Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cr��dit" dins totes les àrees temàtiques

cooperativa de crèdit cooperativa de crèdit

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cooperativa de crèdit, n f
  • es  cooperativa de crédito
  • en  credit cooperative

<Economia i empresa>

Definició
Cooperativa financera de dipòsit.
crèdit crèdit

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito
  • en  credit

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de serveis o de diner, els quals es poden utilitzar discrecionalment.
crèdit crèdit

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito
  • en  credit

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Suma de totes les quantitats anotades en l'haver d'un compte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Prestació, dinerària o no, que algú deu a una persona o entitat, i que el creditor té dret a cobrar o exigir.
crèdit crèdit

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito
  • fr  crédit
  • en  credit

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>

crèdit crèdit

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito
  • fr  crédit
  • fr  module
  • en  credit

<Educació > Didàctica > Currículum>

Definició
Unitat didàctica que concreta un aprenentatge, que és impartida en un nombre d'hores determinat i que serveix per a valorar un curs o una assignatura.
crèdit crèdit

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito, n m
  • fr  crédit, n m
  • en  credit, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito, n m

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crèdit, n m
  • es  crédito

<Dret civil>

Definició
Prestació, dinerària o no, que algú deu a una persona o una entitat i que la part creditora té dret a cobrar o exigir.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • (Del llatí creditu, 'préstec', participi de credere, 'creure', 'confiar'.)
  • El crèdit està estretament relacionat amb les obligacions. El dret d'obligacions regula les relacions juridicoprivades i, d'una manera especial, el vincle establert entre dues persones (o grup de persones), pel qual una d'elles pot exigir de l'altra el lliurament d'una cosa o el compliment d'un servei (obligació de fer) o d'una abstenció (obligació de no fer). Les obligacions neixen de la llei, dels contractes i quasicontractes, i dels actes i les omissions il·lícits o en què intervingui qualsevol mena de culpa o negligència (art. 1089 Codi civil espanyol [CC]).
    La relació obligatòria es compon de dues parts (activa i passiva). En la part activa s'inclou la part creditora, la persona titular del crèdit que té poder jurídic per a exigir el compliment de la prestació. En la part passiva s'inclou el subjecte passiu o deutor, subjecte sobre el qual recau el deure de prestació i la responsabilitat en cas d'incompliment. Tot subjecte de dret es troba en condicions de ser titular d'un crèdit, fins i tot, les persones jurídiques.
    L'objecte de l'obligació és la prestació, és a dir, el comportament que el vincle obligatori subjecta la part deutora i que la part creditora té dret a exigir. De manera unànime, la doctrina exigeix que la prestació sigui possible, lícita i determinada o determinable. Els drets de crèdit són de naturalesa transitòria, ja que només persegueixen satisfer l'interès de la part creditora mitjançant la prestació de la part deutora o del seu equivalent econòmic.
    La part deutora és el subjecte obligat al pagament de l'obligació. El pagament el pot fer la part deutora per si mateixa o per mitjà d'un representant legal o voluntari. No obstant això, el CC permet que efectuï el pagament una tercera persona diferent de la part deutora amb l'excepció de la prestació personalíssima (art. 1161 CC).
    En principi, cal que el pagament s'efectuï a la part creditora, que té capacitat per a administrar els seus béns. També es pot fer el pagament a la persona representant (legal o voluntària) o a qualsevol altre subjecte autoritzat a rebre el pagament, tal com estableix l'article 1162 del CC: «El pagament s'ha de fer a la persona en favor de la qual estigui constituïda l'obligació, o a una altra autoritzada per rebre-la en nom seu».
    El compliment de l'obligació o el pagament és la realització de la prestació deguda, que comporta l'extinció de l'obligació. Ara bé, l'article 1156 del CC estableix que les obligacions també s'extingeixen per la pèrdua de la cosa deguda, per la condonació del deute, per la confusió dels drets de la part creditora i deutora, per la compensació i per la novació.
    Sovint, la jurisprudència indica que l'enumeració de l'article 1156 del CC és incompleta i, per tant, no és exhaustiva sinó merament enunciativa. El precepte esmentat permet que s'evidenciï de quina manera la legitimació que té la part creditora també es manifesta en altres aspectes, com ara la disponibilitat del deute. En cas que la part deutora no compleixi amb l'obligació jurídica, la legitimació permet que la part creditora s'adreci a l'autoritat judicial perquè condemni la part deutora a complir-la o perquè determini la realització o l'execució forçosa de la conducta en què consisteix la prestació (art. 1096, 1098 i 1099 CC).
    L'autoritat judicial determina la manera com s'ha de dur a terme l'execució forçosa. Si el que ha de lliurar la part deutora és una cosa certa i concreta, en pot determinar la confiscació. Si la prestació consisteix en la realització d'un servei concret, pot sol·licitar que una altra persona dugui a terme el servei a càrrec de la part deutora. Si el contingut de la prestació consisteix a no fer o a no portar a terme una conducta, pot establir que es destrueixi el que s'ha realitzat. Si la part creditora demostra que la part deutora ha incorregut en dol o culpa i li ha causat danys i perjudicis, pot fer néixer l'obligació de la part deutora d'indemnitzar-la (art. 1094 i 1104 CC).
    Cal destacar que, encara que el patrimoni de la part deutora estigui sotmès al principi de responsabilitat universal, contingut en l'article 1911 del CC, la part creditora no té cap dret sobre el patrimoni de la part deutora. La part creditora pot aconseguir que el patrimoni de la part deutora es materialitzi en líquid (art. 1912 i 1916 CC), o que s'anul·lin o es rescindeixin determinats actes que ha dut a terme la part deutora en perjudici del patrimoni de la part creditora (art. 1111 CC), però mai no pot disposar directament del patrimoni de la part deutora encara que es digui que el patrimoni de la part deutora està sotmès al principi de responsabilitat universal.
crèdit agrícola crèdit agrícola

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  crèdit agrícola, n m
  • ca  crèdit agrari, n m sin. compl.
  • es  crédito agrario, n m
  • es  crédito agrícola, n m
  • fr  crédit agricole, n m
  • en  agricultural credit, n
  • en  farm credit, n

<Economia > Finances>

Definició
Crèdit concedit a empreses o particulars agrícoles o ramaders.