, n f
  • fr  pollution génétique, n f
  • en  genetic contamination, n
  • en  genetic pollution, n

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Definició
Introducció no controlada de gens d'un organisme modificat genèticament en un altre organisme de la mateixa espècie o d'una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.
contaminació genètica contaminació genètica

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  contaminació genètica, n f
  • es  contaminación genética, n f
  • fr  contamination génétique, n f
  • fr  pollution génétique, n f
  • en  genetic contamination, n
  • en  genetic pollution, n

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Definició
Introducció no controlada de gens d'un organisme modificat genèticament en un altre organisme de la mateixa espècie o d'una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.
contaminació indirecta contaminació indirecta

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  contaminació indirecta, n f
  • es  contaminación indirecta, n f
  • fr  contamination indirecte, n f
  • it  inquinamento indiretto, n m
  • en  indirect contamination, n

<Mobilitat sostenible > Conceptes generals>

Definició
Contaminació de l'aire, l'aigua o el sòl d'una zona deguda a la generació d'energia per a vehicles o bé la producció o el desballestament de vehicles que majoritàriament circulen fora d'aquesta zona.

Nota

  • 1. D'una manera general, s'entén per contaminació indirecta la contaminació deguda a l'acció d'un contaminant situat en una zona diferent d'on es produeix la contaminació i traslladat per mitjà d'un altre agent.
  • 2. En mobilitat sostenible, són exemples de contaminació indirecta la producció industrial de bateries elèctriques per a vehicles elèctrics.
contaminació lineal contaminació lineal

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contaminació lineal, n f
  • es  contaminación lineal
  • en  linear pollution

<Hidrologia subterrània>

contaminació lineal contaminació lineal

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  contaminació lineal, n f
  • es  contaminación lineal
  • en  linear pollution

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Entrada de contaminants en un aqüífer al llarg d'una línia, per exemple a partir d'un canal o d'una conducció que degota.
contaminació lluminosa contaminació lluminosa

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contaminació lluminosa, n f
  • ca  contaminació lumínica, n f sin. compl.
  • es  contaminación lumínica

<Dret ambiental>

Definició
Contaminació originada per la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial, que causa un augment del fons de brillantor del cel nocturn.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • El Decret 82/2005, del 3 de maig, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat públic per a la protecció del medi nocturn, en l'article 4.1.a, defineix la contaminació lluminosa com l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en la qual s'ha instal·lat l'enllumenat. El Reglament té la finalitat de regular la implantació de sistemes d'il·luminació per tal de protegir el medi ambient durant la nit, mantenir tant com sigui possible la claredat natural del cel, evitar la contaminació lluminosa i prevenir-ne els efectes nocius sobre els espais naturals i l'entorn urbà, i, globalment, vol millorar l'eficiència del procés per tal que hi hagi estalvi d'energia i de recursos naturals.
    Segons l'article 4.2 del citat Reglament, la contaminació lluminosa es caracteritza per l'augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi receptor i posa en perill la visió del cel nocturn i l'equilibri i la funció dels ecosistemes.
    D'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, Catalunya es divideix en quatre zones segons el grau de protecció respecte de la contaminació lluminosa.
    1. ZONES E1. Corresponen a les àrees coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000. Són les zones més protegides de la contaminació lluminosa.
    2. ZONES E2. Corresponen a sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès natural, d'una àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa Natura 2000.
    3. ZONES E3. Són les àrees que la planificació urbanística qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.
    4. ZONES E4. Són àrees en sòl urbà d'ús nocturn intensiu en activitats comercials, industrials o de serveis i, també, vials urbans principals.
    L'ajuntament de cada municipi s'encarrega d'establir quines són aquestes zones, i ha de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que l'ha d'aprovar. Una zona qualificada com a E4 mai no pot ser a menys de dos quilòmetres d'una zona E1.
    Els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de protecció de la contaminació lluminosa que s'assigna a llur terme municipal, sempre que això no comporti una disminució del nivell de protecció atorgada pel Reglament.
    L'article 12 del Reglament estableix que els ajuntaments han de formular un pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior existent a llur municipi d'acord amb les prescripcions de la Llei 6/2001 i del mateix Reglament. El pla ha de concretar el programa d'actuacions per a l'adaptació de l'enllumenat públic i les accions per a promoure l'adequació de la il·luminació exterior de titularitat privada. El pla també ha de contenir l'anàlisi de la il·luminació exterior de cadascuna de les zones de protecció de la contaminació lluminosa del municipi, les actuacions prioritàries i el calendari d'execució de l'adaptació, segons la incidència de la contaminació lluminosa al medi ambient.
    L'Oficina per a la Protecció de la Contaminació Lluminosa ha d'assessorar i ha de col·laborar amb els ajuntaments per a redactar el pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior. Aquesta oficina, que es crea com a àrea funcional, s'adscriu a la Direcció General de Qualitat Ambiental, que ha d'exercir les funcions establertes per l'article 14 del Reglament.
    En la legislació estatal, concretament en l'article 3.f de la Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, es defineix la contaminació lluminosa com la resplendor lluminosa nocturna o la brillantor produïda per la difusió i la reflexió de la llum en els gasos, els aerosols i les partícules en suspensió a l'atmosfera, que altera les condicions naturals de les hores nocturnes i dificulta les observacions astronòmiques dels objectes celestes. Cal diferenciar entre la brillantor natural, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l'atmosfera, de la resplendor lluminosa deguda a les fonts de llum instal·lades en l'enllumenat exterior.
    Es poden distingir tres tipus de contaminació lluminosa: la difusió cap al cel, l'enlluernament i la intrusió lluminosa. L'article 4.b de la Llei 6/2001 defineix la difusió cap al cel com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que s'expandeixen cap al firmament. L'article 4.c de la Llei 6/2001 defineix l'enlluernament com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que dificulten o impossibiliten la visió. L'article 4.d de la Llei 6/2001 defineix la intrusió lluminosa com la forma de contaminació lluminosa que consisteix en l'emissió de fluxos lluminosos que excedeixen de l'àrea on són útils per a l'activitat prevista i envaeixen zones en què no són necessaris i on poden provocar molèsties o perjudicis.
contaminació lumínica contaminació lumínica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  contaminació lumínica, n f
  • ca  contaminació lluminosa, n f sin. compl.
  • es  contaminación lumínica
  • es  contaminación luminosa
  • fr  pollution lumineuse
  • en  light pollution

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Llum>

Definició
Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.

Nota

  • L'excés d'il·luminació artificial pot alterar les propietats del medi receptor, fins i tot quan aquest no n'és l'objecte directe.