Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cua de cavall" dins totes les àrees temàtiques

cua de cavall cua de cavall

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cua de cavall, n f
  • es  cola de caballo
  • fr  queue de cheval
  • it  coda di cavallo
  • en  horse-tail
  • de  Pferdeschwanz

<Gemmologia > Morfologia de les inclusions>

Definició
Grup d'inclusions de cristalls aciculars units entre si per un extrem i dispersos per l'extrem oposat.

Nota

  • És típica del demantoide, on es presenta normalment com un grup de fibres de bissolita distribuïdes radialment.
cua de cavall cua de cavall

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  cua de cavall, n f
  • es  cola de caballo
  • en  cauda equina
  • TA  cauda equina

<Anatomia>

cua de cavall grossa cua de cavall grossa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.
  • nc  Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cua de cavall grossa cua de cavall grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.
  • nc  Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cua de cavall petita cua de cavall petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall petita cua de cavall petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall ramosa cua de cavall ramosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall ramosa, n f
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  canudet, n m alt. sin.
  • ca  canut, n m alt. sin.
  • ca  canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coeta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de riu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cueta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  herba anusada, n f alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de canudet, n f alt. sin.
  • ca  herba de nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba nusera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  trompera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cola de cavall, n f var. ling.
  • ca  rabo de sargantana, n m var. ling.
  • ca  relongets, n m pl var. ling.
  • nc  Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall ramosa cua de cavall ramosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall ramosa, n f
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  canudet, n m alt. sin.
  • ca  canut, n m alt. sin.
  • ca  canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  coeta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de riu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cueta de cavall, n f alt. sin.
  • ca  herba anusada, n f alt. sin.
  • ca  herba cavallar, n f alt. sin.
  • ca  herba de canudet, n f alt. sin.
  • ca  herba de nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba nusera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  trompera d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cola de cavall, n f var. ling.
  • ca  rabo de sargantana, n m var. ling.
  • ca  relongets, n m pl var. ling.
  • nc  Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>