Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boga, n f
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca boganyó [petit], n m sin. compl.
ca bogarró, n m sin. compl.
ca bogarró [cria], n m sin. compl.
ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
ca bogó [petit], n m sin. compl.
ca bogues, n f pl sin. compl.
ca boguet, n m sin. compl.
ca boguet [petit], n m sin. compl.
ca madrilla, n f sin. compl.
ca maire, n f sin. compl.
ca salpa, n f sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca bóga, n f var. ling.
ca boga ravell, n m var. ling.
ca bogarro, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca vóga, n f var. ling.
ca vòga, n f var. ling.
nc Boops boops
nc Box boops var. ling.
nc Box vulgaris var. ling.
nc Sparus Boops var. ling.
es boga
fr bogue
it buga
en bogue
de Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca cíat, n m
es ciato
es kyathos
en cyathus
en kyathos

<Arts > Ceràmica>

Definició

Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca cíat, n m
es ciato
es kyathos
en cyathus
en kyathos

<Història > Arqueologia>

Definició

Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca cíat, n m
es ciato
es kyathos
en cyathos

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició

Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca cíat, n m
es ciato
es kyathos
en cyathus
en kyathos

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Ceràmica>

Definició

Tasseta grega de ceràmica amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cadell
ca cria sin. compl.
ca nadís sin. compl.
es zorrezno

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca cambra de cria, n f
es cámara de cría
fr nid à couvin
en brood nest

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Espai inferior del rusc proveït d'alces on hi ha les bresques que contenen la cria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca cambra de cria, n f
es cámara de cría
fr nid à couvin
en brood nest

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Espai inferior del rusc proveït d'alces on hi ha les bresques que contenen la cria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca ausineta, n f var. ling.
ca auzineta, n f var. ling.
ca bretònica, n f var. ling.
ca brotònica, n f var. ling.
ca brutònica, n f var. ling.
ca camallís, n m var. ling.
ca camèdit, n m var. ling.
ca camèdits, n m pl var. ling.
ca camedri, n m var. ling.
ca camedrios, n m pl var. ling.
ca camedros, n m pl var. ling.
ca camellís, n m var. ling.
ca enzineta, n f var. ling.
ca herba brotónica, n f var. ling.
ca herba brutònica, n f var. ling.
ca xamedrios, n m pl var. ling.
nc Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca camedris, n m
ca alzineta, n f sin. compl.
ca herba de Sant Domènec, n f sin. compl.
ca auledella, n f alt. sin.
ca beteta, n f alt. sin.
ca betònica, n f alt. sin.
ca escarlòpia, n f alt. sin.
ca fals peu de Crist, n m alt. sin.
ca herba betònica, n f alt. sin.
ca herba colònia, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba felera negra, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó negre, n m alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca ausineta, n f var. ling.
ca auzineta, n f var. ling.
ca bretònica, n f var. ling.
ca brotònica, n f var. ling.
ca brutònica, n f var. ling.
ca camallís, n m var. ling.
ca camèdit, n m var. ling.
ca camèdits, n m pl var. ling.
ca camedri, n m var. ling.
ca camedrios, n m pl var. ling.
ca camedros, n m pl var. ling.
ca camellís, n m var. ling.
ca enzineta, n f var. ling.
ca herba brotónica, n f var. ling.
ca herba brutònica, n f var. ling.
ca xamedrios, n m pl var. ling.
nc Teucrium chamaedrys L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "criat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició