Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cormina" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca àcid carmínic, n m
- ca carmí, n m
- es ácido carmínico
- es carmín
- fr acide carminique
- fr carmins
- en carmine
- en carminic acid
- cod E 120
<Additius alimentaris > Colorant natural > Antraquinònic>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca àcid carmínic, n m
- ca carmí, n m
- es ácido carmínico
- es carmín
- fr acide carminique
- fr carmins
- en carmine
- en carminic acid
- cod E 120
<Additius alimentaris > Colorant natural > Antraquinònic>
<Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acòrmia, n f
<Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>
Definició
Nota
- La denominació acòrmia està formada a partir de a- i del grec kormós 'tronc'.
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acabament a cortina, n m
- es acabado a cortina
- fr finissage sur machine à rideau
- en curtain-coating finishing
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anella de cortina, n f
- es anilla de cortina
<Bricolatge > Ferreteria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca anella de cortina, n f
- es anilla de cortina, n f
- fr anneau de rideau, n m
- eu errezel-uztai, n
<Fusteria > Materials > Ferro>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca cap de reina, n m alt. sin.
- ca cendrosa, n f alt. sin.
- ca collcolom, n m alt. sin.
- ca colomets, n m pl alt. sin.
- ca colomina, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca fumària, n f alt. sin.
- ca fumària oficinal, n f alt. sin.
- ca fumaterra, n f alt. sin.
- ca fumdeterra, n f alt. sin.
- ca fumera, n f alt. sin.
- ca fumusterra, n f alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca herba de colom, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de fum, n f alt. sin.
- ca herba dels innocents, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca mataconill, n m/f alt. sin.
- ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca ponedora, n f alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca fum de terra, n f var. ling.
- ca fumilisterra, n f var. ling.
- ca fumisterra, n f var. ling.
- ca fumisterre, n f var. ling.
- ca fumisterri, n f var. ling.
- ca fumulterra, n f var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca jolivert bord, n m var. ling.
- ca serri musteli, n m var. ling.
- ca serri musterri, n m var. ling.
- ca terri mus-terri, n m var. ling.
- nc Fumaria officinalis L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca cap de reina, n m alt. sin.
- ca cendrosa, n f alt. sin.
- ca collcolom, n m alt. sin.
- ca colomets, n m pl alt. sin.
- ca colomina, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca fumària, n f alt. sin.
- ca fumària oficinal, n f alt. sin.
- ca fumaterra, n f alt. sin.
- ca fumdeterra, n f alt. sin.
- ca fumera, n f alt. sin.
- ca fumusterra, n f alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca herba de colom, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de fum, n f alt. sin.
- ca herba dels innocents, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
- ca mataconill, n m/f alt. sin.
- ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca ponedora, n f alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca sang de Crist, n f alt. sin.
- ca fum de terra, n f var. ling.
- ca fumilisterra, n f var. ling.
- ca fumisterra, n f var. ling.
- ca fumisterre, n f var. ling.
- ca fumisterri, n f var. ling.
- ca fumulterra, n f var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallgalleret, n m var. ling.
- ca jolivert bord, n m var. ling.
- ca serri musteli, n m var. ling.
- ca serri musterri, n m var. ling.
- ca terri mus-terri, n m var. ling.
- nc Fumaria officinalis L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').
