Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "corregir" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
  • ca  Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
Un verb pronominal ha de presentar sempre un pronom referit al subjecte; si no és que canvia de significat, no pot alternar contextos amb un pronom referit al subjecte i contextos amb un objecte referit a una altra persona.
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).

Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).

Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar? 0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
  • es  (blanquejar) blanquear, v tr
  • es  (blanquejar) escaldar, v tr
  • es  (escalfar) escalfar, v tr
  • es  (escalfar) pochar, v tr
  • es  (sofregir a foc lent) pochar, v tr
  • fr  (blanquejar) blanchir, v tr
  • fr  (blanquejar) ébouillanter, v tr
  • fr  (escalfar) pocher, v tr
  • fr  (sofregir a foc lent) pocher, v tr
  • en  (blanquejar) blanch, to, v tr
  • en  (sofregir a foc lent) poach, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició
Tant sofregir a foc lent, com escalfar, com blanquejar, emblanquir i escaldar (tots, verbs transitius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, mentre que no es consideren adequades les formes *pochar i *potxar.

- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.

- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.

En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.

Nota

  • 1. Pel que fa exclusivament als ous, quan els coem sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, podem dir que fem ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ou escumat (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, al web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
adreça electrònica adreça electrònica

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  adreça electrònica, n f
  • ca  a/e, n f abrev.
  • es  dirección electrónica, n f
  • fr  adresse électronique, n f
  • pt  correio electrónico, n m
  • en  e-mail, n
  • en  electronic mail adress, n

<Fires i congressos > Equipament tècnic>

Definició
Adreça d'origen i de destinació de missatges enviats per correu electrònic.
altitud vertadera altitud vertadera

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  altitud vertadera, n f
  • ca  altitud corregida, n f sin. compl.
  • es  altitud corregida
  • es  altitud verdadera
  • en  corrected altitude
  • en  true altitude

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Distància vertical sobre el nivell mitjà del mar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
altitud vertadera altitud vertadera

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  altitud vertadera, n f
  • ca  altitud corregida, n f sin. compl.
  • es  altitud corregida
  • es  altitud verdadera
  • en  corrected altitude
  • en  true altitude

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Distància vertical sobre el nivell mitjà del mar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
altitud vertadera altitud vertadera

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  altitud vertadera, n f
  • ca  altitud corregida, n f sin. compl.
  • es  altitud corregida
  • es  altitud verdadera
  • en  corrected altitude
  • en  true altitude

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Distància vertical sobre el nivell mitjà del mar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
anell corredís anell corredís

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell corredís, n m
  • es  anillo
  • fr  coulant
  • en  ring
  • en  runner

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Peça generalment de plàstic o d'una altra matèria resistent, en forma de cercle, que es desplaça pel pal del paraigua i fa pujar i baixar les barnilles.
apagar apagar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apagar, v tr
  • ca  carregar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Recollir el drap de la vela perquè no prengui vent.
apagar apagar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apagar, v tr
  • ca  carregar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Plegar la vela amb l'aparell del senal.
batedor corredor batedor corredor

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batedor corredor, n m
  • es  bateador corredor
  • fr  batteur-coureur
  • fr  frappeur-courreur
  • en  batter-runner

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Jugador ofensiu que esdevé corredor un cop ha batut la pilota.