Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cristià" dins totes les àrees temàtiques
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca cristià | cristiana, n m, f
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Els cristians troben la salvació definitiva de Déu en Jesucrist, el Crist -d'on prové el nom de cristians. Els cristians descobreixen que la vida de Jesucrist els afecta i resulta decisiva per a la seva pròpia opció de vida a la Terra i també per a la vida del més-enllà.
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca cristià -ana, adj
<Religions > Cristianisme>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cristià -ana novell -a, n m, f
- es cristiano nuevo
<Història>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cristià de natura, n m
- es cristiano antiguo
- es cristiano viejo
<Història>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera, n f
- ca figa (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuer, n m sin. compl.
- ca bacora (infructescència), n f alt. sin.
- ca figa, n f alt. sin.
- ca figaflor (infructescència), n f alt. sin.
- ca figó (infructescència verda o immadura), n m alt. sin.
- ca figuera comuna, n f alt. sin.
- ca figuera de cristià, n f alt. sin.
- ca figues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca figues de cristià (infructescència), n f pl alt. sin.
- ca figonera, n f var. ling.
- nc Ficus carica L.
<Botànica > moràcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races de fi ga: afartapobres, bordissot (figa de bordissot), cucarella, figa d'acre, figa de bacó, figa de la carabasseta, figa de tres fan càrrega, paratjal i saiola. MASCLANS remet el lector a l'entrada figa de DCVB-E («vegeu al Dicc. Moll una extensa llista de cultivars d'aquesta espècie»), on es recullen els noms següents: figa Acre (d'Acre), figa agostenca (bostenca, d'agost o ostenca), figa alacantina (alagantina o galantina), figa albacor, figa alenyana, figa alfarenca, figa algerina (angelina o d'Alger), figa bacora, figa bergunya, figa blanca, figa blanca-poma, figa blancassa, figa blanquella (blanqueta), figa bordissot blanca (de Fraga), figa botanda, figa calderona, figa capoll-curt, figa capoll-llarg, figa carabasseta, figa carlina, figa catalana, figa cendrosa, figa cocorella (cucarella), figa coll de beata (coll de frare), figa concorrella (cucurrella), figa corquellera, figa cul de ruc, figa d'En Sala, figa d'hortella (de la tira), figa d'ull de perdiu, figa de bacó, figa de bec de perdiu, figa de bell cuiro, figa de Burjassot (bordissot), figa de cameta, figa de coll de dama (coll de senyora), figa de geniva de mort, figa de la filera, figa de la goteta de la mel, figa de la llei, figa de la Mare de Déu de Lluc, figa de la pell verda, figa de la pera, figa de la roca, figa de la senyora, figa de l'Empordà, figa de molla vermella, figa de mort, figa de Pamis, figa de pit de reina, figa de pom, figa de porc (porquenya), figa de rei, figa de sa Font de Balafi, figa de sarró de pastor, figa de set cotnes, figa de tres-fan-càrrega (de sis-fan-carga), figa deiana, figa del peçonet, figa del sen Jaume gran, figa dolça, figa fartabelitre (afartapobles), figa flor (de flor o de Sant Joan), figa frare-llec, figa gargeliga, figa garrofala, figa gavatxona, figa geganta, figa hivernenca (hivernesca o vernesca), figa julienca, figa llimonenca, figa maellana, figa martinenca, figa masclenya, figa modronya, figa morcienca, figa morisca, figa napolitana (napoletana o poletana), figa naueta, figa negra, figa negrella, figa parejal (paletjal o paratjal), figa pecadora, figa pèl de bou, figa perdigona, figa reneca, figa rogeta, figa roja, figa rotgisca, figa sang de rossí, figa sarrona (sarronenca), figa segarrera (segarrenca), figa sejola, figa sitcel (de set cels, sitcelis o xitxelis), figa tendral, figa vacal (bocal), figa verdal i figa xereca.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera, n f
- ca figa (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuer, n m sin. compl.
- ca bacora (infructescència), n f alt. sin.
- ca figa, n f alt. sin.
- ca figaflor (infructescència), n f alt. sin.
- ca figó (infructescència verda o immadura), n m alt. sin.
- ca figuera comuna, n f alt. sin.
- ca figuera de cristià, n f alt. sin.
- ca figues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca figues de cristià (infructescència), n f pl alt. sin.
- ca figonera, n f var. ling.
- nc Ficus carica L.
