Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cordialitat" dins totes les àrees temàtiques

modalitat imperativa modalitat imperativa

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat imperativa, n f

<Lingüística textual>

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, oferir o demanar béns i serveis i, com a funció específica, la funció conativa de fer.

Nota

  • 1. La modalitat imperativa s'expressa en mode imperatiu i mode subjuntiu.
  • 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció psíquica (imperativa per a manifestar sentiments, intencions o queixa)
    - funció referencial, funció psíquica, funció interlocutiva, funció conativa de dir o pensar i de sentir (imperativa per a demanar i donar informació i per a assegurar la comunicació).
modalitat imperativa modalitat imperativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  modalitat imperativa, n f
  • es  modalidad imperativa
  • fr  modalité injonctive
  • en  injonctive modality

<Lingüística>

Definició
Modalitat de l'enunciació pròpia de les oracions amb què el parlant expressa una ordre, una prohibició, un suggeriment.

Nota

  • Per exemple, la modalitat de l'oració Para taula, pare!
modalitat interrogativa modalitat interrogativa

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat interrogativa, n f

<Lingüística textual>

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, demanar informació i, com a funció específica, la funció conativa de dir.

Nota

  • 1. La modalitat interrogativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.
  • 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció referencial i funció interlocutiva (interrogativa per a donar informació)
    - funció conativa de fer (interrogativa per a manar o reptar)
    - funció conativa de fer, pensar o sentir (interrogativa per a exhortar)
    - funció psíquica (interrogativa amb valor exclamatiu)
    - funció interlocutiva (interrogativa per a establir o mantenir la comunicació).
modalitat interrogativa modalitat interrogativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  modalitat interrogativa, n f
  • es  modalidad interrogativa
  • fr  modalité interrogative
  • en  interrogative modality

<Lingüística>

Definició
Modalitat de l'enunciació pròpia de les oracions amb què s'expressa una pregunta.

Nota

  • Per exemple, la modalitat de l'oració Ha parat el pare la taula?
modalitat lingüística modalitat lingüística

<Dret constitucional>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  modalitat lingüística, n f
  • es  modalidad lingüística

<Dret constitucional>

modalitat lingüística modalitat lingüística

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat lingüística, n f
  • es  modalidad lingüística, n f

<Dret constitucional>

modalitat optativa modalitat optativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  modalitat optativa, n f
  • es  modalidad optativa
  • fr  modalité optative
  • en  optative modality

<Lingüística>

Definició
Modalitat de l'enunciació pròpia de les oracions amb què el parlant expressa un desig.

Nota

  • Per exemple, la modalitat de l'oració Tant de bo el pare haja parat la taula.
modalitat oracional modalitat oracional

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat oracional, n f
  • ca  modalitat de l'oració, n f sin. compl.

<Lingüística textual>

Definició
Cadascuna de les formes gramaticals i melòdiques que adopta l'oració en cada intercanvi comunicatiu concret segons els propòsits de l'emissor i els condicionants del text i el context.

Nota

  • Hi ha cinc modalitats oracionals prototípiques, que conformen la tipologia d'oracions: la modalitat declarativa, la modalitat desiderativa/exhortativa, la modalitat exclamativa, la modalitat imperativa i la modalitat interrogativa.
modalitat radical modalitat radical

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  modalitat radical, n f
  • es  modalidad radical
  • fr  modalité radicale
  • en  root modality

<Lingüística>

Definició
Modalitat orientada cap a un agent, normalment el subjecte, amb què s'indica que aquest té l'autorització, la capacitat o l'obligació de fer alguna cosa.

Nota

  • Per exemple, la modalitat de la perífrasi verbal «poder + infinitiu» quan expressa que el subjecte té el permís de realitzar una cosa (Com que ja has acabat els deures, ja pots mirar la tele) o la capacitat de realitzar-la (Jo puc arreglar la ràdio, que sé d'electrònica).
modalitat sensorial modalitat sensorial

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  modalitat sensorial, n f
  • es  modalidad sensorial
  • en  sensory modality

<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>

Definició
Tipus de sensibilitat activada específicament per estímuls d'un tipus determinat.

Nota

  • El tacte, la termoalgèsia, el dolor o la propiocepció són modalitats sensorials.