Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "corrua" dins totes les àrees temàtiques

acer corrugat

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca acer corrugat, n m
es acero corrugado
fr barre à haute adhérence
en deformed bar

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

acer corrugat

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca acer corrugat, n m
es acero corrugado
en deformed bar

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

bacallà

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca abadejo, n m sin. compl.
ca bacallar, n m sin. compl.
ca estocafix, n m sin. compl.
ca juliana, n f sin. compl.
ca peixopalo, n m sin. compl.
ca abadeig, n m var. ling.
ca bacalao, n m var. ling.
ca bacallat, n m var. ling.
ca badejo, n m var. ling.
ca estocafís, n m var. ling.
ca estocfix, n m var. ling.
ca pexopalo, n m var. ling.
nc Gadus morhua
nc Gadus morhua morhua var. ling.
es abadejo, n m
es bacalao, n m
es bacalao del Atlántico, n m
es pez palo, n m
fr morue de l'Atlantique, n f
en Atlantic cod, n

<Peixos > Gàdids>

bacallà

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2023.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bacallà, n m
es bacalao del Atlántico
fr morue de l'Atlantique
en Atlantic cod
de Dorsch
de Kabeljau
nc Gadus morhua

<Zoologia > Peixos>

Definició

Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que fa fins a 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o olivaci, amb el dors i els flancs clapats de fosc, amb tres aletes dorsals i dues d'anals, que viu principalment al nord de l'Atlàntic.

bacallans

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

barda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barda, n f
ca borda, n f sin. compl.
es aprisco, n m
es corral, n m
fr bercail, n m
en fold, n
en yard, n

barra corrugada

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

ca barra corrugada, n f
ca rodó corrugat, n m
es barra corrugada
en corrugated bar

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

barra corrugada

<Indústria dels materials de la construcció>

ca barra corrugada, n f
ca rodó corrugat, n m
es barra corrugada
fr rond crénelé
en corrugated bar

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

borrufa

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca borrufa, n f
fr chasse-neige élévé
en blowing snow
en drifting snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia>

Definició

Vent molt fred, després d'haver nevat, que impulsa i arrossega partícules de neu.

borrufa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca borrufa, n f

<Navegació tradicional>

Definició

Precipitació en forma de flocs de neu enduts pel vent.