Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "contusionar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca condicionar amb serradures, v tr
- es acondicionar con serrín
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confessional, adj
- es confesional, adj
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confusió, n f
- es confusión, n f
- fr confusion, n f
- en confusion, n
<Infermeria>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confusió, n f
- es confusión, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confusió, n f
- es confusión
<Dret civil>
Definició
Nota
-
En l'ordenament civil espanyol, la confusió apareix com una forma d'extinció de les obligacions (art. 1156 i 1192 Codi civil espanyol [CC]) i dels drets reals (art. 513.3 i 546.1 CC). Es dona en dret d'obligacions i en l'àmbit dels drets reals.
En l'ordenament civil català, la confusió es pot entendre com una situació en què no es pot exercir el dret subjectiu pròpi del dret patrimonial.
Es produeix confusió quan hi concorre un element personal o reunió de les titularitats activa i passiva en una mateixa persona (art. 1192 CC).
La confusió es desprèn de posicions jurídiques principals: la que recau en la persona del deutor o del creditor principal, aprofita els fiadors, mentre que no extingeix l'obligació principal la que es realitza en els fiadors (art. 1193 CC).
No és pròpiament una confusió la reunió en una mateixa persona de dues titularitats passives, per la qual cosa no s'extingeix la subfiança (art. 1848 CC).
També pot ser total o parcial (art. 1194 CC): si el deute és mancomunat, només s'extingeix la porció de crèdit o de deute corresponent, però si el deute és solidari, l'obligació s'extingeix totalment (art. 1143 CC).
La concepció de la confusió com una figura extintiva sembla poc problemàtica en el sentit que la reunió de les posicions activa i passiva comporta una destrucció lògica i ope legis de la relació. En mancar la dualitat, desapareix la possibilitat d'exercir el crèdit i, d'altra banda, la relació obligatòria ni tan sols podria néixer. En aquest sentit, es pot entendre que la confusió és extintiva tret que en manqui l'element patrimonial. Aquests casos no són una excepció, sinó casos d'inexistència de confusió per manca d'un dels elements configuradors. No es redueixen a l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari, ja que també inclouen el benefici de separació de patrimonis en la mesura que s'admeti en l'ordenament castellà i la restitució de l'herència al fideïcomissari (art. 783.2 CC).
Aquest automatisme de la confusió explica l'efecte total de la confusió en l'àmbit de les obligacions solidàries i la desaparició d'aquest règim en perjudici del codeutor-hereu, a diferència del Codi civil francès (art. 1209). Només la nul·litat del títol que fonamenta la confusió en fa desaparèixer l'efecte extintiu. En conseqüència, la transmissió d'un patrimoni (herència) que contenia crèdits o deutes extingits per confusió únicament comporta una compensació econòmica per les quantitats amb què el creditor o creditora s'ha pogut veure enriquit o perjudicat. La concepció de la confusió com a fenomen automàticament extintiu de l'obligació condueix a interpretar en aquest sentit els articles 1533 i 1534 del CC. La confusió, entesa com a impossibilitat sobrevinguda i provisional d'exercir el dret de crèdit, permet considerar un segon moment en què les titularitats se separen i recuperen llur autonomia i es poden exercir. De manera que l'efecte de la confusió és la inexercibilitat (que justament s'evita amb la separació de patrimonis) però no l'extinció. En aquest sentit, es parla de «situació de confusió», que no equival necessàriament a extinció (punt de vista estès entre la doctrina francesa i recentment sostingut a l'Estat espanyol).
Cal distingir entre les situacions en què el cas de confusió no es produeix plenament en l'aspecte patrimonial i és possible l'exercici del dret (acceptació d'herència a benefici d'inventari —art. 461-20 Codi civil de Catalunya [CCCat] — i benefici de separació de patrimonis —art. 461-23 CCCat—) i la situació de confusió pròpiament dita, que fa inexigible el crèdit (derivada, per exemple, de l'acceptació pura i simple d'herència —art. 461-18 CCCat—). L'exercibilitat només es recupera quan cessa la confusió de titularitats. Així, l'acceptació pura i simple pel fiduciari o fiduciària (art. 426-25 CCCat) determina una situació de confusió però no l'extinció dels crèdits del fiduciari o fiduciària contra la persona causant, que queden pendents de cobrament segons l'expressió de l'article 426-47.1.d del CCCat i que el fiduciari o fiduciària o els seus hereus poden exigir un cop deferit el fideïcomís. Aquesta concepció de la confusió permet protegir els interessos de terceres persones sobre drets de crèdit en situació de confusió, que poden realitzar malgrat aquesta (usdefruit —art. 475.1, 494.1 i 507 CC—, penyora —art. 11.3 Llei general pressupostària—). També permet interpretar l'article 1534 del CC en el sentit que la venda d'herència elimina la confusió i permet l'exercici del crèdit per l'hereu o hereva contra la persona compradora.
