Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cor" dins totes les àrees temàtiques

cor cor

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cor, n m
  • es  corazón
  • fr  cœur
  • en  throat

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta>

Definició
Part massissa o buida d'una raqueta que uneix el cap amb l'empunyadura.
cor cor

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cor, n m
  • ca  nucli, n m sin. compl.
  • es  centro, n m
  • es  núcleo, n m
  • fr  noyau, n m
  • it  core, n m
  • en  core, n

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Definició
Regió més interna d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia en què la densitat de massa no presenta cap singularitat central i té un valor finit.
cor cor

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cor, n m
  • ca  duramen, n m sin. compl.
  • es  duramen, n m
  • fr  cœur, n m
  • fr  duramen, n m
  • en  duramen, n
  • en  heartwood, n
  • eu  zurgihar, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

cor cor

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cor, n m
  • es  corazón
  • fr  coeur
  • en  heart

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>

Definició
Òrgan central i motor de l'aparell circulatori. En l'home, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d'una bomba aspirant i impel·lent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i pulmonar, a tota la xarxa capil·lar. És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l'endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi. Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l'estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi; té forma de con aixafat la base del qual és superior i la punta es dirigeix cap avall, endavant i a l'esquerra. Interiorment hom hi distingeix quatre cavitats: dues de superiors o aurícules dreta i esquerra, i dues d'inferiors o ventricles dret i esquerre. Les dues aurícules i els dos ventricles són separats entre ells pels envans interauricular i interventricular, respectivament. En el període embrionari les aurícules es comuniquen i els ventricles també. Els ventricles es comuniquen amb les aurícules pels orificis auriculoventriculars, i amb les artèries aorta i pulmonar, pels orificis arterials. A l'orifici auriculoventricular esquerre hi ha la vàlvula bicúspide o mitral, i al dret, la vàlvula tricúspide. A l'orifici arterial esquerre hi ha la vàlvula sigmoide aòrtica, i al dret, la vàlvula sigmoide pulmonar. A l'aurícula dreta hi ha els orificis de les venes cava superior i inferior, l'auriculoventricular dret i el de la vena coronària; a la part mitjana de l'envà interauricular hi ha una depressió anomenada fossa oval. A l'aurícula esquerra hi ha els orificis auriculoventriculars esquerres i els de les quatre venes pulmonars. Ambdues aurícules tenen una prolongació anomenada apèndix auricular. Les fibres musculars dels ventricles són independents de les fibres musculars de les aurícules, però la connexió entre les aurícules i els ventricles és assegurada pel sistema específic de conducció del cor, constituït pel nòdul sinusal o de Keith i Flack, pel nòdul auriculoventricular o d'Aschoff-Tawara, pel fascicle de His i les seves branques dreta i esquerra i per les fibres de Purkynje. El cor té unes propietats fonamentals, que són la producció rítmica i automàtica del seu propi estímul, que normalment s'inicia en el nòdul sinusal, la transmissió d'aquests estímuls, que, des del nòdul sinusal, es dirigeixen a tota l'aurícula a una velocitat de 100 mm/s, l'excitabilitat o propietat de respondre als estímuls, de manera que si l'estímul és suficient i adequat, fa una contracció màxima, la contractilitat o capacitat d'escurçament brusc de les fibres miocardíaques, que origina una disminució del volum de la llum del cor i la consegüent expulsió de la sang ventricular, i la refractarietat, per la qual el múscul cardíac no respon a cap estímul extern mentre dura la contracció (període refractari absolut), o solament hi respon quan l'estímul és molt intens, en el període immediat a la contracció (període refractari relatiu). El cor sofreix, successivament, una fase de contracció o sístole, en la qual la sang és impulsada a les artèries, i una fase de dilatació o diàstole, en la qual s'esdevé la repleció sanguínia de les cavitats del cor. Hi ha una fase de sístole auricular que provoca el pas de la sang de l'aurícula al ventricle corresponent, una fase de sístole ventricular en què es tanquen les vàlvules auriculoventriculars i la sang que ocupa els ventricles passa a les artèries aorta i pulmonar, i una fase de diàstole, en què es tanquen les vàlvules sigmoides aòrtica i pulmonar i s'esdevé la repleció sanguínia ventricular. El tancament de les vàlvules auriculoventriculars impedeix el retrocés de la sang del ventricle a l'aurícula, i el tancament de les vàlvules sigmoides impedeix el retrocés de la sang al ventricle després d'una contracció cardíaca. La freqüència de les contraccions cardíaques és variable: el nadó té de 115 a 120 contraccions cardíaques per minut, i l'adult, entre 70 i 80. L'activitat cardíaca produeix manifestacions sonores que esdevenen paleses mitjançant l'auscultació o la fonocardiografia, acompanyada de fenòmens elèctrics que són enregistrats per l'electrocardiografia.
cor de via cor de via

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cor de via, n m
  • ca  cor, n m sin. compl.
  • es  corazón
  • en  frog
  • en  point crossing

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Zona central dels creuers dels canvis de via.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  corn, n m
  • es  corno
  • fr  cor
  • en  horn

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

corn corn

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  corn, n m
  • es  corno
  • fr  cor
  • it  corno
  • en  horn

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>

duramen duramen

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  duramen, n m
  • ca  cor, n m sin. compl.
  • es  duramen, n m
  • fr  bois de coeur, n m
  • fr  duramen, n m
  • en  duramen, n

<Enginyeria forestal>

trompa trompa

<Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  trompa, n f
  • es  trompa
  • fr  cor
  • en  French horn [US]
  • en  horn

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

trompa trompa

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  trompa, n f
  • es  trompa
  • fr  cor
  • en  French horn
  • en  horn

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>