Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cornut" dins totes les àrees temàtiques

al·lèrgia als alcaloides del sègol banyut al·lèrgia als alcaloides del sègol banyut

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als alcaloides del sègol banyut, n f
  • ca  al·lèrgia als alcaloides del cornet, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als alcaloides del sègol cornut, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als alcaloides ergòtics, n f sin. compl.
  • en  ergot alkaloid allergy, n
  • cod  295066007

<Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  cubill, n m sin. compl.
  • ca  afogablats, n m alt. sin.
  • ca  ballarides, n f pl alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  comí cornut, n m alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  pamplina, n f alt. sin.
  • ca  sabatons de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum procumbens L. subsp. grandiflorum (Benth.) Pau
  • nc  Hypecoum imberbe Sm. in Sibth. sin. compl.
  • nc  Hypecoum grandiflorum Benth. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

cascall cornut cascall cornut

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall cornut, n m
  • ca  cascall banyut, n m sin. compl.
  • ca  babol bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascalls cornuts, n m pl alt. sin.
  • ca  ciuró bord, n m alt. sin.
  • ca  glauci, n m alt. sin.
  • ca  guixó bord, n m alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  rosella cornuda, n f alt. sin.
  • ca  rosella de foc, n f alt. sin.
  • ca  rosella marina, n f alt. sin.
  • ca  ababol bord, n m var. ling.
  • ca  rosella de cuernos, n f var. ling.
  • nc  Glaucium corniculatum (L.) Rudolph

<Botànica > papaveràcies>

cascall marí cascall marí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall marí, n m
  • ca  glauci, n m sin. compl.
  • ca  rosella marina, n f sin. compl.
  • ca  babol bord, n m alt. sin.
  • ca  banyut, n m alt. sin.
  • ca  carxofera de prat, n f alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall banyut, n m alt. sin.
  • ca  cascall cornut, n m alt. sin.
  • ca  cascall de mar, n m alt. sin.
  • ca  cascall de marina, n m alt. sin.
  • ca  cascall de riera, n m alt. sin.
  • ca  cascall groc, n m alt. sin.
  • ca  ciuró bord, n m alt. sin.
  • ca  guixó bord, n m alt. sin.
  • ca  guixó de platja, n m alt. sin.
  • ca  herba de morenes, n f alt. sin.
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  rosella de corns, n f alt. sin.
  • ca  rosella groga, n f alt. sin.
  • ca  rosellot, n m alt. sin.
  • ca  trepó marí, n m alt. sin.
  • ca  ababol bort, n m var. ling.
  • ca  roella groga, n f var. ling.
  • nc  Glaucium flavum Crantz
  • nc  Glaucium luteum Scop. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

cervina cervina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  plantatge cornut, n m sin. compl.
  • ca  plantatge coronat, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estrellat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago coronopus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

escurçó cornut escurçó cornut

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escurçó cornut, n m
  • es  víbora cornuda
  • fr  vipère ammodyte
  • it  vipera dal corno
  • en  nose-horned viper
  • de  Sandotter
  • nc  Vipera ammodytes

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

iguana cornuda iguana cornuda

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  iguana cornuda, n f
  • ca  llangardaix cornut, n m
  • ca  tapaya [es], n f sin. compl.
  • es  sapo cornudo
  • es  tapaya
  • fr  lézard cornu
  • fr  lézard-crapaud
  • fr  tapaya
  • en  horned lizard
  • nc  Phrynosoma sp.

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

llangardaix cornut de Douglas llangardaix cornut de Douglas

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llangardaix cornut de Douglas, n m
  • es  lagarto cornudo de cuernos cortos
  • es  sapo cornudo de cuernos cortos
  • en  short-horned lizard
  • nc  Phrynosoma douglassi

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

sègol banyut sègol banyut

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  sègol banyut, n m
  • ca  cornet, n m sin. compl.
  • ca  sègol cornut, n m sin. compl.
  • es  cornezuelo del centeno
  • fr  ergot
  • en  ergot
  • en  ergot of rye

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Sègol atacat pel fong Claviceps purpurea.

Nota

  • El fong forma a les espigues esclerosis de color porpra en forma de petita banya, anomenades també banyetes i banyes de sègol. A més del sègol, pot atacar altres cereals, i la farina o gra infectats són altament tòxics per a les persones i els animals, i produeixen l'anomenat ergotisme.