Pel que fa a la confusió en cas de drets reals, i partint de la premissa que la persona titular té el dret sobre la cosa i erga omnes, hom torna a trobar les dues grans orientacions esmentades. En aquest àmbit s'usa habitualment el terme consolidació, que és més restrictiu perquè fa referència a la situació en què la persona titular del dret real adquireix la propietat. En el CC, la confusió és una forma d'extinció del dret: cal entendre que el títol de propietari o propietària absorbeix i elimina qualsevol altre dret adquirit sobre la cosa (art. 513.3 i 546.1 CC).
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca confusió, n f
- es confusión
- fr confusion
- en confusion
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Neurologia>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Neurologia>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca confusió, n f
- es confusión
- fr confusion
- en confusion
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Neurologia>, <Salut mental>
Definició
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca confusió de drets, n f
- es confusión de derechos
- fr confusion de droits
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confusió de drets, n f
- es confusión de derechos, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca confusió de patrimonis, n f
- es confusión de patrimonios
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La confusió de patrimonis, com passa amb la compensació, la novació o la remissió del deute, extingeixen una obligació, tal com disposa l'article 1143 del Codi civil espanyol (CC). Així, l'article 1156 del CC recull una llista dels tipus d'extinció d'obligacions: pel pagament o compliment; per la pèrdua de la cosa deguda; per la condonació del deute, per la confusió dels drets del creditor i del deutor; per compensació i per novació. També es presenta com una forma d'extinció dels drets reals (art. 513.3 i 546.1 CC).
En l'ordenament jurídic català es pot entendre com una situació en què no es pot exercir el dret subjectiu propi del dret patrimonial.
L'article 1192 del CC disposa que queda extingida l'obligació des del moment en què es reuneixen en una mateixa persona els conceptes de creditor i deutor; llevat que la confusió tingui lloc en virtut del títol d'herència, si aquesta ha estat acceptada a benefici d'inventari.
Si la confusió recau sobre la persona deutora o creditora principal beneficia els fiadors, no obstant això, la que recau sobre qualsevol d'aquests fiadors no extingeix l'obligació -article 1193 CC. L'article 1848 del CC estableix que la confusió que es verifica en la persona deutora i en la fiadora quan una d'elles hereta de l'altra no extingeix l'obligació de la subfiadora. En el cas d'un deute mancomunat, la confusió s'extingeix en la porció corresponent a la creditora o deutora en la qual concorrin tots dos conceptes -article 1194 CC.
No és pròpiament una confusió de patrimonis la reunió en una mateixa persona de dues titularitats passives, per la qual cosa no s'extingeix la subfiança (art. 1848 CC).
La concepció de la confusió com una figura extintiva sembla poc problemàtica en el sentit que la reunió de les posicions activa i passiva comporta una destrucció lògica i ope legis de la relació. Quan manca la dualitat, desapareix la possibilitat d'exercir el crèdit i, d'altra banda, la relació obligatòria ni tan sols podria néixer. En aquest sentit, es pot entendre que la confusió és extintiva tret que en falti l'element patrimonial. Aquests casos no són una excepció, sinó casos d'inexistència de confusió per manca d'un dels elements que la configuren. No es redueixen a l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari, com s'ha comentat, ja que també inclouen el benefici de separació de patrimonis, en la mesura que s'admeti en l'ordenament jurídic espanyol, i la restitució de l'herència al fideïcomissari (art. 783.2 CC).
Aquest automatisme de la confusió explica l'efecte total de la confusió en l'àmbit de les obligacions solidàries i la desaparició d'aquest règim en perjudici del codeutor-hereu, a diferència del Codi civil francès (art. 1209). Només la nul·litat del títol que fonamenta la confusió en fa desaparèixer l'efecte extintiu. En conseqüència, la transmissió d'un patrimoni (herència) que contenia crèdits o deutes extingits per confusió únicament comporta una compensació econòmica per les quantitats amb què la creditora s'ha pogut veure enriquida o perjudicada. La concepció de la confusió com a fenomen automàticament extintiu de l'obligació condueix a interpretar en aquest sentit els articles 1533 i 1534 del CC. La confusió, entesa com a impossibilitat sobrevinguda i provisional d'exercir el dret de crèdit, permet considerar un segon moment en què les titularitats se separen i recuperen llur autonomia i es poden exercir. De manera que l'efecte de la confusió és la inexercibilitat (que justament s'evita amb la separació de patrimonis), però no l'extinció. En aquest sentit, es parla de «situació de confusió», que no equival necessàriament a extinció (punt de vista estès entre la doctrina francesa i recentment sostingut a l'Estat espanyol).