<Botànica > moràcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races de fi ga: afartapobres, bordissot (figa de bordissot), cucarella, figa d'acre, figa de bacó, figa de la carabasseta, figa de tres fan càrrega, paratjal i saiola. MASCLANS remet el lector a l'entrada figa de DCVB-E («vegeu al Dicc. Moll una extensa llista de cultivars d'aquesta espècie»), on es recullen els noms següents: figa Acre (d'Acre), figa agostenca (bostenca, d'agost o ostenca), figa alacantina (alagantina o galantina), figa albacor, figa alenyana, figa alfarenca, figa algerina (angelina o d'Alger), figa bacora, figa bergunya, figa blanca, figa blanca-poma, figa blancassa, figa blanquella (blanqueta), figa bordissot blanca (de Fraga), figa botanda, figa calderona, figa capoll-curt, figa capoll-llarg, figa carabasseta, figa carlina, figa catalana, figa cendrosa, figa cocorella (cucarella), figa coll de beata (coll de frare), figa concorrella (cucurrella), figa corquellera, figa cul de ruc, figa d'En Sala, figa d'hortella (de la tira), figa d'ull de perdiu, figa de bacó, figa de bec de perdiu, figa de bell cuiro, figa de Burjassot (bordissot), figa de cameta, figa de coll de dama (coll de senyora), figa de geniva de mort, figa de la filera, figa de la goteta de la mel, figa de la llei, figa de la Mare de Déu de Lluc, figa de la pell verda, figa de la pera, figa de la roca, figa de la senyora, figa de l'Empordà, figa de molla vermella, figa de mort, figa de Pamis, figa de pit de reina, figa de pom, figa de porc (porquenya), figa de rei, figa de sa Font de Balafi, figa de sarró de pastor, figa de set cotnes, figa de tres-fan-càrrega (de sis-fan-carga), figa deiana, figa del peçonet, figa del sen Jaume gran, figa dolça, figa fartabelitre (afartapobles), figa flor (de flor o de Sant Joan), figa frare-llec, figa gargeliga, figa garrofala, figa gavatxona, figa geganta, figa hivernenca (hivernesca o vernesca), figa julienca, figa llimonenca, figa maellana, figa martinenca, figa masclenya, figa modronya, figa morcienca, figa morisca, figa napolitana (napoletana o poletana), figa naueta, figa negra, figa negrella, figa parejal (paletjal o paratjal), figa pecadora, figa pèl de bou, figa perdigona, figa reneca, figa rogeta, figa roja, figa rotgisca, figa sang de rossí, figa sarrona (sarronenca), figa segarrera (segarrenca), figa sejola, figa sitcel (de set cels, sitcelis o xitxelis), figa tendral, figa vacal (bocal), figa verdal i figa xereca.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gaddang
- ca cagayan sin. compl.
- ca gaddang cristià sin. compl.
- ar غادانغية
- cy Gaddang
- cy Cagayan sin. compl.
- cy Gaddang cristnogol sin. compl.
- de Gaddang
- de Cagayan sin. compl.
- de Christian Gaddang sin. compl.
- de Gadang sin. compl.
- en Gaddang
- en Cagayan sin. compl.
- en Christian Gaddang sin. compl.
- es gadango
- es cagayano sin. compl.
- es gaddang cristiano sin. compl.
- eu gaddangera
- eu cagayan sin. compl.
- eu gaddang sin. compl.
- eu gaddangera kristaua sin. compl.
- fr gaddang
- fr cagayan sin. compl.
- fr gaddang chrétien sin. compl.
- gl gaddang
- gl cagayan sin. compl.
- gl gaddang cristián sin. compl.
- gn gaddang
- gn gaddang cristiáno sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- it gaddang
- it cagayan sin. compl.
- it gaddang cristiano sin. compl.
- pt gaddang
- pt cagayano sin. compl.
- pt gaddang cristão sin. compl.
- zh 加丹语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>
Definició
La denominació gaddang deriva de ga, 'calor' o 'foc', i dang, 'cremar', i significa 'cremat pel sol'. Probablement, aquest nom fa referència al color de pell dels gaddang, més fosc que el d'altres grups indígenes de la regió.
Els parlants de gaddang generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
El gaddang és lingüísticament proper al ga-dang. De fet, hi ha autors que consideren que els ga-dang (també anomenats gaddang pagans) són un subgrup gaddang.
