Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cr��dit" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca crèdit de carboni, n m
- es crédito de carbono, n m
- es crédito de emisión de carbono, n m
- fr crédit carbone, n m
- fr crédit compensatoire de carbone, n m
- fr crédit de carbone, n m
- en carbon credit, n
<Medi ambient > Gestió ambiental>
Definició
Nota
- Els crèdits de carboni estan subjectes a compravenda. El posseïdor d'un crèdit de carboni el pot vendre a una persona o una organització que no ha pogut reduir les seves emissions fins als límits permesos o que voluntàriament vol compensar-les, a fi d'assolir la neutralitat de carboni. El preu del crèdit de carboni depèn de la situació del mercat i pot variar segons l'oferta i la demanda.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca crèdit de carboni, n m
- es crédito de carbono, n m
- es crédito de emisión de carbono, n m
- fr crédit carbone, n m
- fr crédit compensatoire de carbone, n m
- fr crédit de carbone, n m
- en carbon credit, n
<Medi ambient > Gestió ambiental>
Definició
Nota
- Els crèdits de carboni estan subjectes a compravenda. El posseïdor d'un crèdit de carboni el pot vendre a una persona o una organització que no ha pogut reduir les seves emissions fins als límits permesos o que voluntàriament vol compensar-les, a fi d'assolir la neutralitat de carboni. El preu del crèdit de carboni depèn de la situació del mercat i pot variar segons l'oferta i la demanda.
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crèdit de cobrament dubtós, n m
- es crédito de dudoso cobro
- fr créance douteuse
- fr crédit de paye douteuse
- en bad debt
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crèdit de consum, n m
- es crédito de consumo
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La Llei 7/1995, del 23 de març, de crèdit de consum (LCC), que s'adapta a la Directiva 87/102/CEE, en delimita l'àmbit objectiu d'aplicació. En primer lloc, defineix els contractes de crèdit de consum de manera general i positiva: «... aquells en els quals una persona física o jurídica en l'exercici de la seva activitat, professió o ofici, d'ara endavant empresari, concedeix, o es compromet a concedir, a un consumidor un crèdit sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament, per a satisfer necessitats personals al marge de la seva activitat empresarial o professional» (art. 1.1 LCC). En segon lloc, exclou de l'àmbit d'aplicació un seguit de contractes regulats en els articles 1.3 i 2 de la LCC. Com es desprèn de la definició atorgada per l'òrgan legislador, la noció de crèdit descansa, com a element fonamental, en la dilació en l'exigibilitat del compliment d'una prestació, generalment pecuniària, a canvi d'un benefici. El creditor s'obliga a no demanar el compliment del deutor fins que no arribi la data assenyalada de venciment.
També cal destacar que amb el capital cedit es duu a terme un acte de consum, fet que ocasiona que l'operació de concessió de crèdit sigui mereixedora de la protecció normativa als consumidors del crèdit. Es pretén que les vicissituds que puguin afectar els contractes de crèdit no es tradueixin en perjudicis per als consumidors.
Cal distingir, entre els casos de finançament, aquells en què el crèdit queda reflectit en un únic contracte bilateral que conté el contracte de consum i el de finançament (en aquests casos, és el mateix venedor o proveïdor qui, a més d'oferir els béns o els serveis, concedeix les facilitats creditícies al consumidor) dels casos en què l'operació del crèdit es fa mitjançant la conclusió de dos contractes diferenciats: el contracte d'adquisició estipulat entre venedor i consumidor i el contracte de finançament, que té com a parts contractuals l'entitat concedent del crèdit i el consumidor. En aquest últim cas, els dos contractes són independents i la protecció que la LCC atorga al consumidor queda limitada en l'article 9: «En cas de crèdits concedits per l'adquisició de béns determinats, quan el prestamista recuperi el bé com a conseqüència de la nul·litat o la resolució dels contractes d'adquisició o finançament dels béns, les parts s'han de restituir recíprocament les prestacions realitzades.» A continuació l'article preceptua una sèrie de deduccions a favor del concedent a qui no sigui imputable la nul·litat contractual, amb què s'intenta evitar l'enriquiment injust del finançador o d'excessiu desequilibri prestacional fruit de clàusules abusives. D'altra banda, quan el concedent d'un crèdit cedeix els drets a una tercera persona, l'article 11 de la LCC estableix que el consumidor té dret a oposar-hi les mateixes excepcions que tingui respecte del creditor original, inclosa la compensació.
No es poden obviar els anomenats contractes vinculats, sotmesos a un règim particular. En aquests casos, en subscriure's el contracte d'adquisició es preveu l'assistència financera per fer-ne efectiu el pagament. La connexió entre ambdós contractes és consentida per les dues parts i és incorporada des de l'inici a l'estructura negocial. En aquestes circumstàncies, les mesures establertes per a protegir l'interès econòmic del consumidor perdrien efectivitat si els contractes esdevinguessin desvinculats jurídicament (per exemple, el concedent podria exigir al consumidor el compliment íntegre de les obligacions nascudes en el contracte de crèdit tot i que el venedor no hagués lliurat el bé o prestat el servei).
