Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "culivat" dins totes les àrees temàtiques

cultivar cultivar

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  cultivar, n f
  • ca  varietat cultivada, n f sin. compl.
  • es  cultivar, n m
  • es  variedad cultivada, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Conjunt de plantes d'una sola entitat taxonòmica seleccionades per un atribut particular o una combinació d'atributs, amb unes característiques clarament diferenciades, uniformes i estables que es mantenen inalterades quan es propaguen pels mitjans adequats.

Nota

  • La cultivar és una categoria taxonòmica bàsica de les plantes cultivades amb una nomenclatura regida pel Codi internacional de nomenclatura per a plantes cultivades. Algunes cultivars estan registrades amb un nom diferent denominat en termes legals varietat o varietat comercial. Poden estar sotmeses a patents.
desferracavalls desferracavalls

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls, n m
  • ca  desferracavalls ciliat, n m alt. sin.
  • ca  ferradura, n f alt. sin.
  • ca  herba del ferro, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
  • nc  Hippocrepis ciliata Willd. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

desferracavalls desferracavalls

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls, n m
  • ca  desferracavalls ciliat, n m alt. sin.
  • ca  ferradura, n f alt. sin.
  • ca  herba del ferro, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
  • nc  Hippocrepis ciliata Willd. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

donzell donzell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  encens, n m sin. compl.
  • ca  absinti, n m alt. sin.
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  donzell cultivat, n m alt. sin.
  • ca  encensos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'absenta, n f alt. sin.
  • ca  herba dels verms, n f alt. sin.
  • ca  herba dels versos, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  absinci, n m var. ling.
  • ca  aixenç, n m var. ling.
  • ca  aixenços, n m pl var. ling.
  • ca  aixens, n m var. ling.
  • ca  aixensos, n m pl var. ling.
  • ca  aixensus, n m pl var. ling.
  • ca  alsamilla, n f var. ling.
  • ca  artemaga, n f var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  asensí, n m var. ling.
  • ca  assensi, n m var. ling.
  • ca  assenssí, n m var. ling.
  • ca  axeuxos, n m pl var. ling.
  • ca  punsell, n m var. ling.
  • ca  sensio, n m var. ling.
  • nc  Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  encens, n m sin. compl.
  • ca  absinti, n m alt. sin.
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  donzell cultivat, n m alt. sin.
  • ca  encensos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'absenta, n f alt. sin.
  • ca  herba dels verms, n f alt. sin.
  • ca  herba dels versos, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  absinci, n m var. ling.
  • ca  aixenç, n m var. ling.
  • ca  aixenços, n m pl var. ling.
  • ca  aixens, n m var. ling.
  • ca  aixensos, n m pl var. ling.
  • ca  aixensus, n m pl var. ling.
  • ca  alsamilla, n f var. ling.
  • ca  artemaga, n f var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  asensí, n m var. ling.
  • ca  assensi, n m var. ling.
  • ca  assenssí, n m var. ling.
  • ca  axeuxos, n m pl var. ling.
  • ca  punsell, n m var. ling.
  • ca  sensio, n m var. ling.
  • nc  Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprivar, v tr
  • ca  empriuar, v tr sin. compl.
  • es  cultivar terreno baldío

<Dret>

Definició
Obtenir un empriu {sobre un bé} o concedir-lo.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El baró els havia concedit el dret d'emprivar a les seves terres.

    Ex.: Els habitants de la vila podien emprivar terres a les muntanyes dels voltants.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprivar, v tr
  • ca  empriuar, v tr sin. compl.
  • es  cultivar terreno baldío

<Dret>

Definició
Exercir el dret d'empriu {sobre un bé} o aprofitar-se'n.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els veïns tenen dret a empriuar les aigües del terme.

    Ex.: Els pastors del poble poden empriuar amb el seu bestiar els prats del terme.
enquesta del clima de diversitat i inclusió enquesta del clima de diversitat i inclusió

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  enquesta del clima de diversitat i inclusió, n f
  • es  encuesta del clima de diversidad e inclusión, n f
  • fr  enquête sur le climat de diversité et d'intégration, n f
  • en  diversity and inclusion climate survey, n

<Recursos humans>

Definició
Avaluació de les actituds, les normes, les polítiques i els processos associats a l'acceptació de la diversitat i de la inclusió en una organització.

Nota

  • L'enquesta del clima de diversitat i inclusió pot incloure una auditoria interna o externa.
epiteli ciliat epiteli ciliat

<Anatomia > Histologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  epiteli ciliat, n m
  • ca  epiteli vibràtil, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>

Definició
Epiteli cilíndric les cèl·lules del qual posseeixen cilis vibràtils a l'extrem apical.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fenal, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs ciliat, n m alt. sin.
  • ca  mèlica ciliada, n f alt. sin.
  • nc  Melica ciliata L.

<Botànica > gramínies / poàcies>