Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "corbesa" dins totes les àrees temàtiques

ajust de corbes ajust de corbes

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ajust de corbes, n m
  • es  ajuste de curvas
  • en  curve fitting

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica>

Definició
Ajust espacial per a convertir polilínies en corbes suavitzades, amb l'objectiu d'obtenir formes lineals que representin entitats de manera més acurada o amb una qualitat estètica més gran.

Nota

  • 1. En termes matemàtics, l'ajust de corbes consisteix a determinar i aplicar la funció que reprodueix millor la forma definida pels vèrtexs de la polilínia. Donada la complexitat de les formes d'elements cartogràfics, com ara rius, carreteres o corbes de nivell, sovint s'utilitzen funcions polinòmiques parcials, com per exemple els splines, que s'ajusten separadament a diferents parts de la polilínia original.

    2. Segons el mètode emprat, la corba resultant passa exactament o no pels punts originals de la polilínia.

    3. L'ajust de corbes és equivalent, en termes operatius, a una interpolació, prenent com a punts de mostra els vèrtexs de la polilínia original.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ajust de corbes ajust de corbes

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ajust de corbes, n m
  • es  ajuste de curvas
  • en  curve fitting

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica>

Definició
Ajust espacial per a convertir polilínies en corbes suavitzades, amb l'objectiu d'obtenir formes lineals que representin entitats de manera més acurada o amb una qualitat estètica més gran.

Nota

  • 1. En termes matemàtics, l'ajust de corbes consisteix a determinar i aplicar la funció que reprodueix millor la forma definida pels vèrtexs de la polilínia. Donada la complexitat de les formes d'elements cartogràfics, com ara rius, carreteres o corbes de nivell, sovint s'utilitzen funcions polinòmiques parcials, com per exemple els splines, que s'ajusten separadament a diferents parts de la polilínia original.

    2. Segons el mètode emprat, la corba resultant passa exactament o no pels punts originals de la polilínia.

    3. L'ajust de corbes és equivalent, en termes operatius, a una interpolació, prenent com a punts de mostra els vèrtexs de la polilínia original.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ajust de corbes ajust de corbes

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ajust de corbes, n m
  • es  ajuste de curvas
  • en  curve fitting

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica>

Definició
Ajust espacial per a convertir polilínies en corbes suavitzades, amb l'objectiu d'obtenir formes lineals que representin entitats de manera més acurada o amb una qualitat estètica més gran.

Nota

  • 1. En termes matemàtics, l'ajust de corbes consisteix a determinar i aplicar la funció que reprodueix millor la forma definida pels vèrtexs de la polilínia. Donada la complexitat de les formes d'elements cartogràfics, com ara rius, carreteres o corbes de nivell, sovint s'utilitzen funcions polinòmiques parcials, com per exemple els splines, que s'ajusten separadament a diferents parts de la polilínia original.

    2. Segons el mètode emprat, la corba resultant passa exactament o no pels punts originals de la polilínia.

    3. L'ajust de corbes és equivalent, en termes operatius, a una interpolació, prenent com a punts de mostra els vèrtexs de la polilínia original.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
alopècia alopècia

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alopècia, n f
  • ca  calvície, n f
  • ca  calbesa, n f sin. compl.
  • es  alopecia, n f
  • es  calvicie, n f
  • fr  alopécie, n f
  • fr  calvitie, n f
  • en  alopecia, n
  • en  baldness, n
  • en  calvities, n

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>

Definició
Absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en posseeixen.

Nota

  • Segons l'extensió, l'alopècia pot ser focal, difusa o total. Des d'un punt de vista patogènic, es distingeix entre alopècies irreversibles o definitives i alopècies reversibles o transitòries.

    Pot ser deguda a factors infecciosos, endocrins, genètics, psicològics, però també pot estar relacionada amb traumatismes o amb tractaments farmacològics, com ara la quimioteràpia.

    La denominació alopècia prové del grec alopekía 'alopècia', que prové de alópex alópekos 'guineu', animal que presenta marcats canvis de pèl en què s'observen zones calbes.
anoner pinya anoner pinya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa

<Botànica>

Definició
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
Asterias forbesi Asterias forbesi

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Asterias forbesi
  • en  common sea star
  • nc  Asterias forbesi

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una denominació catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
barbacana barbacana

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barbacana, n f
  • ca  cornisa, n f
  • ca  ràfec, n m
  • ca  volada, n f
  • es  tejaroz, n m
  • fr  corniche, n f
  • eu  teilatu-hegal, n
  • eu  tejaroz, n

<Fusteria > Construccions>

boix moll boix moll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boix moll, n m
  • ca  cornera borda, n f sin. compl.
  • ca  salvamare, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel xilosti, n m sin. compl.
  • ca  cireretes de moro, n f pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  manetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de bosc, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel santjoaner, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera xylosteum L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boix moll, n m
  • ca  cornera borda, n f sin. compl.
  • ca  salvamare, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel xilosti, n m sin. compl.
  • ca  cireretes de moro, n f pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  manetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de bosc, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel santjoaner, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera xylosteum L.

<Botànica > caprifoliàcies>

bricbarca bricbarca

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bricbarca, n f
  • ca  bergantí corbeta, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Nau de tres o més arbres de tres peces i creuats excepte el de popa, que és de dues peces i com d'un pailebot.