Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "criticar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI defúsing, defusing, debrífing o debriefing? 0 CRITERI defúsing, defusing, debrífing o debriefing?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI defúsing, defusing, debrífing o debriefing?
  • es  (debrífing) debriefing, n m
  • es  (defúsing) defusing, n m
  • es  (defúsing) desactivación, n f
  • es  (defúsing) desactivación emocional, n f
  • fr  (debrífing) bilan post-traumatique, n m
  • fr  (debrífing) débriefing, n m
  • fr  (debrífing) séance de verbalisation, n f
  • fr  (defúsing) désamorçage, n m
  • fr  (defúsing) désamorçage du stress, n m
  • it  (defúsing) defusing, n m
  • en  (debrífing) critical incident stress debriefing, n
  • en  (debrífing) debriefing, n
  • en  (defúsing) critical incident stress defusing, n
  • en  (defúsing) defusing, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Tant defúsing com debrífing (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que designen dos tipus d'intervencions psicoeducatives que es presten en moments diferents i amb formats diferents als professionals que han intervingut en un esdeveniment crític; en canvi, es consideren menys adequades en català les formes *defusing i *debriefing.

- El defúsing (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una intervenció psicoeducativa poc estructurada i de caràcter breu, d'una durada entre vint i seixanta minuts, que es practica immediatament després de l'esdeveniment crític als professionals, per a ajudar-los a gestionar l'estrès emocional i a tornar a la normalitat.
. Els equivalents castellans són defusing, desactivación i desactivación emocional; els francesos, désamorçage i désamorçage du stress; l'italià, defusing, i els anglesos, critical incident stress defusing i defusing.

- El debrífing (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una intervenció psicoeducativa estructurada i de caràcter relativament breu, d'una durada aproximada de dues hores, que es practica uns dies després de l'esdeveniment crític, de manera col·lectiva, als professionals, per a normalitzar la seva reacció emocional i reduir-los el risc de patir seqüeles.
. L'equivalent castellà és debriefing; els francesos, bilan post-traumatique, débriefing i séance de verbalisation, i els anglesos, critical incident stress debriefing i debriefing.

. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Les formes originals estan justificades semànticament: de + fuse, 'Apaivagar, calmar, relaxar' --> defusing; de + brief', "Elaborar un informe d'una missió o un esdeveniment" --> debriefing.
(2) Tant en català com en les altres llengües romàniques es fan servir les formes angleses, quasi de manera exclusiva.
(3) Divergeixen molt poc de la forma anglesa, tant en la grafia (sobretot defúsing, amb una modificació mínima) com en la pronúncia habitual entre els especialistes catalans (especialment debrífing).
(4) Són termes d'autor, concretament el doctor Jeffrey T. Mitchell, cosa que dificulta la implantació d'alternatives.
. En canvi, *defusing i *debriefing tenen l'inconvenient de la falta d'adaptació a l'ortografia catalana, fet que pot generar dubtes sobre quina ha de ser la pronúncia en català.

Nota

àlgid -a àlgid -a

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Malalties i síndromes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àlgid -a, adj
  • es  algido -da, adj
  • fr  algide, adj
  • fr  critique, adj
  • en  critical, adj

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Malalties i síndromes>

Definició
Impròpiament, dit del període més greu de qualsevol malaltia.
àntemis de muntanya àntemis de muntanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àntemis de muntanya, n f
  • ca  margarida de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  antemis de muntanya, n f var. ling.
  • nc  Anthemis cretica L.
  • nc  Anthemis montana L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

àntemis de muntanya àntemis de muntanya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àntemis de muntanya, n f
  • ca  margarida de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  antemis de muntanya, n f var. ling.
  • nc  Anthemis cretica L.
  • nc  Anthemis montana L. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

àrea de definició crítica àrea de definició crítica

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àrea de definició crítica, n f

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Zona d'una imatge òptica on hi ha claredat de detalls.
activitat crítica activitat crítica

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  activitat crítica, n f
  • es  actividad crítica
  • en  critical activity

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
^Activitat d'obra^ el retard de la qual significa un retard de magnitud igual en la data de finalització d'aquesta obra de construcció.
alçària crítica alçària crítica

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  alçària crítica, n f
  • es  altura crítica
  • en  critical height

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Alçària màxima que pot tenir un tall vertical, o amb una certa inclinació, de sòl o de roca sense emprar cap sosteniment, sota un conjunt determinat de condicions.
altura de caiguda crítica altura de caiguda crítica

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  altura de caiguda crítica, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Altura de caiguda lliure màxima per a la qual una superfície aporta un nivell acceptable d'amortiment de l'impacte.
amígdales críptiques amígdales críptiques

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amígdales críptiques, n f pl
  • es  amígdalas crípticas
  • fr  amygdales cryptiques
  • en  cryptic tonsils

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

amigdalitis críptica crònica amigdalitis críptica crònica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amigdalitis críptica crònica, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Infecció crònica de les amígdales palatines, caracteritzada per la retenció de detritus sèptics en les criptes amigdalines. Les amígdales presenten un aspecte hipertròfic o bé atròfic. S'associa amb halitosi i no és infreqüent l'expulsió de partícules sòlides d'olor fètida (taps de casi).