Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "creaci�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació (0): Creació

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació (0): Creació
ca 1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
ca 1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
ca 1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
ca 1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
ca 1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
ca 1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
ca 1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
ca 1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
ca 1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
ca 1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
ca 2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
ca 2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició

L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.

El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües

La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.

(1) Procediments de creació amb recursos propis

(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')

(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')

(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')

(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')

(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')

(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')

(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')

(2) Procediments de creació per manlleu

Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.

(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting

(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web

Nota

1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició

Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

Definició

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).

0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex

ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició

Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general (exposada en aquesta fitxa), la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant.

A. NORMA GENERAL

Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós

Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)

B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS

En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:

B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]

B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)

B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]

B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.

B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]

B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]

0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural

ca 0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
ca A. Gènere i nombre: CAP (EXEMPLE), n m
ca A. Gènere i nombre: MAT (Excepció de sigla sense nucli del sintagma), n f
ca A. Gènere i nombre: ME (EXEMPLE), n m, f
ca A. Gènere i nombre: PAU (EXEMPLE), n f pl
ca B1. Formació del plural sense marca: ADF (EXEMPLE), n f
ca B1. Formació del plural sense marca: CAP (EXEMPLE), n m
ca B2. Formació del plural amb marca: ADFs (EXEMPLE), n f
ca B2. Formació del plural amb marca: CAPs (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició

Com a paraules de la llengua amb valor de nom, les sigles en català tenen també assignat un gènere i un nombre i, a més, sovint poden prendre un valor plural del context.

(A) GÈNERE I NOMBRE

Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.

Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Ex. 1: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)

Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Ex. 2: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)

Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Ex.: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])

(B) FORMACIÓ DEL PLURAL

Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (com ara les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (com ara l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural segons dos criteris diferents:

B1. No afegiment de cap marca
No es marca gràficament de cap manera que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Ex.: els CAP; les ADF

B2. Afegiment de la marca s de plural
Es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució recollida recentment per la Gramàtica de la llengua catalana.
. Ex.: els CAPs; les ADFs

Nota

1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI SIGLES (1): Estructura, pronúncia i grafia.

agència de creació de noms de marca

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

ca agència de creació de noms de marca, n f
es agencia de naming
es consultoría de naming
fr agence conseil en naming
fr agence de naming
en naming agency
en naming consultancy
en naming firm

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició

Agència especialitzada a oferir serveis relacionats amb la creació de noms de marca.

Nota

Les agències de creació de noms de marca acostumen a oferir també serveis més amplis relacionats amb la identitat verbal (creació d'eslògans, to de veu, elaboració de manuals d'identitat verbal, llibres d'estil, etc.).

això permet la creació de noms dinàmica durant l'execució

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca això permet la creació de noms dinàmica durant l'execució
en this allows names to be dynamically created at run-time

<Localització > Fraseologia>

amb disconformitat de gènere

<Ciències socials > Sociologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

ca amb disconformitat de gènere, adj
ca amb creativitat de gènere, adj sin. compl.
ca amb independència de gènere, adj sin. compl.
es con creatividad de género, adj
es con disconformidad de género, adj
es con género no conforme, adj
fr au genre créatif, adj
fr au genre non conforme, adj
fr au genre variant, adj
fr indépendant -ante dans l'expression du genre, adj
fr non conforme au genre, adj
en gender creative, adj
en gender independent, adj
en gender non-conforming, n

<LGBT > Identitat sexual i de gènere>

Definició

Dit de la persona amb una aparença, un comportament o una manera d'expressar-se que se separen del model socialment i culturalment establert per a les persones del seu gènere.

