Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "contrafur" dins totes les àrees temàtiques

contractura contractura

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  contractura, n f
  • es  contractura
  • fr  contracture
  • en  contracture

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Estat de rigidesa o de contracció prolongada i involuntària d'un grup muscular o més, que manté la zona afectada en una posició viciosa.
contractura contractura

<02 Medicina de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  contractura, n f
  • es  contractura
  • fr  contracture
  • en  contracture

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició
Estat de contracció permanent involuntària d'una part d'un múscul o un grup de músculs.
contractura contractura

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  contractura, n f
  • es  contractura
  • fr  contracture
  • en  contracture

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Fisioteràpia>

Definició
Estat de rigidesa o de contracció permanent, involuntària -reversible o no- d'un grup muscular o més que manté la zona respectiva en una posició viciosa. Pot ésser deguda a un estímul irritatiu en algun nivell de la unitat motora o a un desequilibri funcional entre dos grups musculars antagònics. Quan la rigidesa és deguda a una retracció de teixits fibrosos (per exemple en la malaltia de Dupuytren) no es tracta d'una veritable contractura.
contracturar-se contracturar-se

<Ciències de la salut > Teràpies alternatives>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  contracturar-se, v intr pron
  • es  contracturarse, v intr pron
  • fr  contracturer, se, v intr pron
  • en  contracture, to, v intr

<Ciències de la salut > Teràpies alternatives>

Definició
Quedar afectat, un múscul, un grup muscular o una zona del cos, una contractura.
contractus contractus

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  contractus, n m
  • ca  contracte, n m
  • es  contrato, n m
  • fr  contrat, n m
  • it  contratto, n m

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contradau, n m
  • es  contracojinete, n m
  • fr  contre-coussinet, n m
  • en  Gegenlager, n n

<Enginyeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  contradic, n m
  • es  contradique

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Dic construït davant d'un altre per reforçar-lo.
contradic contradic

<Energia mareomotriu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  contradic, n m
  • es  contradique
  • fr  contre-digue
  • en  counterdike
  • en  counterdyke

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia mareomotriu>

contradic contradic

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contradic, n m
  • es  contradique
  • fr  contre-digue
  • en  counterdike
  • en  spur

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Dic secundari fet prop d'un de principal per reforçar-ne l'acció de recer i evitar l'entrada de sorra al port.
contradic contradic

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  contradic, n m
  • es  contradique
  • en  counterdike

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
^Dic de recer^ secundari d'un ^port^, construït aigües avall i que forma la ^bocana^ amb el dic de recer principal.