Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cr��dit" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crèdit disponible, n m
- es crédito disponible
- en available credit
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crèdit disponible, n m
- es crédito disponible
- fr crédit disponible
- en available credit
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca crèdit documentari, n m
- es crédito documentario
- en documentary credit
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definició
<Economia > Finances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca crèdit documentari, n m
- es crédito documentario
- fr crédit documentaire
- en documentary credit
<Economia > Finances>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crèdit documentari, n m
- es crédito documentario
- fr crédit documentaire
- en documentary credit
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crèdit documentari, n m
- es crédito documentario, n m
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crèdit documentari, n m
- es crédito documentario
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El funcionament del crèdit documentari, que s'usa especialment en el comerç internacional, és el següent: la part compradora i la part venedora, que es troben allunyades geogràficament, convenen la compravenda d'una mercaderia determinada, que la part venedora ha d'enviar a la part compradora per un preu concret. A conseqüència de la distància geogràfica i per tal d'evitar que la part venedora enviï la mercaderia i no la cobri o, a l'inrevés, que la part compradora la pagui i no la rebi, la part compradora contacta amb un banc emissor i hi signa un contracte de crèdit documentari.
En virtut d'aquest crèdit, la part compradora o ordenant encarrega al seu banc que pagui a la part venedora el preu pactat, sempre que aquesta li lliuri uns documents concrets abans d'una data determinada. Generalment els documents són la factura de la mercaderia venuda, el coneixement d'embarcament de la mercaderia (en vaixell, en avió o en algun mitjà de transport terrestre) i l'assegurança de la mercaderia durant el transport. El banc s'obliga a revisar els documents rebuts i, si coincideixen amb els que la part compradora li ha demanat, efectua el pagament a la part venedora o beneficiària.
El banc emissor no examina ni la idoneïtat ni la qualitat de la mercaderia i, per tant, no respon enfront de la part compradora si la mercaderia és defectuosa. El banc s'obliga a verificar que se li lliuren tots els documents que la part compradora li demana que verifiqui; de manera que, si la documentació és completa i correcta, el banc ha de pagar a la part venedora sense que la compradora es pugui desdir de l'ordre de pagament prèvia, llevat que s'hagi pactat expressament que la carta de crèdit sigui revocable. Si la mercaderia és defectuosa, el banc és aliè a la reclamació que han de solucionar les parts. Passa el mateix quan la quantitat lliurada és inferior a la comprada, llevat que s'hagués pogut detectar en els documents d'embarcament que el banc examina, cas en el qual el banc continuarà sent aliè a la reclamació entre les parts, però sí que ha de respondre davant la part compradora per la seva negligència en verificar els documents d'embarcament. Per la seva intervenció, el banc cobra una comissió a la part ordenant, que prèviament l'ha d'haver proveït dels fons que ha de pagar als beneficiaris.Segons les necessitats de cada cas i el que pacti la part ordenant amb el seu banc, el crèdit documentari admet variacions en el seu funcionament. El crèdit documentari no té una regulació específica en la normativa espanyola, però el seu ús en l'àmbit del comerç internacional ha fet que des dels inicis del segle XX la Cambra de Comerç Internacional (CCI) s'hagi preocupat de regular-ne el funcionament. La darrera versió de les regles sobre els crèdits documentaris està continguda en les Regles i usos uniformes relatius als crèdits documentaris (RUUCD), en vigor des de l'1 de juliol de 2007. Tot i que aquestes regles no tenen el caràcter de dret positiu, han de ser assumides contractualment per les parts. Un cop assumides, el seu ús generalitzat fa que siguin considerades usos mercantils.Malgrat el seu nom, la doctrina moderna considera que el crèdit documentari és un contracte bancari especial, similar al contracte de comissió, atès que el banc s'obliga envers l'ordenant a revisar uns documents que li dona una tercera part i, un cop revisats, a pagar una quantitat de diners o a acceptar lletres que li girin o negociar-les. De fet, en el moment d'emetre la carta de crèdit el banc es converteix en deutor del preu de la mercaderia enfront de la part beneficiària.
Aquest compromís de pagament pot ser tant revocable com irrevocable, i també condicionat o incondicional. Ara bé, a la pràctica quasi sempre és irrevocable i incondicional, de manera que si la part beneficiària lliura tots els documents en el termini establert, el banc ha de pagar sense tenir possibilitats de negar-s'hi. L'article 7 de les RUUCD estableix que llevat que es pacti expressament el contrari el crèdit documentari és irrevocable, ja que si no es diu res al respecte es considera irrevocable. Les relacions entre la part venedora i la compradora (el negoci subjacent) i les excepcions i les reclamacions que pugui tenir la part compradora envers la venedora no afecten l'obligació de pagament del banc, de manera que el banc ha de pagar a la part venedora si aquesta ha presentat la documentació requerida a temps.
A vegades el banc no es compromet a pagar, sinó a negociar les lletres que li presenta la part beneficiària o a acceptar les lletres girades a càrrec seu per la part beneficiària o, fins i tot, per algú que aquesta hagi designat. És possible que en aquesta relació inicialment triangular (part compradora, banc emissor i part beneficiària) es puguin afegir altres parts. Així, és habitual la intervenció d'un segon banc, generalment del país de la part beneficiària, que és qui posa en contacte el banc emissor i la part beneficiària. De fet, aquest banc generalment és qui rep la documentació de la la part beneficiària i, un cop rebuda i examinada, la reenvia al banc emissor, que després de verificar-la de nou, envia els diners al segon banc, que alhora paga a la part beneficiària. A vegades es pacta que el banc emissor remeti els diners al segon banc un cop s'hagi acreditat que la mercaderia està embarcada i que el mitjà que l'ha de transportar ja ha abandonat el lloc de sortida, i, en aquests casos, el segon banc no paga a la part venedora fins que la mercaderia no arriba al port de destí. En altres casos, el segon banc confirma el crèdit i assumeix que pagarà a la part beneficiària un cop li presenti els documents, i d'aquesta manera es col·loca en la mateixa situació de deutor que el banc emissor.
També es pot pactar que el crèdit documentari sigui transmissible a tercers de manera total o parcial (crèdit transferible). Ara bé, per a ser transmès, el crèdit documentari s'ha de pactar expressament com a transferible i només es pot transferir un sol cop (art. 38.d II RUUCD).
El crèdit documentari s'extingeix quan el banc, un cop verificats els documents, paga, a la part beneficiària, però també s'extingeix si s'esgota el termini durant el qual la part beneficiària ha d'haver lliurat tota la documentació sense que l'hagi lliurada al banc, o si ho ha fet de manera incompleta o defectuosa.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca crèdit ECTS, n m
- ca crèdit europeu, n m
- es crédito ECTS
- es crédito europeo
- fr crédit ECTS
- fr crédit européen
- en ECTS credit
- en ECTS-credit
<Educació > Didàctica > Currículum>
Definició
Nota
- El crèdit ECTS estructura i organitza els currículums d'acord amb el sistema europeu de transferència de crèdits.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca crèdit fiscal, n m
- es crédito fiscal, n m
- fr crédit d'impôt, n m
- en tax credit, n
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crèdit fiscal, n m
- es crédito fiscal, n m
- en tax credit, n
<Fiscalitat>
