Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "corporació" dins totes les àrees temàtiques
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corporació, n f
- ca diputació, n f sin. compl.
- es corporación
- es diputación
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
En la corporació -que és creada per una llei especial- l'element personal és l'essencial. Així, doncs, la voluntat de la corporació està constituïda per la voluntat dels membres que la formen. És per això que resulta discutible considerar-les administracions públiques, ja que es tracta de subjectes que, tot i exercir per delegació certes funcions públiques (fiscalitzables davant la jurisdicció contenciosa administrativa), es constitueixen -en tot el que excedeix a aquestes delegacions- en veritables entitats de naturalesa juridicoprivada, encara que d'adscripció obligatòria. També es parla de corporació quan es fa referència a les corporacions locals. Amb aquest nom es fa referència a l'òrgan suprem i col·legiat de caràcter representatiu al qual correspon el govern i l'administració del municipi. Així, la legislació de règim local ha identificat el terme de corporació local amb el de ajuntament o diputació. En la situació anterior a la Revolució Francesa ja existien en tots els països europeus grups professionals dotats d'una gran vitalitat i que tenien com a finalitat la defensa de llurs interessos corporatius. No només es tractava de regular la pròpia professió, sinó que també tenien la finalitat de defensar-se davant el poder de l'Estat. Així, l'individu s'adscrivia en un d'aquests ens per tal d'obtenir, entre altres coses, una garantia jurídica.
L'abolició a tot Europa d'aquests grups professionals, tot seguint l'exemple de França (Llei le Chapelier del 1791), té un doble significat: d'una banda, destruir un impediment per al progrés econòmic, i, de l'altra, anul·lar aquesta garantia davant l'Estat, com també havien estat anul·lats els privilegis de la noblesa i de la clerecia. Durant el segle XIX aquestes corporacions van ressorgir, però amb un caire i una finalitat diferents, ja que van intentar assolir una defensa de la professió en si mateixa i no una garantia d'un estatus específic.
Entre les persones jurídiques de tipus corporatiu, la doctrina distingeix dos subtipus: les corporacions pròpiament dites i les associacions. La generalitat de la doctrina troba grans diferències entre les diverses formes col·lectives d'organització, mentre que altres autors pensen que aquestes diferències són poc perceptibles i consideren les corporacions com a associacions que comprenen qualsevol entitat de persona individual, i proporciona a la persona associada un determinat caràcter moral. Savigny, en parlar de diversos aspectes de les persones jurídiques, només defineix les corporacions i les fundacions i entén per corporació qualsevol societat, tant artesanal com industrial, a la qual s'ha conferit el dret de la persona jurídica.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca corporació, n f
- es corporación
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
Nota
- Una corporació pot ser estrictament pública (consell municipal o ajuntament, diputació, etc.) o de base privada (cambres agràries, col·legis professionals, etc.).
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corporació, n f
- es corporación
- fr corporation
- en corporation
<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corporació, n f
- es corporación, n f
<Dret civil>
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca corporació, n f
- es corporación, n f
- en corporation, n
<Classes, grups i categories socials > Organitzacions formals>
Definició
Nota
- Una corporació pot ser estrictament pública (consell municipal o ajuntament, diputació, etc.) o de base privada (cambres agràries, col·legis professionals, etc.).
