Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "copa" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca brotxa de campir, n f
- es cepillo
- fr balai
- it scopa
- en brush broom
<Arts > Teatre>
Definició
Nota
- El mànec té en l'extrem inferior una rosca que es correspon amb el bloc de fusta que forma la brotxa. El pèl és agrupat en blocs que són introduïts dins de la fusta. Abans d'utilitzar-la cal deixar-la en remull perquè la fusta es dilati i faci una forta pressió sobre el pèl, cosa que evita que deixi pèls sobre el decorat que es pinta.
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca càntera, n f
- ca calet, n m sin. compl.
- ca càntara, n f sin. compl.
- ca xopa, n f sin. compl.
- es chopa
- es pargo chopa
- fr dorade grise
- en black seabream
- nc Spondyliosoma cantharus
<Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càntera, n f
- ca calet, n m sin. compl.
- ca càntera blava, n f sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca vinaixa, n f sin. compl.
- ca xopa, n f sin. compl.
- ca cantara, n f var. ling.
- ca cántara, n f var. ling.
- ca càntara, n f var. ling.
- ca cantera, n f var. ling.
- ca cántera, n f var. ling.
- ca cantere, n f var. ling.
- ca cantero, n m var. ling.
- ca canthara, n f var. ling.
- ca jopa, n f var. ling.
- ca roncaor, n m var. ling.
- ca sardo roncaor, n m var. ling.
- nc Spondyliosoma cantharus
- nc Cantarus griseus var. ling.
- nc Cantarus orbicularis var. ling.
- nc Cantarus vulgaris var. ling.
- nc Cantharus cantharus var. ling.
- nc Cantharus griseus var. ling.
- nc Cantharus vulgaris var. ling.
- nc Sparus Cantharus var. ling.
- es cachucho
- es cantara
- es cántaro
- es chopa
- es ollaca
- es pargo chopa
- fr breme de mar
- fr canthare
- fr dorade grise
- it tanuta
- en black seabream
- en blue spotled bream
- de bogue raveo
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càntera, n f
- ca calet, n m sin. compl.
- ca càntera blava, n f sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca vinaixa, n f sin. compl.
- ca xopa, n f sin. compl.
- ca cantara, n f var. ling.
- ca cántara, n f var. ling.
- ca càntara, n f var. ling.
- ca cantera, n f var. ling.
- ca cántera, n f var. ling.
- ca cantere, n f var. ling.
- ca cantero, n m var. ling.
- ca canthara, n f var. ling.
- ca jopa, n f var. ling.
- ca roncaor, n m var. ling.
- ca sardo roncaor, n m var. ling.
- nc Spondyliosoma cantharus
- nc Cantarus griseus var. ling.
- nc Cantarus orbicularis var. ling.
- nc Cantarus vulgaris var. ling.
- nc Cantharus cantharus var. ling.
- nc Cantharus griseus var. ling.
- nc Cantharus vulgaris var. ling.
- nc Sparus Cantharus var. ling.
- es cachucho
- es cantara
- es cántaro
- es chopa
- es ollaca
- es pargo chopa
- fr breme de mar
- fr canthare
- fr dorade grise
- it tanuta
- en black seabream
- en blue spotled bream
- de bogue raveo
<Peixos > Espàrids>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cançoneta, n f
- es copla
- en popular folk song
<Música>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capa pluvial, n f
- en cope, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la caupo, n m
- la copo, n m var. ling.
- ca hostaler, n m
- es hostalero, n m
- es hostelero, n m
- fr aubergiste, n m
- it albergatore, n m
- it oste, n m
<Dret romà>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cavallet, n m
- ca cavalló, n m
- es albardilla, n f
- fr chaperon, n m
- fr couronnement, n m
- fr crête, n f
- fr tablette, n f
- en cope, n
- en coping, n
<Construcció>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:
PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]
Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cobla, n f
- es copla
- fr strophe
- en strophe
<Paremiologia>
Definició
Nota
- Ex.: «La perdiu a la muntanya | canta i diu la veritat, | quan les cabres faran llana | les dones faran bondat.»
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cobla, n f
- es copla
- en folk band
<Música>
