Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "crema" dins totes les àrees temàtiques

all cremat all cremat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  all cremat
  • es  ajo quemado (plato típico de la cocina marinera)
  • fr  ail brûlé (plat typique de la cuisine de marins)
  • it  aglio fritto (piatto tipico della cucina marinara)
  • en  burnt garlic (a typical fishermen's dish)
  • de  gebrannter Knoblauch

<Plats a la carta. Peix i marisc>

alum cremat alum cremat

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alum cremat, n m
  • es  alumbre quemado, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Farmacologia>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Sulfat doble de potassi i alumini anhidre, obtingut escalfant l'alum comú a 200°C. Pólvores blanques, estíptiques, que absorbeixen humitat de l'aire. És emprat com a astringent.
born born

<Maquinària i materials elèctrics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  born, n m
  • ca  terminal, n m
  • es  borne
  • es  clema
  • es  terminal
  • fr  borne
  • en  terminal
  • de  Klemme

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

born de caragol born de caragol

<Electrònica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  born de caragol, n m
  • es  bornera, n f
  • es  clema, n f
  • fr  borne à vis, n f
  • en  screw terminal, n

<Electrònica>

Definició
Element de connexió en el qual un cable se subjecta per mitjà d'un caragol.
botonets de gos botonets de gos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets de gos, n m pl
  • ca  botons de ca, n m pl alt. sin.
  • ca  botons de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  orquídia maculada, n f alt. sin.
  • ca  orquis cremat, n m alt. sin.
  • ca  orquis socarrat, n m alt. sin.
  • nc  Orchis ustulata L.

<Botànica > orquidàcies>

botonets de gos botonets de gos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets de gos, n m pl
  • ca  botons de ca, n m pl alt. sin.
  • ca  botons de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  orquídia maculada, n f alt. sin.
  • ca  orquis cremat, n m alt. sin.
  • ca  orquis socarrat, n m alt. sin.
  • nc  Orchis ustulata L.

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brema, n f
  • es  brema común
  • fr  brème commune
  • fr  brème d'eau douce
  • it  abramide
  • en  bream
  • en  common bream
  • en  freshwater bream
  • de  Blei
  • de  Brachsen
  • de  Brassen
  • de  Breitling
  • nc  Abramis brama

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  camarinya, n f
  • es  camariña
  • es  caramina
  • es  caramiña
  • fr  camarine blanche
  • pt  camarinha
  • pt  camarinheira
  • pt  herba da fame
  • eu  Portugal giñarra
  • nc  Corema album

<Botànica>

Nota

  • Família de les empetràcies.
  • L'especialista Joan Vallès no és gaire partidari de crear un neologisme, ja documentat, per a aquesta planta. Malgrat tot, no ho veu inadequat en cas que s'hagi d'anomenar aquesta espècie en català.
ciema ciema

<Anatomia > Embriologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ciema, n m

<Anatomia > Embriologia>

Definició
Producte de la concepció durant les diferents etapes de formació; més restrictivament, embrió.

Nota

  • La denominació ciema prové del grec kýema 'embrió'.
comentari comentari

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  comentari, n m
  • ca  predicat psicològic, n m sin. compl.
  • ca  rema, n m sin. compl.
  • es  comentario
  • es  predicado psicológico
  • es  rema
  • fr  commentaire
  • fr  prédicat psychologique
  • fr  rhème
  • en  comment
  • en  psychological predicate
  • en  rheme

<Lingüística>

Definició
Part de l'oració que aporta informació nova sobre l'element del qual es parla, el tòpic.

Nota

  • En l'oració Manel ens abandona, Manel és el tòpic i ens abandona el comentari. En general, el tòpic tendeix a identificar-se amb el subjecte de l'oració i el comentari amb el predicat, però no necessàriament; en La carta, l'escrigué Màrius, per exemple, el subjecte forma part del comentari. El terme comentari ha estat utilitzat sobretot pels lingüistes nord-americans a partir de Charles F. Hockett, i és paral·lel al de rema de l'estructuralisme europeu i al de predicat psicològic de la gramàtica tradicional.