Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "costa" dins totes les àrees temàtiques

herba de l'esparver

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de l'esparver, n f
nc Hieracium cordatum Scheele ex Costa

<Botànica > compostes / asteràcies>

línia de costa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca línia de costa, n f
es línea costera
es línea de costa
fr trait de côte
en coastline
en shoreline

<Costes > Litoral>

Definició

Perfil de contacte entre la costa i la mar, que pot presentar diverses formes, segons el tipus de costa.

línia de costa

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca línia de costa, n f
es línea de costa
fr trait de côte
it linea costiera
en coastline
de Küstenlinie

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació>

Definició

Línia imaginària que en la marea alta indica el límit del terreny no submergit per l'aigua del mar.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

línia de costa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca línia de costa, n f
es línea de costa
fr trait de côte
it linea costiera
en coastline
de Küstenlinie

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació>

Definició

Línia imaginària que en la marea alta indica el límit del terreny no submergit per l'aigua del mar.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

línia de costa

ca línia de costa, n f
es línea de costa
fr trait de côte
it linea costiera
en coastline
de Küstenlinie

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació>

Definició

Línia imaginària que en la marea alta indica el límit del terreny no submergit per l'aigua del mar.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

línia de costa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca línia de costa, n f
es línea de costa
en coastal line

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició

Intersecció del pla del nivell del mar en repòs amb el terreny i que separa la ^platja^ emergida de la submergida.

llengua de signes de Costa Rica

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llengua de signes de Costa Rica
cod lengua de señas costarricense
ar لغة الإشارات الكوستاريكية
cy Iaith Arwyddion Costa Rica
de Costa-Ricanische Gebärdensprache
en Costa Rican Sign Language
es lengua de signos de Costa Rica
eu costa Ricako zeinu hizkuntza
fr langue des signes costaricaine
gl lingua de signos de Costa Rica
it lingua dei segni costaricana
ja コスタリカ手話
nl Gebarentaal van Costa Rica
pt língua gestual da Costa Rica
ru Язык жестов Коста-Рики
zh 哥斯达黎加手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Amèrica > Costa Rica>

Definició

La llengua de signes de Costa Rica podria estar relacionada amb la llengua de signes de Providència (Colòmbia), tot i que també presenta una similitud lèxica elevada amb la llengua de signes americana (ASL).

A Costa Rica hi ha una llei (núm. 7.600) sobre 'Igualdad y equiparación de oportunidades para personas con discapacidad', la qual estableix l'obligació d'oferir interpretació en llengua de signes en certs àmbits.

llum de costa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llum de costa, n m
en shore light, n

Definició

Llum ubicat de manera que marqui el límit de la costa.

Nota

Per a edificis o altres estructures importants amb llum en una costa o a prop d'una costa o de perills nàutics, es prefereix far.

maire de costa

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca maire de costa
es bacaladilla de costa
fr merlan bleu frais
it potassolo di costa
en fresh blue whiting
de frischer blauer Wittling

mandinga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca mandinga
ca bàmbara sin. compl.
ca diula sin. compl.
ca malinke sin. compl.
ca mandinka sin. compl.
ca maninka sin. compl.
ca manna kankan sin. compl.
ar ماندينغا
cy Mandinga
cy Bambara (Mali) sin. compl.
cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
cy Maninka (Mali) sin. compl.
cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
de Manding
de Bambara (Mali) sin. compl.
de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
de Mandinka (Senegal) sin. compl.
de Maninka (Mali) sin. compl.
de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
en Manding
en Bambara sin. compl.
en Diula sin. compl.
en Kankan Maninka sin. compl.
en Malinke sin. compl.
en Mandinka sin. compl.
en Maninka sin. compl.
es mandinga
es bambara (Malí) sin. compl.
es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
es mandinka (Senegal) sin. compl.
es maninka (Malí) sin. compl.
es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
eu mandinkera
eu bambarera sin. compl.
eu diulera sin. compl.
eu kankan maninkera sin. compl.
eu malinkera sin. compl.
eu mandinkera sin. compl.
eu maninkera sin. compl.
fr mandingue
fr ainsi que manding sin. compl.
fr bambara (Mali) sin. compl.
fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
fr mande et socé sin. compl.
fr mandingo sin. compl.
fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
fr mandinque sin. compl.
fr maninka (Mali) sin. compl.
fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
gl mandé
gl bambara sin. compl.
gl diula sin. compl.
gl malinke sin. compl.
gl mandinka sin. compl.
gl maninka sin. compl.
gl mannka kankan sin. compl.
gn mandinga
gn diula sin. compl.
gn malinke sin. compl.
gn mandinka sin. compl.
gn maninka sin. compl.
gn mannka kankan sin. compl.
gn vámbara sin. compl.
it mandingo
it bambara sin. compl.
it dioula sin. compl.
it malinke sin. compl.
it mandinka sin. compl.
it maninka sin. compl.
it mannka kankan sin. compl.
ja マンディンカ語
ja マニンカ語、マリンケ語、バンバラ語、ジュラ語、マンカ・カンカン語 sin. compl.
nl Mandinga
nl Bambara sin. compl.
nl Diula sin. compl.
nl Malinke sin. compl.
nl Mandinka sin. compl.
nl Maninka sin. compl.
nl Mannka Kankan sin. compl.
pt mandinga
pt bambara (Mali) sin. compl.
pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
pt mandinka (Senegal) sin. compl.
pt maninka (Mali) sin. compl.
pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
ru Мандинго
ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
ru Бамбара (Мали) sin. compl.
ru Манинка (Мали) sin. compl.
ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
zh 曼丁加语
zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
scr Alfabet n ko
num Sistema aràbic
num Sistema n ko

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Senegal>

Definició

El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.

El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.

El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).

El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.

Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.

Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.

A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.

La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.