Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cromatge" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cribratge, cribatge, cribat o screening? 0 CRITERI cribratge, cribatge, cribat o screening?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cribratge, cribatge, cribat o screening?
  • es  cribado, n m
  • es  cribaje, n m
  • en  screening, n

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
Es considera que la forma adequada és cribratge (nom masculí), i no *cribatge, *cribat o *screening, que són formes que també es poden documentar en aquest àmbit en català.

Els motius de la tria de cribratge (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma culta, creada sobre el verb llatí cribrare, que té el sentit de 'triar' o 'garbellar', i el sufix català -atge, que indica l'acció o l'efecte expressats pel verb de base. Aquest sufix s'utilitza sovint per a denominar operacions tècniques.
(2) Es tracta d'un cultisme que es difon públicament des de fa anys, adoptat en primer lloc pel Diccionari enciclopèdic de medicina i normalitzat posteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT el 1997.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva difusió de fa temps i la proximitat amb formes d'altres llengües, que en fa una bona alternativa al manlleu de l'anglès screening.
(4) S'utilitza una forma anàloga en castellà i, en alternança amb d'altres, també en francès.

En canvi, les altres formes presenten punts en contra, que les fan poc aconsellables:

- *cribatge:
L'absència de r en la segona síl·laba no és justificable en una forma presa directament del llatí com a cultisme, ja que l'original llatí és cribrare. Aquesta simplificació de pronúncia, sense ser un fenomen general, es podria donar en tot cas en formes pertanyents a la llengua general ja implantades de fa anys.

- *cribrat:
Lingüísticament és una forma menys adequada, perquè, encara que -at també pugui tenir el significat de 'acció i efecte', en operacions tècniques es prefereix el sufix -atge, per raons de precisió i genuïnitat.
Exemple: aceratge, blindatge, clonatge, escombratge, fresatge, laminatge, peraltatge, xifratge

- *screening
Tot i que és un manlleu força estès, fonèticament i ortogràficament no s'ajusta al sistema del català i a més, és innecessari, com demostra la forta implantació de cribratge i l'existència de solucions pròpies en castellà i francès.

Els equivalents castellans de un cribratge són un cribado i un cribaje; els francesos, un dépistage i un criblage, i l'anglès, a screening.

Un cribratge és una recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica.

Nota

  • 1. A més del nom cribratge, el Consell Supervisor també va aprovar el verb corresponent, cribrar, amb el significat de sotmetre un conjunt d'elements a un procés de cribratge.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cribratge i cribrar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: cribratge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-cribratge).
0 CRITERI desocupació o atur? 0 CRITERI desocupació o atur?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI desocupació o atur?
  • es  desempleo, n m
  • es  paro, n m
  • fr  chômage, n m
  • fr  privation d'emploi, n f
  • it  disoccupazione, n f
  • pt  desemprego, n m
  • en  unemployment, n

<Treball>

Definició
Es considera que la forma més adequada és desocupació (especialment en terminologia especialitzada i registres formals), encara que atur també és possible com a forma secundària o fins i tot impròpia.

Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).

Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
amanida de formatge fresc amanida de formatge fresc

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de formatge fresc
  • es  ensalada de queso fresco
  • fr  salade de fromage frais
  • it  insalata di formaggio fresco
  • en  fresh cheese salad
  • de  Salat mit Frischkäse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de formatge tendre amanida de formatge tendre

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de formatge tendre
  • es  ensalada de queso tierno
  • fr  salade de fromage tendre
  • it  insalata di formaggio fresco
  • en  fresh cheese salad
  • de  Salat mit mildem Käse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida mixta amb formatge amanida mixta amb formatge

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida mixta amb formatge
  • es  ensalada mixta con queso
  • fr  salade mixte au fromage
  • it  insalata mista al formaggio
  • en  mixed salad with cheese
  • de  gemischter Salat mit Käse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

armatge armatge

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  armatge, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Cap gros que envolta la vela pel caient de proa i el pujament de les veles llatines.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armatge, n m
  • es  armado

<Electrodomèstics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  armatge, n m
  • ca  ralinga de xarxa, n f
  • es  burlón, n m
  • en  foot rope, n

<Pesca>

Definició
Ralinga que porta ploms o esferes de goma en la part central inferior de la xarxa.
assecador de formatges assecador de formatges

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assecador de formatges, n m
  • es  secador de queso
  • es  secador de quesos
  • fr  séchoir à fromage

<Utillatge de cuina>

Definició
Planxa quadrangular de ferro col·locada sobre dos travessers sostinguts per unes nanses o cadenes, que serveix per a fumar i assecar els formatges i protegir-los dels rosegadors.
atur atur

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • fr  chômage
  • en  unemployment

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Situació laboral de les persones en edat laboral que no tenen feina i en busquen activament.