Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• A diferència de la resta d'infraccions de contingut fiscal, la previsió legislativa de sancionar les conductes de contraban és antiga en el dret. A Catalunya hi ha hagut molt de contraban per via terrestre i marítima, i hi ha edictes i ordres de tota mena en aquest sentit. Malgrat això, no es troben en el Codi penal (CP), sinó en una legislació especial. Des de la primera regulació de la matèria pel Reial decret del 1852 fins a la Llei orgànica 12/1995, del 12 de desembre, de repressió del contraban, s'han succeït les normes sancionadores d'aquestes conductes, les quals s'han modificat i adaptat, també, a la nova realitat que ofereix el tràfic de mercaderies dins la Unió Europea. S'ha modificat el contingut i la configuració dels delictes i les infraccions de contraban: han passat de ser delictes referits a la protecció dels interessos financers a ser tipus que tutelen béns jurídics diversos, que no sempre estan vinculats als interessos econòmics (seguretat, salut pública, entre altres).
  La regulació conté tant infraccions com delictes. Constitueix delicte, amb independència de la quantia, en qualsevol cas (art. 2.3.a), el contraban de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques, llurs precursors, armes, explosius, o qualsevol altre bé la tinença del qual sigui delicte; igualment, constitueix sempre delicte el contraban mitjançant una organització. Per raó de la quantia, es distingeixen delictes i infraccions de la manera següent: si l'objecte són llavors de tabac, hi ha delicte quan el valor és igual o superior a sis mil euros (art. 2.3.b); en la resta de casos, la quantia de divuit mil euros o més marca la frontera entre delicte i infracció (art. 2.1).
  Les conductes delictives descrites per l'article 2.1 s'especifiquen bàsicament en funció de la matèria o l'objecte sobre el qual recau la conducta. Així, es distingeix: «mercaderies de comerç lícit» (art. 2.1.a: la importació i exportació sense presentar-les perquè siguin despatxades a les oficines duaneres); «mercaderies no comunitàries de comerç lícit» sense complir els requisits legals per a acreditar-ne la importació lícita (art. 2.1.b: el comerç, tinença o circulació d'aquestes mercaderies; o bé, art. 2.1.h: conduir-ne en vaixell en determinades circumstàncies); «mercaderies en trànsit» que incompleixen la normativa reguladora d'aquest règim duaner (art. 2.1.c: destinar-les al consum); «gèneres estancats o prohibits» (art. 2.1.d: «importació, exportació, producció, comerç, tinença, circulació o rehabilitació»; o bé, art. 2.1.h: conduir-ne en vaixell en determinades circumstàncies); «béns que integren el patrimoni històric espanyol» (art. 2.1.e: extreure'n del territori espanyol sense autorització); espècimens de flora i fauna silvestres i llurs parts i productes, de determinades espècies relacionades normativament (art. 2.1.f: «importació, exportació, comerç, tinença o circulació»); «material de defensa o doble ús» -el que habitualment es destina a usos civils i que pot ser destinat a fins de defensa- (art. 2.1.j: l'exportació no autoritzada o autoritzada per declaració falsa); i per a qualsevol classe de mercaderies o efectes, l'alleujament o transbordament clandestí d'un vaixell, a aigües interiors o mar territorial o quan hi ha prou motius per a creure que s'ha comès un delicte i, per tant, es pot exercir el dret de persecució de la nau (art. 2.1.i). Finalment, constitueix delicte l'obtenció, mitjançant al·legació de causa falsa o de qualsevol altra manera il·lícita, del despatx duaner o l'autorització per al tràfic.
  La mateixa Llei de repressió del contraban conté regles per a la valoració dels béns objecte del delicte (art. 10). A més, l'article 2.2 permet fer un còmput global dels béns, mercaderies, etc., objecte d'infracció administrativa, per tal d'apreciar un únic delicte (delicte continuat) si l'import global supera els divuit mil euros (s'exigeix l'existència d'un pla preconcebut o l'aprofitament d'una ocasió idèntica, una pluralitat d'accions o omissions aïlladament que constitueixen infracció).
