Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "contradicci��" dins totes les àrees temàtiques

contradicció contradicció

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  contradicció, n f
  • es  contradicción
  • fr  contradiction
  • en  contradiction

<Lingüística>

Definició
Relació d'oposició semàntica que s'estableix entre dues proposicions de manera que no poden ser totes dues certes o falses alhora.

Nota

  • Es considera que hi ha contradicció en les oracions "El germà d'en Pere és fill únic" o " És solter i casat".
contradicció contradicció

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  contradicció, n f
  • es  contradicción
  • en  contradiction

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Redacció>

Definició
Relació d'oposició semàntica que s'estableix entre dues proposicions de manera que no poden ser totes dues certes o falses alhora.

Nota

  • En les oracions «El germà d'en Pere és fill únic» i «És solter i casat» hi ha contradicció.
contradicció contradicció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  contradicció, n f
  • es  contradicción, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

contradicció contradicció

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contradicció, n f
  • es  contradicción, n f

<Filosofia del dret>

contradicció contradicció

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  contradicció, n f
  • es  contradicción, n f
  • en  contradiction, n

<Metodologia > Bases epistemològiques>

Definició
Relació d'oposició semàntica que s'estableix entre dues proposicions, de manera que no poden ser totes dues certes o falses alhora.
contradicció de classes contradicció de classes

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  contradicció de classes, n f
  • es  contradicción de clases
  • en  class contradiction

<Sociologia>

Definició
Conflicte històric entre les forces productives i les relacions de producció que porta a la revolució i, mitjançant la violència, a un altre sistema social.

Nota

  • Marx.
contradiccions contradiccions

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  contradiccions, n f pl
  • oc  contradiccions, n f pl
  • es  contradicciones, n f pl
  • fr  contradictions, n f pl
  • en  contradictions, n pl

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Afirmació que fa un diputat o un membre del Govern en una sessió parlamentària que es considera que conté inexactituds o atribucions equivocades, de manera que pot donar lloc a un torn de paraula de l'orador contradit.

Nota

  • Vegeu també "torn per contradiccions".
contradictori -òria contradictori -òria

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  contradictori -òria, adj
  • es  contradictorio
  • fr  contradictoire
  • en  contradictory
  • de  kontradiktorisch

<Teoria del coneixement>

Definició
Lògica. Dit de la relació d'oposició que s'estableix entre dues proposicions que no poden ser vertaderes alhora ni falses alhora.
contradictori -òria contradictori -òria

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  contradictori -òria, adj
  • es  contradictorio -a
  • fr  contradictoire
  • en  contradictory

<Lingüística>

Definició
Que conté una contradicció.
contrafacció contrafacció

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contrafacció, n f
  • es  contrafacción

<Història del dret>

Definició
Acte del rei o dels seus oficials que vulnerava el dret de Catalunya.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Es tractava d'un acte del rei o dels seus oficials -com també dels barons i altres senyors jurisdiccionals- que vulnerava les Constitutions y altres drets de Cathalunya, com ara els costums, els privilegis particulars i generals i altres normes assimilables a les lleis paccionades de Corts. Era un acte que comportava un enfrontament institucional entre el rei i els braços.
    Un cop institucionalitzades les Corts com a òrgan colegislador amb el monarca, es van anar adoptant successivament diversos acords per tal d'assegurar l'observança de les lleis paccionades. En les Corts del 1359 es va decidir crear una comissió integrada per persones designades pel rei i pels braços amb aquesta missió; paral·lelament, es va crear el mecanisme per a reparar els greuges causats pel rei i els seus oficials dins les Corts, i s'institucionalitzà el judici de taula d'acord amb l'ius commune, per tal d'exigir responsabilitats als oficials reials que cometessin actes il·lícits. Hom hi afegeix, a aquestes mesures de control de l'administració reial, el dret de visita propi del monarca respecte dels seus oficials (i que també es va introduir en l'àmbit senyorial i municipal). Així, quan el rei jurava en començar el regnat, ho feia declarant que observaria el dret i respectaria les institucions del país, i ho feien també els oficials reials quan perdien la possessió de llurs càrrecs.
    Precisament, la Diputació del General va veure reconeguda la seva funció representativa de la comunitat dels naturals del regne, i com a tal se li reconeixia l'atribució principal de defensar davant del rei i dels seus oficials el dret del país, d'ofici o a instància de part davant els tribunals (sens perjudici d'altres possibles actuacions extrajudicials), com es declara en les Corts del 1481 amb la constitució Poc valria. Aquesta disposició declarava la nul·litat de tot acte reial que contravingués el dret paccionat. S'hi establien també els efectes d'aquesta nul·litat o declaració de contrafacció, i les penes que s'havien d'aplicar als contrafactors (excomunicació o inhabilitació), sens perjudici del dret que assistia l'oficial denunciat de defensar-se («firma de dubte»).