Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cr��tica" dins totes les àrees temàtiques

àntemis de muntanya àntemis de muntanya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àntemis de muntanya, n f
  • ca  margarida de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  antemis de muntanya, n f var. ling.
  • nc  Anthemis cretica L.
  • nc  Anthemis montana L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

àntemis de muntanya àntemis de muntanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àntemis de muntanya, n f
  • ca  margarida de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  antemis de muntanya, n f var. ling.
  • nc  Anthemis cretica L.
  • nc  Anthemis montana L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

àrea de definició crítica àrea de definició crítica

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àrea de definició crítica, n f

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Zona d'una imatge òptica on hi ha claredat de detalls.
activitat crítica activitat crítica

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  activitat crítica, n f
  • es  actividad crítica
  • en  critical activity

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
^Activitat d'obra^ el retard de la qual significa un retard de magnitud igual en la data de finalització d'aquesta obra de construcció.
alçària crítica alçària crítica

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  alçària crítica, n f
  • es  altura crítica
  • en  critical height

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Alçària màxima que pot tenir un tall vertical, o amb una certa inclinació, de sòl o de roca sense emprar cap sosteniment, sota un conjunt determinat de condicions.
altura de caiguda crítica altura de caiguda crítica

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  altura de caiguda crítica, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Altura de caiguda lliure màxima per a la qual una superfície aporta un nivell acceptable d'amortiment de l'impacte.
amigdalitis críptica crònica amigdalitis críptica crònica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amigdalitis críptica crònica, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Infecció crònica de les amígdales palatines, caracteritzada per la retenció de detritus sèptics en les criptes amigdalines. Les amígdales presenten un aspecte hipertròfic o bé atròfic. S'associa amb halitosi i no és infreqüent l'expulsió de partícules sòlides d'olor fètida (taps de casi).
amigdalitis pultàcia amigdalitis pultàcia

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amigdalitis pultàcia, n f
  • ca  amigdalitis críptica, n f sin. compl.
  • ca  amigdalitis eritematopultàcia, n f sin. compl.
  • ca  amigdalitis fol·licular, n f sin. compl.
  • ca  amigdalitis lacunar, n f sin. compl.
  • ca  amigdalitis supurativa, n f sin. compl.
  • ca  angina fol·licular, n f sin. compl.
  • ca  angina lacunar, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Fase supurativa de l'amigdalitis aguda, caracteritzada per la presència de punts separats d'exsudat blanquinós corresponents als orificis de les criptes amigdalines.
antropologia dialecticocrítica antropologia dialecticocrítica

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  antropologia dialecticocrítica, n f
  • es  antropología dialéctico-crítica
  • en  critical of anthropology

<Antropologia>

Definició
Corrent teòric de l'antropologia social i cultural que analitza, mitjançant la perspectiva de les diferents societats i cultures humanes, les deficiències de la societat occidental, així com dels discursos que aquesta genera sobre aquelles i sobre si mateixa.
banda crítica banda crítica

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  banda crítica, n f
  • es  banda crítica
  • en  critical band

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició
Banda de freqüències dins la qual l'oïda humana no pot distingir dos sons simultanis per efecte de l'^emmascarament freqüencial^. Eberhard Zwicker va modelar l'oïda humana mitjançant 24 bandes per freqüències inferiors a 15 kHz i una banda addicional compresa entre 15 i 20 kHz. L'amplada freqüencial de les bandes crítiques augmenta a mesura que creix la freqüència central segons estableix l'^escala de Bark^.