Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca corretja, n f
en strap, n

Definició

Banda de material flexible, especialment de cuir, que s'utilitza per a subjectar o sostenir, amb una sivella o un altre element de subjecció incorporat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca corretja, n f
ca recolzapiques, n m
es apoyapicas, n m
es correa, n f
fr planche de pique, n f
en pin stopper, n
en strap, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel>

Definició

Peça allargada posada sobre el terra, sovint flexible i de material tèxtil, que serveix per a recolzar-hi la pica del violoncel i evitar que rellisqui.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca dragonera, n f
ca corretja, n f sin. compl.
es dragonera, n f
fr dragonne enveloppante, n f
fr gantelet, n m
it dragona, n f
it guantino, n m
en strap, n
en wrist-strap, n

<Esport > 27 Altres esports>

Definició

Element de subjecció d'un bastó de marxa nòrdica, inserit a l'empunyadura i sovint en forma de guant sense dits o també de cinta, que serveix per a transmetre-hi la força durant l'impuls i mantenir-lo controlat durat la recuperació.

Nota

1. És freqüent que dragonera designi l'element de subjecció en forma de guant (la més habitual en marxa nòrdica), i corretja, l'element en forma de cinta; tot i això, també es pot donar un sentit general a corretja.

D'una manera similar, en francès se sol fer servir gantelet o dragonne enveloppante per a la forma de guant i dragonne à sangle per a la forma de cinta, tot i que també es pot fer servir dragonne per a totes dues.
2. Les formes dragonera del català i el castellà, dragonne del francès i dragona de l'italià se solen relacionar amb els dragons, soldats de cavalleria d'origen francès que portaven sabre i carrabina i lluitaven a cavall o a peu, per la cinta amb què mantenien l'empunyadura del sabre fixada a la mà (anomenada dragona).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca manxiuleta, n f
ca clavellina borda, n f sin. compl.
ca didalera negra, n f sin. compl.
ca clavellina, n f alt. sin.
ca clavellinera borda, n f alt. sin.
ca clavellinera negra, n f alt. sin.
ca corretja, n f alt. sin.
ca didalera, n f alt. sin.
ca didalera obscura, n f alt. sin.
ca digital negra, n f alt. sin.
ca digital obscura, n f alt. sin.
ca escorregia, n f alt. sin.
ca gangrenosa, n f alt. sin.
ca lleterol, n m alt. sin.
ca lleterot, n m alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cornitjola, n f var. ling.
ca corregia, n f var. ling.
ca corretjola matxo, n f var. ling.
ca corrigia, n f var. ling.
ca corrogia, n f var. ling.
ca escarrasia, n f var. ling.
ca escorrecia, n f var. ling.
ca escorretja, n f var. ling.
ca escorrocia, n f var. ling.
ca escorrugia, n f var. ling.
ca escurrecia, n f var. ling.
ca escurrigia, n f var. ling.
ca hierba gangrenosa, n f var. ling.
ca mansiuleta, n f var. ling.
ca sabatetes de Cristo, n f pl var. ling.
nc Digitalis obscura L. subsp. obscura

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca manxiuleta, n f
ca clavellina borda, n f sin. compl.
ca didalera negra, n f sin. compl.
ca clavellina, n f alt. sin.
ca clavellinera borda, n f alt. sin.
ca clavellinera negra, n f alt. sin.
ca corretja, n f alt. sin.
ca didalera, n f alt. sin.
ca didalera obscura, n f alt. sin.
ca digital negra, n f alt. sin.
ca digital obscura, n f alt. sin.
ca escorregia, n f alt. sin.
ca gangrenosa, n f alt. sin.
ca lleterol, n m alt. sin.
ca lleterot, n m alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cornitjola, n f var. ling.
ca corregia, n f var. ling.
ca corretjola matxo, n f var. ling.
ca corrigia, n f var. ling.
ca corrogia, n f var. ling.
ca escarrasia, n f var. ling.
ca escorrecia, n f var. ling.
ca escorretja, n f var. ling.
ca escorrocia, n f var. ling.
ca escorrugia, n f var. ling.
ca escurrecia, n f var. ling.
ca escurrigia, n f var. ling.
ca hierba gangrenosa, n f var. ling.
ca mansiuleta, n f var. ling.
ca sabatetes de Cristo, n f pl var. ling.
nc Digitalis obscura L. subsp. obscura

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada caputxa, n f
ca caputxet, n m sin. compl.
ca caputxó, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavell de morro llarg, n m sin. compl.
ca corretja, n f sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca morell, n m sin. compl.
ca negrito, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada estrellada, n f sin. compl.
ca cabac, n m var. ling.
ca caputxo, n m var. ling.
ca caputzo, n m var. ling.
ca cavach, n m var. ling.
ca corretxa, n f var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca llisòl, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratjada escrita, n f var. ling.
nc Dipturus oxyrinchus
nc Laeviraja oxyrhynchus var. ling.
nc Loeviraja oxirhynchus var. ling.
nc Loeviraja oxyrhynchus var. ling.
nc Raia oxyrhinchus var. ling.
nc Raja levirraja var. ling.
nc Raja oxyrhynchus var. ling.
nc Raja oxyrinchus var. ling.
nc Raja rostrata var. ling.
es raya estrellada
fr pocheteau noir
en longnose skate
en longnosed skate

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rajada caputxa, n f
ca caputxet, n m sin. compl.
ca caputxó, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavell de morro llarg, n m sin. compl.
ca corretja, n f sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca morell, n m sin. compl.
ca negrito, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada escrita, n f sin. compl.
ca rajada estrellada, n f sin. compl.
ca cabac, n m var. ling.
ca caputxo, n m var. ling.
ca caputzo, n m var. ling.
ca cavach, n m var. ling.
ca corretxa, n f var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca llisòl, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
ca ratjada escrita, n f var. ling.
nc Dipturus oxyrinchus
nc Laeviraja oxyrhynchus var. ling.
nc Loeviraja oxirhynchus var. ling.
nc Loeviraja oxyrhynchus var. ling.
nc Raia oxyrhinchus var. ling.
nc Raja levirraja var. ling.
nc Raja oxyrhynchus var. ling.
nc Raja oxyrinchus var. ling.
nc Raja rostrata var. ling.
es raya estrellada
fr pocheteau noir
en longnose skate
en longnosed skate

<Rajades i milanes > Raids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "corretja" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota