Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI nit tropical, nit tòrrida o nit roent?

<Física > Meteorologia>

Definició

Tant nit tropical, com nit tòrrida o nit roent (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) designen les nits amb una temperatura mínima molt elevada, encara que els sentits exactes difereixen segons el valor d'aquesta temperatura. Així:

- Una nit tropical, amb el sinònim secundari nit calorosa, en el nostre context geogràfic és una nit amb una temperatura mínima entre 20 i 24,9 ºC.
. Ara bé, aquesta precisió s'ha hagut de fer per l'abundància de nits amb temperatures elevades en el litoral català, ja que internacionalment s'entén per nit tropical qualsevol nit que superi els 20 ºC de temperatura mínima, amb independència de si el valor està tot just per sobre d'aquesta fita o molt per sobre.
. Els equivalents castellans són una noche cálida, una noche calurosa i una noche tropical; el francès, une nuit tropicale, i l'anglès, a tropical night.

- Una nit tòrrida és una nit amb una temperatura mínima entre 25 i 29,9 ºC. Aquesta diferenciació respecte a la nit tropical no té un valor reconegut internacionalment.
. L'equivalent castellà és una noche tórrida.

- Una nit roent és una nit particularment càlida, amb una temperatura mínima igual o superior a 30 ºC. Com en el cas de nit tòrrida, aquesta designació tampoc té un valor reconegut internacionalment.
. L'equivalent castellà és una noche infernal.

Els motius de la tria de nit tòrrida i nit roent per a establir aquesta gradació de temperatures en el context català són els sentits que ja tenen els adjectius respectius en llengua general:
- L'adjectiu tòrrid -a (nit tòrrida) vol dir ''molt calent', és a dir que concorda amb la classificació per sobre la nit tropical.
- L'adjectiu roent (nit roent) vol dir 'extremament calent, que crema', és a dir encara més calent que tòrrid -a.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de nit tropical, nit tòrrida i nit roent a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Escala de calor nocturna: nits tropicals, nits tòrrides i nits roents, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escala-calor-nocturna-nits-tropicals-nits-torrides-i-nits-roents).

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca abàsia coreica, n f

Definició

Abàsia que és deguda a la no coordinació pròpia dels malalts que sofreixen de corea de Sydenham.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó, n m
ca caramuixa, n f sin. compl.
ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
ca porrassera, n f sin. compl.
ca albó (flor), n m alt. sin.
ca albó (tija verda), n m alt. sin.
ca albó estival, n m alt. sin.
ca albó microcarp, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
ca cucurutxa, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
ca porrassina, n f alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca armuto, n m var. ling.
ca armutu, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca caramutxa, n f var. ling.
ca esclareu, n m var. ling.
ca porrèca, n f var. ling.
nc Asphodelus aestivus Brot.
nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó, n m
ca caramuixa, n f sin. compl.
ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
ca porrassera, n f sin. compl.
ca albó (flor), n m alt. sin.
ca albó (tija verda), n m alt. sin.
ca albó estival, n m alt. sin.
ca albó microcarp, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
ca cucurutxa, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
ca porrassina, n f alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca armuto, n m var. ling.
ca armutu, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca caramutxa, n f var. ling.
ca esclareu, n m var. ling.
ca porrèca, n f var. ling.
nc Asphodelus aestivus Brot.
nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aromer hòrrid, n m
nc Acacia karroo Hayne
nc Acacia horrida auct., non (L.) Willd. var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aromer hòrrid, n m
nc Acacia karroo Hayne
nc Acacia horrida auct., non (L.) Willd. var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aromer hòrrid, n m
es aromo de Sudáfrica, n m
fr arbre à fièvre, n m
en Cape Gum, n
nc Acacia horrida

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca avortament, n m
es corrido
es corrimiento
fr avortement
fr millerandage
en infertility
en millerandage

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Interrupció del procés de desenvolupament de les baies de la vinya, a causa de factors diversos.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam emparrador, n m
ca cortina, n f alt. sin.
ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
ca herba de moro, n f alt. sin.
ca heura de moro, n f alt. sin.
ca enredadera de patata, n f var. ling.
nc Boussingaultia cordifolia Ten.
nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàlsam emparrador, n m
ca cortina, n f alt. sin.
ca enfiladissa de patata, n f alt. sin.
ca herba de moro, n f alt. sin.
ca heura de moro, n f alt. sin.
ca enredadera de patata, n f var. ling.
nc Boussingaultia cordifolia Ten.
nc Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
nc Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "corrida" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Definició