  Les penes establertes per la Llei són de multa proporcional (del duple al quàdruple del valor dels béns, les mercaderies, els gèneres o els efectes objecte del delicte) i de presó menor. La pena de presó menor s'especifica segons els casos: s'ha de fixar en el grau mínim en casos d'importació i exportació de «mercaderies de lícit comerç» sense presentació per al seu despatx a les oficines duaneres (art. 2.1.a) i de comerç, tinença o circulació de «mercaderies no comunitàries de lícit comerç» sense complir els requisits legals per a acreditar-ne la importació lícita (art. 2.1.b). Per als casos en què es comet mitjançant o en benefici de persones o organitzacions que faciliten la comissió del delicte, s'estableix la sanció en grau màxim (art. 3.2). En la resta dels casos, la pena pot incloure els graus mitjà i màxim. Malgrat això, la denominació de «presó menor» ha desaparegut del CP del 1995 i ha estat substituïda per la «privació de llibertat de sis mesos a tres anys». Això planteja el problema de concretar la sanció en aquests casos.
  De la combinació de la regulació del CP i la Llei de contraban se'n pot deduir que la tripartició en graus màxim, mitjà i mínim s'ha de traspassar a la nova pena privativa de llibertat (de sis mesos a tres anys: disposició transitòria onzena, apartat d CP), i es divideix per a donar acollida a la tripartició de la gravetat establerta per l'òrgan legislador de contraban. Aquesta solució recolza en el fet que la Llei de contraban és posterior al CP: la partició en terços s'ha de mantenir, però no així la duració antiga de la pena de presó menor, substituïda per una de sis mesos a tres anys. Tota pena per delicte va acompanyada -llevat que es tracti de béns de comerç lícit adquirits per tercers de bona fe- pel decomís de mercaderies, materials, mitjà de fabricació i transport, guanys i instruments del delicte (art. 5). La responsabilitat civil que és pertinent declarar a favor de l'Estat per aquests delictes incou, si s'escau, l'import del deute duaner i tributari defraudat. Més enllà de les conductes que constitueixen delicte, existeix un règim d'infraccions administratives (art. 11 al 16), i continua en vigor, mentre no s'aprovi cap legislació de desenvolupament en aquesta matèria, l'RD 971/1983, del 16 de febrer (disposició derogatòria única).
  Respecte de la sanció de conductes de contraban que tenen per objecte drogues tòxiques, substàncies estupefaents i psicotròpiques i llurs precursors, a partir de la Sentència del Tribunal Suprem (STS) de l'1.12.1997, ponent: Bacigalupo Zapater, s'abandona el tractament com a concurs ideal de delicte de tràfic de drogues i contraban, per a sancionar-les sols com a delicte de tràfic de drogues. El desvalor d'aquest últim delicte absorbeix el del contraban (i, per tant, s'aprecia concurs de normes). Aquesta doctrina s'ha reiterat posteriorment.
  La Llei 13/1998, del 4 de maig, d'ordenació del mercat de tabacs i normativa tributària, liberalitza el mercat de llavors de tabac excepte pel que fa a la venda al detall. Respecte d'aquesta última, es considera el tabac com a gènere estanc, sotmès al monopoli estatal. Per això és possible el delicte de contraban referit a aquest gènere (art. 2.1.d i h, i STS del 9.3.1998, ponent: Jiménez Villarejo). Al marge de la venda al detall, la importació de tabac des de països no comunitaris per un valor superior als divuit mil euros pot constituir delicte de contraban per altres motius: quan es tracti de contraban de gènere de comerç lícit si està mancat dels requisits legals per a això, o quan no es presentin perquè siguin despatxades a les oficines duaneres (art. 2.1.a, b i c). Darrerament, la jurisprudència ha entès que en cas de detecció de les mercaderies abans de passar el control duaner hi ha temptativa de delicte de contraban (STS del 10.2.1998, ponent: Puerta Luis; del 10.2.1997, ponent: De Vega Ruiz; del 24.11.1997, ponent: Martín Pallín; i del 12.11.1997, ponent: Bacigalupo Zapater).