Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cormina" dins totes les àrees temàtiques

castanyola

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca castanyola, n f
ca brama, n f sin. compl.
ca jonça, n f sin. compl.
ca palometa, n f sin. compl.
ca castagnola, n f var. ling.
ca castaño, n m var. ling.
ca castañola, n f var. ling.
ca coracina, n m var. ling.
ca coracino, n m var. ling.
ca japuta, n f var. ling.
ca saputa, n f var. ling.
ca xaputa, n f var. ling.
nc Brama brama
nc Brama raii var. ling.
nc Brama raji var. ling.
nc Brama rayi var. ling.
nc Lepidotus Catalonicus var. ling.
es castañola
es japuta
es palometa
es saputa
fr grande castagnole
en atlantic pomfret
en Atlantic pomfret

<Peixos > Bràmids>

castanyola

<Zoologia > Peixos>

ca castanyola, n f
ca brama, n f sin. compl.
ca jonça, n f sin. compl.
ca palometa, n f sin. compl.
ca castagnola, n f var. ling.
ca castaño, n m var. ling.
ca castañola, n f var. ling.
ca coracina, n m var. ling.
ca coracino, n m var. ling.
ca japuta, n f var. ling.
ca saputa, n f var. ling.
ca xaputa, n f var. ling.
nc Brama brama
nc Brama raii var. ling.
nc Brama raji var. ling.
nc Brama rayi var. ling.
nc Lepidotus Catalonicus var. ling.
es castañola
es japuta
es palometa
es saputa
fr grande castagnole
en atlantic pomfret
en Atlantic pomfret

<Peixos > Bràmids>

cebollí

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

cebollí

<Botànica>

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

cervina

<Ciències de la vida>

ca cervina, n f
ca herba de sang, n f alt. sin.
nc Coronopus Haller
nc Senebiera Pers. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

cervina

<Botànica>

ca cervina, n f
ca herba de sang, n f alt. sin.
nc Coronopus Haller
nc Senebiera Pers. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

cervina

<Ciències de la vida>

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca corniülls, n m sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca banya de cero, n f alt. sin.
ca banya de cervo, n f alt. sin.
ca bracets, n m pl alt. sin.
ca cames de rata, n f pl alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca cornicervi, n m alt. sin.
ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca dragonets, n m pl alt. sin.
ca engreixaporcs, n m alt. sin.
ca estrella, n f alt. sin.
ca estrella del mar, n f alt. sin.
ca estrelles, n f pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'estrella, n f alt. sin.
ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba estrelada, n f alt. sin.
ca herba estrella, n f alt. sin.
ca herba estrellada, n f alt. sin.
ca manetes, n f pl alt. sin.
ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
ca muixana, n f alt. sin.
ca muixaneta, n f alt. sin.
ca pelussa, n f alt. sin.
ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge cornut, n m alt. sin.
ca plantatge coronat, n m alt. sin.
ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca rapana, n f alt. sin.
ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
ca banya de ciervo, n f var. ling.
ca cervarina, n f var. ling.
ca cornicellis, n m var. ling.
ca cornicells, n m var. ling.
ca cornicels, n m var. ling.
ca cornissela, n f var. ling.
ca corniülis, n m var. ling.
ca cosconia de frare, n f var. ling.
ca curaceli, n m var. ling.
ca engreixa-porcs, n m var. ling.
ca pateta de pardalet, n f var. ling.
ca xucla barba, n m/f var. ling.
nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

cervina

<Botànica>

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca corniülls, n m sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca banya de cero, n f alt. sin.
ca banya de cervo, n f alt. sin.
ca bracets, n m pl alt. sin.
ca cames de rata, n f pl alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca cornicervi, n m alt. sin.
ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca dragonets, n m pl alt. sin.
ca engreixaporcs, n m alt. sin.
ca estrella, n f alt. sin.
ca estrella del mar, n f alt. sin.
ca estrelles, n f pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'estrella, n f alt. sin.
ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba estrelada, n f alt. sin.
ca herba estrella, n f alt. sin.
ca herba estrellada, n f alt. sin.
ca manetes, n f pl alt. sin.
ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
ca muixana, n f alt. sin.
ca muixaneta, n f alt. sin.
ca pelussa, n f alt. sin.
ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge cornut, n m alt. sin.
ca plantatge coronat, n m alt. sin.
ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca rapana, n f alt. sin.
ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
ca banya de ciervo, n f var. ling.
ca cervarina, n f var. ling.
ca cornicellis, n m var. ling.
ca cornicells, n m var. ling.
ca cornicels, n m var. ling.
ca cornissela, n f var. ling.
ca corniülis, n m var. ling.
ca cosconia de frare, n f var. ling.
ca curaceli, n m var. ling.
ca engreixa-porcs, n m var. ling.
ca pateta de pardalet, n f var. ling.
ca xucla barba, n m/f var. ling.
nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

cervina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca plantatge cornut, n m sin. compl.
ca plantatge coronat, n m sin. compl.
ca plantatge estrellat, n m sin. compl.
nc Plantago coronopus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.

cingle

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca cingle, n m
ca espadat, n m sin. compl.
ca penya-segat, n m sin. compl.
es acantilado
es cornisa
fr corniche
fr falaise
en bluff
en cliff
en scarp

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Escarpament vertical, o gairebé, de roca que forma precipici, en el cim o el pendent d'una muntanya.