Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "corona" dins totes les àrees temàtiques
<Política > Ideologia. Règims>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca corona, n f
- es corona
- fr couronne
<Política > Ideologia. Règims>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corona, n f
- es corona, n f
- fr couronne, n f
- en branch whorl, n
<Enginyeria forestal>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corona, n f
- es corona, n f
<Dret constitucional>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca corona, n f
- es corona
- en drilling bit
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
És d'acer endurit i eventualment es pot revestir de pols de diamant per a frenar-ne el desgast.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca corona, n f
- es corona
- fr couronne
- en corona
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor lluminós>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca corona, n f
- es corona
- fr couronne
- en corona
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Meteor lluminós>
Definició
<08 Esports de combat > 06 Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca corona, n f
- es corona
- fr couronne
- en crown
<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>
Definició
Nota
- La corona constitueix la part superior d'un botó elèctric.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corona, n f
- es Corona
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La configuració de la monarquia dins la forma de govern parlamentària que estableix la Constitució espanyola (CE) del 1978 es fa en les normes que s'inclouen en el títol II («De la Corona»), i en els títols III, IV i V, que defineixen les relacions de la Corona amb les Corts Generals i el Govern. Les característiques fonamentals de la Corona són les que s'expliquen tot seguit.1. ÒRGAN CONSTITUCIONAL. D'acord amb el principi democràtic (art. 1.2 CE) i la naturalesa de la CE com a norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, el cap d'Estat no és un òrgan sobirà, sinó un òrgan constitucional, de manera que l'existència, l'actuació i les funcions del rei o reina emanen de la norma constitucional. Entre altres manifestacions, una mostra d'aquesta subordinació és el jurament de fidelitat a la CE que, davant les Corts Generals, han de fer el rei, quan és proclamat, el príncep hereu, quan arriba a la majoria d'edat, i el regent o regents, en fer-se càrrec de llurs funcions (art. 61.2).2. HEREDITÀRIA, I EL REI OCUPA EL CÀRREC DE MANERA VITALÍCIA. L'accés a la Corona no es fa per elecció ni per designació, sinó per herència. Així «la Corona d'Espanya és hereditària en els successors de SM Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica» (art. 57.1), de manera que l'ordre successori segueix l'ordre establert en la mateixa lex superior (art. 57).
D'altra banda, el càrrec de rei és vitalici, o sigui, llevat de la concurrència dels casos d'abdicació o inhabilitació, continuarà en l'exercici de les seves funcions fins a la mort. Per a garantir aquesta permanència, la norma normarum estableix que «la persona del rei és inviolable i no està subjecta a cap responsabilitat» (art. 56.3), o sigui, no pot ser encausat (és inviolable) ni jutjat per les seves actuacions personals, ni separat del càrrec per les seves actuacions de naturalesa política (és sempre irresponsable).
Aquest principi de la irresponsabilitat del rei podria ser contrari a un principi fonamental de qualsevol sistema democràtic com és el relatiu a la responsabilitat dels poders públics (proclamat en l'article 9.3 in fine de la CE com una de les garanties de l'Estat de dret). És per això que la CE precisa que els actes del rei estan sempre subjectes a la contrasignatura pel president o presidenta del Govern o els ministres competents (art. 64 de la CE, si bé cal tenir en compte allò que preceptua l'article 65 de la CE), de manera que mitjançant la contrasignatura es trasllada la responsabilitat dels actes del rei a les persones que els contrasignin (sobre la naturalesa jurídica de la contrasignatura dels actes del rei es poden veure les sentències del Tribunal Constitucional [STC] 5/1987, del 27 de gener, i 8/1987, del 29 de gener).
Pel que fa a les funcions genèriques i les competències específiques de la Corona, en el moment en què la CE consagra la monarquia parlamentària com a forma de govern (art. 1.3), proclama que el rei «regna però no governa». És clar que el monarca no té atribuïdes constitucionalment funcions jurídiques que impliquin participar en la direcció política de l'Estat: no disposa de la funció legislativa (que correspon a les Corts Generals; article 66), no participa en la direcció de la política interior i exterior de l'Estat (que s'atribueix al Govern, del qual no forma part; articles 97 i 98.1) i no exerceix la funció jurisdiccional (que és exclusiva dels jutges i tribunals determinats per llei; article 117.3). Les funcions del monarca s'han de buscar en l'article 56.1, que afirma que «El rei és el cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la representació més alta de l'Estat en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis». Aquestes funcions simbòliques, moderadores i arbitrals es porten a terme mitjançant allò que s'anomenen actes deguts, o sigui, actes que no impliquen l'actuació d'una decisió pròpia i discrecional del rei, sinó que el contingut està fixat per un altre òrgan estatal.
La CE atorga al rei un seguit de competències específiques, en el marc de les funcions genèriques. D'aquesta manera, entre les principals competències, corresponen al monarca:1. EN L'EXERCICI DE LA FUNCIÓ SIMBÒLICA. Acreditar els ambaixadors i altres representants diplomàtics, i els representants estrangers a l'Estat espanyol són acreditats davant d'ell (art. 63.1); manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats, de conformitat amb la CE i les lleis (art. 63.2); declarar la guerra i fer la pau, prèvia autorització de les Corts Generals (art. 63.3); proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les lleis (art. 62.f); exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, la qual no pot autoritzar indults generals (art. 62.i); en nom seu, l'administració de la justícia pels jutges i magistrats integrants del poder judicial (art. 117.1); l'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies (art. 62.j); el comandament suprem de les Forces Armades (art. 62.h).2. EN L'EXERCICI DE LA FUNCIÓ MODERADORA, I EN RELACIÓ AMB ELS PODERS LEGISLATIU I EXECUTIU. a) Pel que fa a les relacions amb el Parlament i la funció legislativa: convocar i dissoldre les Corts Generals (art. 62.b), convocar eleccions en els termes establerts en la CE (art. 62.b); sancionar i promulgar les lleis (art. 62.a i b) quant al poder executiu, posar fi a les funcions del president o presidenta del Govern en els termes previstos per la CE (art. 62.d); nomenar i remoure els membres del Govern a proposició del president o presidenta corresponent (art. 62.e); ser informat dels afers d'Estat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres quan ho cregui oportú, a petició del president o presidenta del Govern (art. 62.g); expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres (art. 62.f).3. EN L'EXERCICI DE LA FUNCIÓ ARBITRAL. Proposar la persona candidata a president o presidenta del Govern (art. 62.d).
Ara bé, considerant la posició de la Corona dins el sistema constitucional espanyol, a la pràctica el rei també actua mitjançant actes d'advertiment, consell o estímul; és per això que es diu que el rei actua més d'acord amb auctoritas (autoritat moral) que no pas amb potestas (autoritat jurídica).
Atesa la importància fonamental de la institució, cal assenyalar que la reforma de la totalitat o de qualsevol precepte del títol II de la CE és reservada al procediment de revisió total establert per l'article 168 de la CE.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca corona, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca corona, n f
- es corona
- fr couronne
- en corona
- en crown
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