Nota

Les denominacions amb creativitat de gènere i amb independència de gènere (i igualment les formes anàlogues en les altres llengües) s'apliquen especialment als infants que encara no han definit la seva identitat, i responen a la voluntat d'oferir una mirada positiva de les persones que no s'adeqüen a les normes de gènere establertes.

aquesta funció determina l'hora exacta de creació de l'última modificació d'un fitxer

<TIC > Informàtica>

ca aquesta funció determina l'hora exacta de creació de l'última modificació d'un fitxer
en this function determines the exact time of creation or last modification of a file

<Localització > Fraseologia>

bocotà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bocotà
ca bocotà de chiriquí sin. compl.
ca bogotà sin. compl.
ca bokotà sin. compl.
ca buglere sin. compl.
ca guaymí sabanero sin. compl.
ca murire sin. compl.
ca sabanero sin. compl.
cod buglé
ar بوكوتا
cy Bocotá
cy Bocotá de chiriquí sin. compl.
cy Bogotá sin. compl.
cy Bokotá sin. compl.
cy Buglere sin. compl.
cy Guaymí sabanero sin. compl.
cy Murire sin. compl.
cy Sabanero sin. compl.
de Bocota
de Bocota de Chiriquí sin. compl.
de Bogota sin. compl.
de Bokota sin. compl.
de Buglere sin. compl.
de Guaymí Sabanero sin. compl.
de Murire sin. compl.
en Bocota
en Bocota de Chiriqui sin. compl.
en Bogota sin. compl.
en Bokota sin. compl.
en Buglere sin. compl.
en Guaymí Sabanero sin. compl.
en Murire sin. compl.
en Sabanero sin. compl.
en Veraguas Sabanero sin. compl.
es bocotá
es bocotá de chiriquí sin. compl.
es bogiotá sin. compl.
es bokotá sin. compl.
es buglere sin. compl.
es guaimí sabanero sin. compl.
es murire sin. compl.
es sabanero sin. compl.
eu bocotera
eu bogota sin. compl.
eu bokota sin. compl.
eu buglere sin. compl.
eu buglerera sin. compl.
eu chiriquiko bocotera sin. compl.
eu murire sin. compl.
eu sabanero sin. compl.
eu sabanero guaymiera sin. compl.
fr bogota
fr bocota sin. compl.
fr bocota de chiriqui sin. compl.
fr bokota sin. compl.
fr buglere sin. compl.
fr guaimi sabanero sin. compl.
fr murire sin. compl.
fr sabanero sin. compl.
gn vokota
gn guaymi savanéro sin. compl.
gn murire sin. compl.
gn savanéro sin. compl.
gn vogota sin. compl.
gn vokota chiriki-gua sin. compl.
it bocotà
it bocotà de chiriquí sin. compl.
it bogotà sin. compl.
it bokotà sin. compl.
it buglere sin. compl.
it guaymí sabanero sin. compl.
it murire sin. compl.
it sabanero sin. compl.
ja ボコタ語
ja ボゴタ語 sin. compl.
ja ムリレ語 sin. compl.
ja グアイミ・サバネロ語 sin. compl.
ja サバネロ語 sin. compl.
ja ブグレレ語 sin. compl.
ja チリｷのボコタ語 sin. compl.
nl Bocotá
nl Bocotá de Chiriquí sin. compl.
nl Bogotá sin. compl.
nl Bokotá sin. compl.
nl Buglere sin. compl.
nl Guaymí Sabanero sin. compl.
nl Murire sin. compl.
nl Sabanero sin. compl.
pt bocotá
pt bocotá de chiriquí sin. compl.
pt bogotá sin. compl.
pt bokotá sin. compl.
pt buglere sin. compl.
pt guaymí sabanero sin. compl.
pt murire sin. compl.
pt sabanero sin. compl.
ru Бокота
ru Бугле sin. compl.
ru Богота sin. compl.
ru Мурире sin. compl.
ru Буглере sin. compl.
ru Верагуас сабанеро sin. compl.
ru Сабанеро sin. compl.
ru Бокота-де-чирики sin. compl.
ru Гуайми сабанерo sin. compl.
zh 波克塔语
zh 波克达语 sin. compl.
zh 波哥大语 sin. compl.
zh 穆利热语 sin. compl.
zh 布格勒热语 sin. compl.
zh 萨巴内罗语 sin. compl.
zh 萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
zh 波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
scr Alfabet de creació independent
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Panamà>

Definició

Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.

Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.

Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.