Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cortina" dins totes les àrees temàtiques

bàlsam emparrador bàlsam emparrador

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam emparrador, n m
  • ca  cortina, n f alt. sin.
  • ca  enfiladissa de patata, n f alt. sin.
  • ca  herba de moro, n f alt. sin.
  • ca  heura de moro, n f alt. sin.
  • ca  enredadera de patata, n f var. ling.
  • nc  Boussingaultia cordifolia Ten.
  • nc  Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
  • nc  Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

bàlsam emparrador bàlsam emparrador

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlsam emparrador, n m
  • ca  cortina, n f alt. sin.
  • ca  enfiladissa de patata, n f alt. sin.
  • ca  herba de moro, n f alt. sin.
  • ca  heura de moro, n f alt. sin.
  • ca  enredadera de patata, n f var. ling.
  • nc  Boussingaultia cordifolia Ten.
  • nc  Anredera cordifolia (Ten.) Steenis sin. compl.
  • nc  Boussingaultia baselloides auct. var. ling.

<Botànica > basel·làcies>

bloqueig bloqueig

<09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bloqueig, n m
  • ca  pantalla, n f
  • ca  bloc, n m sin. compl.
  • es  bloqueo, n m
  • es  cortina, n f
  • es  pantalla, n f
  • fr  blocage, n m
  • fr  écran, n m
  • fr  obstruction, n f
  • en  block, n
  • en  blocking, n
  • en  screen, n

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Acció i efecte d'obstruir un adversari, amb pilota o sense, interposant-se davant seu o subjectant-lo per impedir-li d'avançar o per facilitar l'acció d'un company d'equip.

Nota

  • 1. En bàsquet els bloquejos es classifiquen, segons si el company d'equip té la pilota o no, en bloquejos directes i bloquejos indirectes i, segons si el jugador que l'executa es mou o està quiet, en bloquejos en moviment i bloquejos estàtics; igualment, és un tipus de bloqueig el bloqueig doble, en què es fan dos bloquejos. L'acció de fer un bloqueig s'anomena bloquejar; el jugador que fa un bloqueig és el bloquejador o bloquejadora, i el company d'equip que en treu profit és el bloquejat o bloquejada.

    En handbol, segons el nombre de jugadors que hi intervenen, es distingeix entre la pantalla de dos jugadors i la pantalla de tres jugadors.
  • 2. En l'ús habitual, bloqueig (i els equivalents castellà bloqueo i italià blocco) i pantalla (i els equivalents castellans cortina i pantalla, francès écran i italià i anglès screen) són sinònims, de manera que es parla de bloquejos o pantalles legals o bé bloquejos o pantalles il·legals segons si s'ajusten al reglament o l'infringeixen. En canvi, en la reglamentació oficial una pantalla es considera que és una acció legal i bloqueig es reserva per als casos en què hi ha hagut un contacte il·legal atribuïble al defensor o a l'atacant.
  • 3. Per raons de brevetat, el sinònim bloc s'utilitza especialment en denominacions complexes: bloc directe (o bloqueig directe), bloc indirecte (o bloqueig indirecte), doble bloc (o doble bloqueig), etc.
bloqueig bloqueig

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  bloqueig, n m
  • ca  pantalla, n f
  • ca  bloc, n m sin. compl.
  • es  bloqueo, n m
  • es  cortina, n f
  • es  pantalla, n f
  • fr  blocage, n m
  • fr  écran, n m
  • it  blocco, n m
  • it  screen, n m
  • en  pick, n
  • en  screen, n

<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 03 Jugades d'atac>

Definició
Acció ofensiva d'un o més atacants consistent a obstruir amb el cos l'acció defensiva d'un o més adversaris per a facilitar l'acció d'un company d'equip, que pot tenir o no la possessió de la pilota.

Nota

  • 1. Els bloquejos es classifiquen, segons si el company d'equip té la pilota o no, en bloquejos directes i bloquejos indirectes i, segons si el jugador que l'executa es mou o està quiet, en bloquejos en moviment i bloquejos estàtics; igualment, és un tipus de bloqueig el bloqueig doble, en què es fan dos bloquejos.

    L'acció de fer un bloqueig s'anomena bloquejar; el jugador que fa un bloqueig és el bloquejador o bloquejadora, i el company d'equip que en treu profit és el bloquejat o bloquejada.
  • 2. En l'ús habitual, bloqueig (i els equivalents castellà bloqueo i italià blocco) i pantalla (i els equivalents castellans cortina i pantalla, francès écran i italià i anglès screen) són sinònims, de manera que es parla de bloquejos o pantalles legals o bé bloquejos o pantalles il·legals segons si s'ajusten al reglament o l'infringeixen. En canvi, en la reglamentació oficial una pantalla es considera que és una acció legal i bloqueig es reserva per als casos en què hi ha hagut un contacte il·legal atribuïble al defensor o a l'atacant.
  • 3. Per raons de brevetat, el sinònim bloc s'utilitza especialment en denominacions complexes: bloc directe (o bloqueig directe), bloc indirecte (o bloqueig indirecte), doble bloc (o doble bloqueig), etc.
cortina cortina

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cortina, n f

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definició
Tros de lona que tapa les finestres del cotxe, els costats de la jardinera i les finestres de darrere de les tartanes.
cortina cortina

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  cortina, n f
  • es  cortina
  • en  curtain

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definició
Pany de muralla que uneix els costats de dos baluards consecutius.
cortina cortina

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  cortina, n f
  • es  cortina
  • en  curtain
  • en  curtain wall

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Tram de muralla que uneix dos cubs o dos baluards.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cortina, n f
  • es  cortina, n f
  • fr  cortine, n f
  • en  cortina, n

<Botànica>

cortina cortina

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cortina, n f
  • es  cortina
  • en  bar chimes

<Música > Instruments musicals>

Definició
Instrument idiòfon que consisteix en una sèrie de barres d'alumini de diferents mides i ordenades de menor a major, penjades d'un tros de fusta, les quals xoquen entre si quan són fregades amb una baqueta o amb la mà.
cortina cortina

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cortina, n f

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>

Definició
Extret corticosuprarenal total natural obtingut de càpsules suprarenals de bou, que conté totes les hormones corticosuprarenals (glucocorticoides i mineralocorticoides).