Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "contracte" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca contracte, n m
- es contrato, n m
- fr contrat, n m
- gl contrato, n m
- it contratto, n m
- pt contrato, n m
- ro contract, n n
- en contract, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca contracte, n m
- es contrato
- fr contrat
- en agreement
- en contract
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Contractació mercantil>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte, n m
- es contrato
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El contracte és la principal font de l'obligació, i pressuposa un acord de voluntats com a requisit primer i elemental, però la seva força obligatòria es fa dependre d'un element consensual, real o formal. Hi ha moltes classificacions, i molt àmplies, de contractes. El jurista romà clàssic Gai distingia en l'obra Institutiones els contractes reals, verbals, literals i consensuals. El dret romà postclàssic va reduir la classificació a contractes reals, verbals i consensuals, i dins d'aquestes classes encara se'n podien establir unes altres de més àmplies depenent dels subjectes que hi intervenien, de llur naturalesa personal o de l'objecte. I encara cal afegir-hi els contractes «innominats».
Així, a) els contractes consensuals eren la compravenda, l'arrendament, la societat i el mandat, i tenien com a elements determinants el consentiment de les parts i llur bona fe; b) els contractes reals eren els de mutu, comodat, dipòsit, penyora i fidúcia, amb els quals es transmetia la propietat d'una cosa per restituir-la després, la mateixa o una altra del mateix gènere i qualitat; c) els contractes verbals eren els que es concertaven de manera no escrita, com el nexum (contracte de garantia), la vadiatura (compromís d'assumir deures aliens) i la praeditura (de garantia en el compliment de deures tributaris d'altri), i d) els contractes innominats eren els contractes en què dues persones s'obligaven a realitzar una prestació a canvi d'una altra. En aquesta darrera categoria se situaven els contractes de permuta (intercanvi de béns), de aestimatum (una part cedia una cosa a una altra perquè la vengués, a canvi del preu que s'obtingués o de la mateixa cosa si no es venia), de precarium (se cedia l'ús d'una cosa, però el cedent la podia recuperar quan volgués o en un termini prefixat) i de transacció (les parts es feien concessions recíproques i acabaven així litigis).
El dret canònic va evolucionar la institució contractual; admetia el consentiment com a única font dels contractes (pacta sunt servanda) i consagrava la força del vincle creat pel jurament. A partir d'aquí, a banda dels contractes convencionals, a Catalunya van sorgir altres formes contractuals, com ara el censal, la venda a carta de gràcia o el violari. Al Principat, on es practicaven de fet la major part de les formes contractuals romanes (si no totes), amb certes variants, s'admetien la forma verbal i l'escrita, si bé aquesta darrera era la preferent i més encara si es tractava de document públic autoritzat per notari.
El mitjà de prova fonamental per a acreditar l'existència del contracte i les obligacions que se'n derivaven era el document. El contracte verbal era més difícil de provar; calia aportar testimonis i el jurament de la part afectada, per bé que aquests mitjans eren vàlids si el reclamant que a més havia de jurar era una persona de solvència i prestigi reconeguts dins la comunitat. L'obligació que recollia el contracte podia ser de donar, fer o prestar, però el seu objecte no podia ser contrari a la llei ni als bons costums; a més, calia atorgar-lo lliurement i de bona fe. Precisament per a reforçar la validesa i donar més seguretat al contracte, els notaris acostumaven a incloure en el document clàusules de renúncia a determinats beneficis o remeis jurídics del dret romà (normalment, la renúncia a fer valer motius d'invalidesa, com ara la mala fe).
Sovint, els contractes incloïen altres clàusules penalitzadores: a) la coneguda «escriptura de terç» en obligacions dineràries, en virtut de la qual si el deutor o obligat no satisfeia el seu deute esdevenia també deutor del fisc en una tercera part d'aquell, cosa que li suposava la presó immediata, i b) la «clàusula penal» o sanció econòmica que ja recollia el dret comú, amb la qual es disposava una multa que havia de satisfer qui incomplia el contracte (normalment, s'havia de repartir entre la part afectada que havia actuat de bona fe i la cort judicial i, fins i tot, el senyor del lloc). I tot rubricat amb el jurament de les parts de complir i respectar el contracte. A més, l'obligat que no complia l'obligació havia d'indemnitzar el creditor pels danys i perjudicis que li causés.
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte, n m
- es contrato
<Documentació jurídica>, <Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte, n m
- es contrato
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- S'ha de tenir present que la figura del contracte és molt complexa, ateses les diferents branques del dret que la regulen. Per exemple, el contracte laboral, el contracte públic o el contracte privat tenen cadascun unes peculiaritats concretes.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca contracte, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la contractus, n m
- ca contracte, n m
- es contrato, n m
- fr contrat, n m
- it contratto, n m
<Dret romà>
