Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cul" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.
- ca cistouretrografia miccional seriada, n f
- ca cistouretrografia, n f sin. compl.
- ca cistouretrografia miccional, n f sin. compl.
- ca CUG, n f sigla
- ca CUGM, n f sigla
- ca CUM, n f sigla
- ca CUMS, n f sigla
- es cistouretrografía miccional seriada, n f
- es CUMS, n f sigla
- cod 03080201
<Radiologia > Proves > Estudis específics de pediatria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Història > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca coa, n f
- ca cus, n f
- es chous
- es coa
- en chous
<Història > Arqueologia>
Definició
Nota
- També admet l'ús com a masculí.
<Arts > Ceràmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca coa, n f
- ca cus, n f
- es chous
- es coa
- en chous
<Arts > Ceràmica>
Definició
Nota
- També admet l'ús com a masculí.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca coa, n f
- ca cus, n f
- es chous
- es coa
- en chous
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>
Definició
Nota
- Coa també s'utilitza com a masculí.
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència subjacent comuna, n f
- es competencia subyacente común, n f
- es dominio subyacente común, n m
- es DSC, n m sigla
- fr compétence sous-jacente commune, n f
- en common underlying proficiency, n
- en CUP, n sigla
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca copa, n f
- es copa
- fr coupe
- en cup
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 89 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 19)
ISBN 84-7739-237-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca copa, n f
- es copa
- fr coupe
- en cup
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei sobre patins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 18)
ISBN 84-7739-236-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca copa, n f
- es copa
- fr coupe
- en cup
<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>
