Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "costa" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca costa d'emersió, n f
- es costa de emersión
- en emergence coast
<Costes > Litoral>
Definició
<Economia > Comerç>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca costa de gener, n f
- ca gener costerut, n m
- ca vaques magres de gener, n f pl
- es cuesta de enero
<Economia > Comerç>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca costa de submersió, n f
- es costa de submersión
- en submergence coast
<Costes > Litoral>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca costa rocallosa, n f
- es costa rocosa
- fr côte rocheuse
- en rocky coast
- en rocky shore
<Costes > Litoral > Rocallós>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cotorreta de Costa Rica, n f
- es cotorrita costarricense
- fr toui du Costa Rica
- en red-fronted parrotlet
- de Costa-Rica-Papagei
- nc Touit costaricensis
<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cotorreta de Costa Rica, n f
- es cotorrita costarricense
- fr toui du Costa Rica
- en red-fronted parrotlet
- de Costa-Rica-Papagei
- nc Touit costaricensis
<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crepis baleàrica, n f
- ca panconia de penyal, n f alt. sin.
- ca crepis baleàric, n m var. ling.
- nc Crepis triasii (Cambess.) Nyman
- nc Crepis balearica Costa var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crepis baleàrica, n f
- ca panconia de penyal, n f alt. sin.
- ca crepis baleàric, n m var. ling.
- nc Crepis triasii (Cambess.) Nyman
- nc Crepis balearica Costa var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll de la costa de Los Mosquitos
- cod Miskitu Coast Creole
- ar كريول ساحل ميسكيتو
- cy Creoliaith Miskitu Coast
- de Miskito Coast Creole
- de Nicaragua Creole sin. compl.
- en Miskito Coast Creole
- en Miskitu Coast Creole sin. compl.
- en Nicaragua Creole English sin. compl.
- es criollo de la costa de Los Mosquitos
- eu miskito kostaldeko kreolera
- fr mískito Coast Creole
- gn krióllo Miskitu Koast
- it creolo della Costa dei Miskito
- ja ミスキート・コーストのクレオ－ル語
- ja ミスキート・コースト・クレオ－ル語 sin. compl.
- nl Miskitu Coast Creools
- pt crioulo de Miskitu Coast
- ru Креольский язык Москитового берега
- zh 沿海米斯基托克里奥尔语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Nicaragua>
Definició
A partir del segle XVII el grup amerindi miskitu es va expandir gradualment per tota la zona i va exercir el seu domini sobre molts altres grups amerindis. Van ser aliats dels anglesos contra els espanyols durant els segles XVII i XVIII. Hi comerciaven duent-los esclaus d'altres grups amerindis que capturaven al llarg de la costa de Nicaragua, Hondures i Panamà.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà. El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir, però, continuïtat; de fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua.
El 1894 Nicaragua es va annexar a la costa de Los Mosquitos. A partir d'aquest moment s'hi va produir un procés d'hispanització. La major part de parlants del crioll són bilingües en espanyol. Hi ha molts manlleus de l'espanyol en aquest crioll, i fins i tot sembla que hi està interferint la sintaxi.
La ciutat de Bluefields manté el paper de centre lingüístic i cultural crioll de la zona. El crioll és parlat com a segona llengua per molts garifunes, miskitus, rames, sumus i altres comunitats de la costa atlàntica nicaragüenca.
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca de punta a punta, adv
- ca de cistella a cistella [BÀSQUET], adv sin. compl.
- ca de porta a porta, adv sin. compl.
- es coast to coast, adv
- es de costa a costa, adv
- fr coast to coast, adv
- fr de panier à panier [BÀSQUET], adv
- it coast to coast, adv
- en coast to coast, adv
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definició
Nota
- 1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
- 2. Les denominacions de cistella a cistella (i l'equivalent francès de panier à panier) i de porta a porta tenen un ús més restringit: de cistella a cistella (i de panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); de porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