Els articles 14 i 15 de la LCC defineixen els contractes vinculats a l'obtenció d'un crèdit i llurs característiques: a) l'existència d'una pluralitat contractual (compravenda i finançament); per a adquirir els béns o serveis s'ha hagut de concedir un crèdit amb un empresari diferent del venedor o proveïdor; b) l'existència d'un acord previ «en exclusiva» entre el concedent del crèdit i el proveïdor o venedor, de manera que l'adquisició del crèdit comporta l'adquisició dels béns i serveis del venedor o proveïdor concret, i c) que el consumidor hagi obtingut el crèdit de consum en aplicació d'aquesta col·laboració planificada.
En aquesta tipologia de contractes, l'òrgan legislador protegeix el consumidor introduint límits a l'autonomia de la voluntat de les parts en la fase de formació dels contractes. En aquesta línia, l'article 14.1 de la LCC estableix: «L'eficàcia dels contractes de consum, en els quals s'estableix expressament que l'operació inclou l'obtenció d'un crèdit de finançament, queda condicionada a l'efectiva obtenció d'aquest crèdit. És nul el pacte inclòs en el contracte pel qual s'obliga el consumidor a un pagament al comptat o altres fórmules de pagament, en el cas que no s'obtingui el crèdit de finançament previst. Es tenen per no posades les clàusules en les quals el proveïdor exigeixi que el crèdit per al seu finançament tan sols pugui ser atorgat per un determinat concedent.»
A més d'aquestes limitacions, l'esforç per a protegir el consumidor engloba aquells defectes que es puguin esdevenir durant l'execució del contracte vinculat. L'article 14.2 de la LCC indica que «la ineficàcia del contracte, l'objecte del qual sigui la satisfacció d'una necessitat de consum, determina també la ineficàcia del contracte expressament destinat al seu finançament, quan hi concorrin les circumstàncies previstes pels paràgrafs a, b i c de l'apartat 1 de l'article 15».
Si es fa una interpretació extensiva d'aquest precepte, cal afirmar que el consumidor tampoc no pot ser obligat a subscriure o a complir el contracte de finançament si el contracte d'adquisició resulta ineficaç. La llei presumeix que el consumidor no vol que es compleixi un dels contractes si no es compleix l'altre, ja que contràriament es podria trobar amb un objecte que no pot pagar o amb un préstec inútil si la compravenda s'ha declarat nul·la.
L'article 15 de la LCC estableix una altra manera de protegir el consumidor: «El consumidor, a més de poder exercitar els drets que li corresponguin davant el proveïdor dels béns i serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit, pot exercitar aquests mateixos drets davant l'empresari que hagi concedit el crèdit».
Cal matisar que el consumidor pot oposar aquestes excepcions sempre que es compleixin els requisits imposats en el mateix precepte legal, com ara que el consumidor hagi concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor d'aquells per a l'adquisició dels béns o serveis, o que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis hi hagi un acord previ en virtut del qual el concedent ofereix crèdit als clients del proveïdor a fi que n'adquireixin dels béns i serveis, etc.
No poden obviar altres mecanismes que ha introduït l'òrgan legislador amb la finalitat de protegir el consumidor en la fase de formació del contracte adreçats a garantir la correcta formació del consentiment del consumidor i l'equilibri just entre les posicions contractuals. Mecanismes que pretenen un nivell d'informació adient del consumidor en la contractació, imposant als cedents del crèdit diversos deures de veracitat i transparència, entre altres. En aquest sentit, la LCC regula també la promesa preliminar de crèdit, de manera que permet assegurar els interessos contractuals en la totalitat de la fase preliminar del contracte, i no només en el moment que es donin alhora oferta i acceptació.
Convé remarcar que l'article 20 de la LCC estableix la possibilitat d'exercitar l'acció de cessació contra les conductes contràries a la llei que lesionin els interessos dels consumidors i usuaris.
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crèdit de funcionament, n m
- es crédito de funcionamiento
- fr crédit de fonctionnement
- en operating credit
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca crèdit de recerca, n m
- es crédito de investigación, n m
- en research credit, n
<Gestió universitària > Recerca / Research>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca crèdit de reforç, n m
- es crédito de refuerzo
- fr module de soutien
- en support credit
<Educació > Didàctica > Currículum>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca crèdit de síntesi, n m
- es crédito de síntesis
- fr module de synthèse
- en synthesis credit
<Educació > Didàctica > Currículum>
Definició
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca crèdit de signatura, n m
- es crédito de firma, n m
- es préstamo de firma, n m
- fr crédit par signature, n m
- fr engagement par signature, n m
- en off-balance sheet credit, n
- en off-balance sheet lending, n
<Economia > Finances>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca crèdit de treballs integrats, n m
- ca crèdit interdisciplinari, n m
- es crédito de trabajos integrados
- es crédito interdisciplinar
- fr module interdisciplinaire
- en interdisciplinary credit
<Educació > Didàctica > Currículum>
