Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "costa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
  • ca  B1. Prefix + xifra, símbol, cometes, majúscula, cursiva: anticòs anti-D (EXEMPLE), n m
  • ca  B2. Prefix + paraula amb guionet o sintagma: vacuna anti-meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
  • ca  B3. No + nom / adjectiu lexicalitzats: no-metall (EXEMPLE), n m
  • ca  B4. Numerals: tres-centè -ena (EXEMPLE), adj
  • ca  B5.1 Derivats de paraula amb r-, s- o x- en el segon formant: costa-riqueny | costa-riquenya (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B5.2 Derivat de paraula que podria donar lloc a males pronúncies: cap-rossenc -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B5.3 Derivats de paraula amb accent gràfic en el primer formant: camí-raler (EXEMPLE), n m
  • ca  B6. Compostos amb símbols o xifres en contacte: pH-metre (EXEMPLE), n m
  • ca  B7. Compostos sobre un formant amb guionet: anglo-nord-americà -ana (EXEMPLE), adj
  • ca  B8.1 Compost sobre segona paraula amb r-, s- o x-: cama-sec (EXEMPLE), n m
  • ca  B8.2 Compost amb contacte que podria donar lloc a males pronúncies: alt-alemany -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B8.3 Compost amb accent gràfic en el primer formant: ciència-ficció (EXEMPLE), n f
  • ca  B9. Compost amb un punt cardinal com a primer formant: sud-africà -ana (EXEMPLE), adj
  • ca  B10. Compostos reduplicatius: ping-pong (EXEMPLE), n m
  • ca  B11. Compostos de dos noms de lloc: Catalunya-Aragó (EXEMPLE), n f
  • ca  B12. Compostos manllevats d'original amb guionet o separats: action-painting (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
La grafia dels mots complexos, estiguin formats per composició o per derivació, planteja de vegades dubtes sobre la necessitat d'escriure un guionet entre els dos formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen sense guionet, amb guionet o bé, facultativament, amb guionet o sense.

A. MOTS COMPLEXOS ESCRITS SENSE GUIONET

A1. Compostos formats amb paraules catalanes.
Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Ulldemolins; Bellpuig; Valldemossa
Excepció: Compostos que posen en contacte una vocal i r-, s- o x- (B8.1), difícils d'interpretar (B8.2) o amb accent gràfic al primer formant (B8.3), compostos amb punt cardinal com a primer formant (B9), compostos reduplicatius (B10) i compostos amb dos noms propis coordinats (B11).

A2. Compostos a la manera culta (el primer formant acaba amb -o o bé -i).
Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina

A3. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B12).
Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei

B. MOTS COMPLEXOS ESCRITS AMB GUIONET

B1. Derivats formats per un prefix i, com a base, una xifra, un símbol o una paraula començada amb majúscula o cometes o bé escrita amb cursiva.
Ex.: sub-21; anti-D; ex-URSS; ex-"hippy"; anti-skinheads
Excepció: Si el derivat forma un nom propi amb la paraula començada amb majúscula, tot el conjunt s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix. (Ex.: Anticrist, Prealps)

B2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
Ex.: vacuna anti-meningogoc A conjugada; anti-nord-americà

B3. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu, i també no+res (és a dir, amb un alt grau de lexicalització).
Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall; no-presentació; no-violència, els no-violents; no-res

B4. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet. (Ex.: cinccentista, noucentisme)

B5. Derivats per sufixació de paraules complexes amb guionet i de sintagmes en què (B5.1) el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; (B5.2) el resultat podria portar a una mala pronúncia, o bé (B5.3) el primer formant té accent gràfic com a paraula independent.
Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
Ex. 2: cap-rossenc (<-- cap ros)
Ex. 3: camí-raler (<-- camí ral)

B6. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o com a segon formants.
Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mai, pH-metre; goma-2
Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.

B7. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
Ex.: anglo-nord-americà

B8. Compostos formats amb paraules catalanes en què (B8.1) la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r-, s- o x-; (B8.2) el resultat podria ser difícil d'interpretar o podria portar a males pronúncies, o bé (B8.3) la primera paraula té accent gràfic.
Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
Ex. 2: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
Ex. 3: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet. (Ex.: poca-soltada, vila-realenc)
Excepció: Alguns compostos antics que tindrien accent al primer formant s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia. (Ex.: usdefruit, queviures, quefer)

B9. Compostos començats amb un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet. (Ex.: nordestejar)

B10. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatiu o de significat concret s'escriuen sense guionet. (Ex.: cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf)
Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet. (Ex.: pingponguista, zigzaguejar)

B11. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya

B12. Compostos manllevats sense adaptar, amb valor nominal, que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables. (Ex.: bel canto, femme fatale, kale borroka)
Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats. (Ex.: [vi] pedro ximenes)
Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet. (Ex.: agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic)
Atenció 4: Els compostos manllevats que tenen valor adverbial o adjectival es mantenen separats. (Ex.: a cappella, off the record)
Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet. (Ex.: alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu)

C. MOTS COMPLEXOS QUE PODEN PORTAR GUIONET

C1. En el cas de dos noms que actuen conjuntament com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu

C2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)

C3. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet un ús discrecional del guionet.
Ex.: pre-ocupació (=ocupació prèvia), ex-portador, co-rector, ex-exiliat

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
àster català àster català

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àster català, n m
  • nc  Aster willkommii Sch. Bip. subsp. catalaunicus (Costa et Willk.) A. Bolòs

<Botànica > compostes / asteràcies>

agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
angiostròngil costa-riqueny angiostròngil costa-riqueny

<Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  angiostròngil costa-riqueny, n m

<Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
(A. costaricensis) Angiostròngil que ocasiona l'angiostrongilosi abdominal.
anxoves de costa amb ceba fornejada anxoves de costa amb ceba fornejada

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  anxoves de costa amb ceba fornejada
  • es  anchoas de costa con cebolla horneada
  • fr  anchois frais à l'oignon au four
  • it  acciughe fresche con cipolla al forno
  • en  fresh anchovies with baked onion
  • de  frische Anchovis mit Zwiebeln aus dem Ofen

<Plats a la carta. Tapes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  anyol ramós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la xufeta, n f alt. sin.
  • ca  julivert de xufa, n m alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
  • nc  Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

canal a mitja costa canal a mitja costa

<Construcció > Obres públiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canal a mitja costa, n m
  • es  canal a media ladera
  • es  canal sobre banqueta

<Construcció > Obres públiques>

carpaccio de gambes de costa carpaccio de gambes de costa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  carpaccio de gambes de costa
  • es  carpaccio de gambas de costa
  • fr  carpaccio de crevettes roses fraîches
  • it  carpaccio di gamberi freschi
  • en  fresh shrimps carpaccio
  • de  frisches Garnelencarpaccio

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  centàurea, n f
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurea paniculata L. subsp. leucophaea (Jord.) Briq.
  • nc  Centaurea leucophaea Jord. var. ling.
  • nc  Centaurea ochrolopha Costa var. ling.
  • nc  Centaurea paniculata L. subsp. pallidula Rouy var. ling.
  • nc  Centaurea paniculata L. subsp. urgelensis Arènes var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

ceràmica grisa de la costa catalana ceràmica grisa de la costa catalana

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  ceràmica grisa de la costa catalana, n f
  • es  cerámica gris de la costa catalana
  • en  grey pottery of the Catalan coast

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Ceràmica ibèrica fabricada entre els segles lV i l aC, caracteritzada per una pasta grisa, dura i compacta.